27 de gen. 2012

Nou entreteniment...

M'acaben d'arribar les meves esperades Salomon XT Wings 2 , Trail running schoe. Es meu nou entreteniment...

Vos les present...


Camí de cavalls allà vaig! 

Estic emocionada només esper que les prediccions meteorològiques d'aquest cap de setmana per una vegada fallin, ja que les he d'estrenar ja!

Ara mateix les duc posades, 



ens hem d'anar acostumant mutuament, tenc uns peus, direm especials, per no dir punyeteros, que a la mínima me surten ampolles d'aquelles que acabes caminant com quan surts de la mar amb les aletes posades.

Però tranquil·les Nike Vomero 5, no penseu que vos abandon vilment...
Dissabte, vos vaig donar una prova de la meva fidelitat... tot i haver dormit 5 hores i córrer per les meves venes ben alegrement, 3 cerveses i 4 gin tònics, me vaig aixecar i vaig anar a fer 11'5 km per la carretera de Cala Morell fins La Vall. Si si pujada de Son Àngel inclosa! 1 km de pujada... que sempre va bé per posar al límit el cor i més després d'haver anat de festa unes hores abans...

Lloc de Son Àngel

a Son Àngel es dediquen a fer rutes a cavall

vista des de dalt la costa de Son Àngel, el dia no era molt clar,
però si vos ho imaginau al fons es veu Ciutadella

Ja vos contaré la primera sortida amb les Trail running...
Bona carrera!




19 de gen. 2012

Anticicló

L'anticicló s'ha instal·lat damunt Menorca i aquests dies estic emocionada. Llueix un sol esplèndit i la temperatura per sortir a fer km és perfecta, no cal massa roba i hi ha llum natural més minuts... ideal!

Aquests dies estic anant a córrer per la carretera de Sa farola (Calan busquets, passeig de Sa farola, carretera de Calan Blanes) i també per la carretera del Far Nati, ja veis que la cosa va de fars...

paisatge típic anant cap al Far Nati

carretera que va al Far Nati, el carril velo s'agraeix...

Far Nati, costa nord de Menorca

Però aquesta alegria quasi primaveral que m'està invadint aquests dies, ahir es va veure una mica troncada, per culpa dels que jo anomen "conductors terroristes". Va passar per aquesta carretera


No, no és Twin Peaks, és la carretera de Calan Busquets (Ciutadella), un lloc molt agradable per córrer fins que te trobes amb aquesta espècie de conductors, que per desgràcia estan lluny de ser espècie en perill d'extinció, més bé podriem dir que són espècie en perill de proliferació...

Me fa ràbia l'actitud d'alguns conductors (i no posaré / es, perquè no és el cas) a la carretera. És la llei de la jungla, selva o asfalt com vulgueu. Te veuen córrer per la voravia (si es pot dir voravia... a molts llocs hi ha escassos 5 cm) suant, deixant el fetge, i què fan ells? apretar l'accelerador i passar tan aprop de tú que notes com el vent "t'acaricia" un costat. És igual que faixis una senyal de: "eh! tranquil!", que li dediquis una mirada assassina o que faixis una girada de cap a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver. Rés, ni cas, ells van en cotxe i comanden i segur que pensen: "te fots, no corris per aquí! creus que me decantaré? decanta't tú!". El que dic, la jungla de l'asfalt.

Jo crec que en el fons, el que passa és que tenen un poquet d'enveja de la gent que córrer i no precisament en cotxe...

Però tranquils, no m'espatllaran el bon rotllo d'aquests dies anticiclònics...

Aprofitau el bon temps, a ple gener és un regal... bona carrera


18 de gen. 2012

Córrer o morir

La nit de Nadal me van regalar el llibre de Kilian Jornet, Córrer o morir. M'ha impactat, m'ha fet somriure, m'ha fet patir, però sobretot m'ha fet pensar molt. És un llibre fàcil, però profund que t'enganxa fins a la darrera frase. 



kilian Jornet, és un fora de sèrie, una persona amb una fortalesa mental increïble i un instint de superació fora del normal. Córrer o morir és el diari d'un guanyador, però sobretot una filosofia de vida.

El llibre comença amb el seu manifest de l'Skyrunner, un començament fort. Vos escric el primer paràgraf...

"Kiss or Kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriure: "Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls". Sóc egoista, oi?, L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soletat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?"
(...)

Vos deix amb en Kilian en acció, jo ho confés... m'he enamorat... 



4 de gen. 2012

Desitjos d'any nou...

És un clàssic no? quan arriba aquesta època ja s'ha fet un clàssic el fet de fer una llista amb tots els bons propòsits de l'any que comença. Jo no seré manco i faré una llista de desitjos "running" a complir pel 2012.
Començ:

1. córrer més (i més ràpid...).
2. organitzar-me millor (o simplement organitzar-me...)
3. actualitzar aquest bloc amb més freqüència (conseqüència lògica de l'anterior...)
4. participar a alguna carrera (ho sé, ho sé, és necessari...)
5. i dues coses més, que millor me les guard (són les més importants...)

I com que per algun costat s'ha de començar... m'en vaig a córrer...

Vos deix amb una cançó que segur haureu escoltat unes quantes vegades aquest Nadal. La cançò del grup Pastora, a jo personalment m'ha donat molt "bon rollo"...

Bon any running!