26 de set. 2011

Decaironman

Sabeu què és un Decaironman?
No, no és un nou superheroi, ni el darrer prota de X-Men, ni cap aparell "inútil" de la "teletienda". El Decaironman, segons he llegit, és una prova salvatge que es celebra a Monterrrey (Mèxic), un esdeveniment només apte per a "locus" amb una fortalesa mental espectacular. Vos semblarà una contradicció, però jo crec que només a algú que estigui malament del cap i que el domini a la perfecció a l'hora, es pot atrevir a... atenció!!!: nedar 3,8 km, anar en velo 180 km i córrer 42 km (una marató!!!), i després repetir la gesta de principi a fi fins a 9 vegades més! i per colmo sortir viu de l'experiència.

És el Decaironman, 10 ironman!!! i el millor de tot és que té dues modalitats: es pot fer un ironman al dia o es pot fer tot seguit, és a dir: 38 km de natació, 1800 de bicicleta i 420 de córrer. Qué fort!!! jo encara estic amb la boca que no se me tanca.

Un dels millors en açò, és un tal Beñat Zubillaga (San Sebastian, 1980), ara faré el típic comentari: "basc havia de ser..." idò si, aquesta machine (jo crec que no deu ser humà), va quedar 3r en el decaironman del 2009.

I jo que me pensava que el que va passar ahir a Fornells ja era molt fort...

Fornells 25 de setembre de 2011

Ahir a Fornells vam poder viure un espectacle que a Menorca no esteim massa acostumats. A les 7:30 del matí va començar la segona Triatló Extrem Man 113, amb 410 valents i valentes (que "haberlas haylas") inscrits. Encara era fosc quan van entrar dins la mar tots els participants amb els seus corresponents gorrets groc fluorescent per començar la primera part d'aquest triatló, nedar 1900 m en una sola volta. Quan ja començava a sortir el sol també sortien els primers de l'aigua, per anar corrents a la zona de "Bags area" canviar el gorro de natació pel casc de velo i sortir disparat a fer els 85 km d'un recorregut circular que passava per la Me-7, la Me-15 i el Camí d'en Kane. Just just vam tenir temps d'anar a berenar (unes dues hores) i ja tornavem a tenir els primers a la zona de "Bike park", on deixaven les seves flamants bicicletes i supersònics cascs, per enfundar-se les vambes de córrer i començar el que seria l'últim esforç... córrer 21 km (mitja marató!) en 3 voltes i mitja que transcorrien de Ses Salines fins a la Torre de Fornells (pujada criminal...).

El primer en creuar la línia de meta va ser Clemente Alonso, després de 3 hores, 53 minuts i 20 segons de nedar, vogar i córrer. Aquest espanyol de 32 anys també va ser el guanyador d'aquesta mateixa prova l'any passat. El segon en transpassar "l'arc de triomf" va ser José Manuel Tovar, també espanyol, pocs minuts després de Clemente.

Va ser un gran espectacle, amb una bona participació menorquina i una molt bona organització. Aquí teniu un resum més visual de l'esdeveniment esportiu...


moment de la sortida a les 7:30 del matí





 
moments de la sortida de l'aigua
                                  


la "maquina" de dues rodes del guanyador

un participant a punt de començar els 85 km en velo


Clemente Alonso




una "Extreme Women"


carrera a peu

tres participants amb la badia de Fornells al fons


corredors pujant i baixant de la Torre de Fornells


moment que Clemente entra per "l'arc de triomf" 3:53:20


la "machine" en persona... és real!

Per cert, jo dissabte al matí vaig fer els meus "humils" 10 km en 57 minuts... vos podeu abstenir dels comentaris... que una és humana i del més normaleta...

Bona carrera per senzilleta que sigui...  ;)

P.D: per qui s'hagi quedat amb les ganes, dia 13 de maig a Getxo (País Basc), una altra edició de la Extreme Man. Si vos animau, ja ho sabeu.


22 de set. 2011

Carrera reflexiva...

Ahir, es meu recorregut de carrera me va dur a passar per davant de dos centres d'educació infantil i primària (CP Pere Casasnovas, CP Mare de Déu del Toro), un centre d'educació secundària (IES Mª Àngels Cardona) i dues escoletes (Roser Gener, Sa Galera, a Son Blanc) de Ciutadella de Menorca (Illes Balears) i inevitablement me vaig posar a pensar en el que aquests dies és motiu de discusió en molts espais públics i no tan públics. La immersió lingüística...

Sempre he pensat amb la gran sort que tenc de tenir aquesta riquesa lingüística: tenc el català com a llengua materna, vaig ser educada en els començaments de la immersió lingüística, el meu entorn és catalanoparlant i tot i açò domin perfectament el castellà. Me polesc un munt de llibres en castellà (versió original) cada any, sense recórrer a cap diccionari. Quan veig pel·lícules espanyoles no me fan falta subtítols, ja que les entenc perfectament a la primera. Quan tenc una conversa en castellà se'm nota accent català de la mateixa manera que a un andalús se li nota l'accent.




