Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dones. Mostrar tots els missatges

6 de juny 2013

"Pijades" no gràcies!

Acab d'escriure aquesta parrafada a la pàgina de Faceboock de "Mujeresquecorren"...

 Sinceramente, vídeos como este flaco favor le hacen a este deporte. El correr es un deporte que siempre ha sido popular y tiene que seguir siéndolo. Con tanta tontería solo consiguen banalizar este gran deporte. Esta niña qué pretende? con tanta pose y tanto autobombo? mucha foto y mucho "glamour" para qué? para hacer los 10 km en más de 60 min (claro esta más pendiente de la camara que de la carrera...). Que fomenta? la tontería y ningún valor. El running tiene unos valores muy claros e importantes (esfuerzo, sacrificio, voluntad, salud...) que son los que se tienen que difundir. Pijadas como esta se salen de la filosofía del deporte popular y a mi entender de la filosofía de #mujeresquecorren que según tenia entendido era el de fomentar este fantástico deporte entre las mujeres a la vez que se colabora con una buena causa (unoentrecienmil). Lo siento, lo tenia que decir...

Vos explic. Som seguidora a Faceboock d'aquesta pàgina, que en principi el que pretén és fomentar el córrer entre les dones, a més de donar suport a una bona causa solidària com és "Uno entre cien mil", una associació que treballa per recaptar fons per a la investigació de la leucèmia infantil. Tot fins aquí molt bé, però fa un parell de dies a aquesta pàgina van penjar el següent vídeo d'una, en teoría, coneguda blogger italiana. Aquí vos el deix, perquè jutgeu...


A jo la sang em va bullir!
Senyores i senyors no podem fomentar CAP esport d'aquesta manera tan superficial i estereotipada. Ha costat molts anys perquè les dones es calcin unes bambes com perquè ara ens vulguin vendre la moto que si ho feim serem unes "guais" fantàstiques i divines. NO me neg! "pijades" NO per favor! el córrer és un esport que sempre ha estat popular i així ha de seguir. És un esport que pot fer qualsevol, a qualsevol edat i en qualsevol condició. Només cal un bon calçat adequat i tenir ganes de gaudir trotant.

Sí, s'està posant de moda, amb tot el que comporta. Les marques no han tardat en fer la seva aparició estel·lar per convèncer al personal de tot el que és "imprescindible" per córrer "feliç", però no hem de veure les modes com a enemics, tot el contrari, em d'aprofitar el moment per difondre els valors d'aquest meravellós esport. Sacrifici, hàbits saludables, salut, rutina, felicitat, armonia, esforç, voluntat... tot açò i més és el que t'aporta el córrer, valors totalment oposats als que difón aquest vídeo:

1. és una carrera només per a dones. ??? perquè? amb el que ha costat! que a les carreres populars hi participin dones! encara ara la participació femenina a les carreres només sol ser del 10%. No fomentem fer coses "només" per homes o "només" per dones. No per favor, ja n'hem tingut prou anys!

2. la "famosa" en qüestió es passa tota l'estona en que en teoria hauria d'escalfar (seria el correcte minuts abans d'una carera) fent-se fotos i fent "tonteries".

3. fa una carrera de 10 km en un temps de més d'una hora. Per què? jo no me ficaré amb el temps, cadascú córrer al ritme que vol (evidentment!), però amb la poca concentració amb que córrer (es passa la carrera filmant i posturejant per les fotos) és del tot normal.

Bé, aquí queda la meva opinió, me sap greu però ho havia d'explicar o rebentava... esper que vídeos com aquest només acabin sent anécdota i l'esperit del córrer segueixi sent el que ha estat sempre... amb la incorporació massiva de les dones, açò si!...

Salut i km

12 de març 2012

Tastet de primavera

Aquesta setmana no d'admeten excuses, al menys meteorològiques, per no sortir a fer quilòmetres... esteim a punt d'encetar una nova primavera i a Menorca sembla que s'ha volgut adelantar...
fel i vinagre o vinagrella... com volgueu

Avui mentres corria per la carretera de Cala Morell (haureu notat que és un lloc on vaig molt sovint, perquè a part de tenir una predilecció especial per aquesta urbanització, m'agrada especilament per dues raons: té una voravia el suficienment ampla i té les costes justes i necessàries per fer pujar la freqüència cardiaca unes quantes vegades) he pensat bastant amb el passat 8 de març (dia de la dona). Mai m'han agradat els "dies de", però he de reconèixer que fan que hi pensis vulguis o no vulguis, i bé, algu és algu...

I pensant amb les coses que he anat llegint aquests dies (avui la informació t'arriba ni l'has de cercar...), he pensat amb una bona amiga. Aquesta amiga últimament sempre té "històries" amb homes més joves que ella, i jo que en moltes ocasions som la seva confident, me deman per què cada vegada li salten els sentiments de culpa per ser ella més "gran" que ells. Si, a vegades són 10 anys i què? fos al revés no passaria absolutament res. Ells en poden tenir 20 més que elles i no passa res, però quan és una dona la que porta 6, 8, 10, 15... anys a la seva parella (eventual, fixe discontinua, o de llarga durada... pensau que els indefinits últimament ja no abunden, ni en el món laboral...) ja no és igual. I és evident que homes i dones no som iguals. Ara diuen que les dones som més llestes, estudiam més, treim millors notes... però els llestos de dever són ells, ho hem de reconèixer. Quan noltros (dones) arribem a aconseguir missatges com:

"Les dones com més ósses (més peludes) més hermoses", "El tamany no importa" (dels pits) o "Les que tenen celutits tenen més vigor sexual" (com diuen dels calbs) i aconseguir que s'ho creguin, arribarem a posar-nos al seu nivell. Perquè realment té mèrit que ens hagin venut aquestes "motos" sense rexistar.

"A les dones joves i guapes els agraden els homes majors", un altre eslògan d'èxit. A jo idò, no me quadra perquè les que han triomfat professionalment i estan forrades (Madonna, Demi Moore, Eva Longoria) els prefereixen més joves i les que han de progressar social i econòmicament, molt més majors. És tan evident que la cosa cau pel seu propi pes...

Com veis sortir a córrer te permet bones estones de reflexió... ;)

Aprofitau aquesta setmana "tastet" de primavera! bona carrera! 

aquesta som jo...  feliç amb aquest temps "preprimaveral"



12 de set. 2011

De què rallen?...

A la editorial de la revista Runner's World d'aquest mes, el seu director Martín Fiz, divaga sobre les converses de corredors i corredores...

de què rallen ells, mentres corren? de què rallen elles, mentres corren? ...

Martín Fiz assegura que les converses dels homes quan estan corrents es poden resumir en tres grans blocs: sexe, marques i récords (Visca la testosterona!). Quan al sexe... "75% mentidas, 20% imaginación y 5% balas de fogueo", res de nou...

Quan a les dones (Fiz assegura que s'ha colat en algún grup de dones mentres van a córrer...), "Nosotras no tenemos un mono tema, un dia hablamos de los problemas que rodean el dia a dia y otro nos acaloramos cuando nos cruzamos con un tío bueno".

El que si crec jo que noltros (dones) no ens obsessionam amb el crono, anam a disfrutar més que a fer un bon temps, ara açò si, si ens picam ens picam... i si no mirau aquest vídeo...



Ànims que cada dia som més!... bona carrera!