Intent imaginar com serien les nostres escoles amb la incorporació de la llengua vehicular en castellà i no m'entre al cap. Per quines raons cal canviar un sistema que ja permet la coneixença del castellà? perdonau però no ho entenc, i açò que tenc un bon nivell de comprensió lectora (també en llengua castellana), hi ha coses que estic llegint aquests dies que no entenc i no m'agraden gens ni mica. És evident que atacar i intentar rompre la immersió lingüística va molt més enllà de la llengua, vol dir també rompre la cohesió social i cultural.

... vindran temps millors...

Per cert, vaig córrer 9,5 quilòmetres i avui més...

Bona carrera i bona conversa, lectura, etc. sigui amb la llengua que sigui...



16 de set. 2011

Primera setmana superada!

No, no és que hagi superat una setmana d'entrenament planificat, més bé tot el contrari...

Si, la primera setmana de curs escolar ja és aigüa passada i podem dir allò de: Prova superada!

No he anat a córrer ni un miserable dia, però bé, tot sigui pel bon desenvolupament escolar-familiar. I açò que li tenia por a aquesta primera setmana, ma mare ja m'ho diu... "aquests fillets s'ho passen massa bé a l'estiu"... Si, ens ho passam molt bé, però l'estiu ja és per açò no?! ara, està clar, la por és que arribi el dia que te demanin si es poden desapuntar de l'escola... "No xato, de l'escola no, de fútbol, de vela, de música, de saxo... en podem rallar, però d'escola NO". Per sort vaig veure que era més una simple informació que no una petició, vaig respirar profundament i vaig pensar "i el que te queda..."

Des de que tenc fills en edat d'anar a escola record molt els meus primers dies després de vacances, la sensació era com estar en el túnel de vestidors on sents els hooligans de l'equip contrari cridant histèrics amb ganes de fetge cuinat amb ceba.

Però les criatures no són els únics que estan "cagats", els pares de les criatures també ho estan davant el repte del nou curs, que sembla que ens té amb l'ànima envasada al buit.

És una setmana que t'agradaria fugir al carib, un huracà és una minucia davant l'allau que ens ve al damunt: comprar material escolar, revisar motxilles i talequets, supervisar bates, fer inscripcions a les extraescolars, marcar roba, comprar calcetes de "psico", vambes d'educació física (com els poden crèixer tant els peus?!!!), planificar i quadrar horaris i no morir en l'intent...

Però ja està! la maquinària de la rutina tardor-hivern-primavera, ja està en marxa i la vida segueix igual...

Adéu estiu...  :-(

A vam si aquest cap de setmana puc anar a córrer!

Bona carrera i bon començament de curs!

12 de set. 2011

De què rallen?...

A la editorial de la revista Runner's World d'aquest mes, el seu director Martín Fiz, divaga sobre les converses de corredors i corredores...

de què rallen ells, mentres corren? de què rallen elles, mentres corren? ...

Martín Fiz assegura que les converses dels homes quan estan corrents es poden resumir en tres grans blocs: sexe, marques i récords (Visca la testosterona!). Quan al sexe... "75% mentidas, 20% imaginación y 5% balas de fogueo", res de nou...

Quan a les dones (Fiz assegura que s'ha colat en algún grup de dones mentres van a córrer...), "Nosotras no tenemos un mono tema, un dia hablamos de los problemas que rodean el dia a dia y otro nos acaloramos cuando nos cruzamos con un tío bueno".

El que si crec jo que noltros (dones) no ens obsessionam amb el crono, anam a disfrutar més que a fer un bon temps, ara açò si, si ens picam ens picam... i si no mirau aquest vídeo...



Ànims que cada dia som més!... bona carrera!

5 de set. 2011

Atenció! mines antirunners!

caques de ca... no gràcies...

S'altre dia vaig sortir a córrer per un recorregut que passa per carrers de Ciutadella, Sa platja gran, Son Oleo, Son Blanc, Sa Caleta i Santandria.

Cansada d'esquivar "mines" me vaig posar a contar-les (vaja entreteniment pensareu...), quan ja anava pel "zurullo" nº 20 (i perponau l'expresió, però notava que me começava a calentar... i no justament pels quilòmetres que ja duia a les cames...), ja me vaig cansar de contar. Vaig pensar que m'estava jugant una contractura de coll, i sincerament, la causa no s'ho mereix... Açò de sempre haver de mirar cap al terra és un martiri, podent disfrutar d'un paisatge molt més alentador i bucòlic com és totes i cada una d'aquestes platges, totes urbanitzades, però tan de Ciutadella (ja ha sortit la vena de "cabilda"...).

Bé, només des d'aquí vull aprofitar per fer una crida al civisme i al sentit comú, que me consta no abunda... Només cal que mireu aquest cartell enganxat a una farola d'una ciutat anglesa...

 
"HOT DOGS"

Exemple clar de la crisi del sentit comú... cartell que avisa als anglesos que deixar els cans (gossos, pels del principat) a dins el cotxe a l'estiu és molt perillós.

... no anam bé...


I açò que me consten els esforços de moltes associacions de veïns i fins i tot d'administracions públiques, per intentar solucionar aquest problema, però la cosa no pinta gens bé i el que és pitjor... comença a fer mala olor... mai tan ben dit...



Cartell de la Campanya "No miris cap a una altra banda!" de l'Ajuntament de Maó


... Bona carrera i mirau a on posau la vamba!