Avui he fet la meva Sant Silvestre particular... 12 km en solitari per acabar bé aquest fantàstic 2014.
12 km de bona carrereta, perquè el que són els 12 grans de raïm no hi ha manera d'acabar-los cap any...
Feliç 2015 ! Salut i molts km !
31 de des. 2014
Adéu 2014 !
25 de nov. 2014
Crònica de la marató de València
Bonu ja tocava intentar explicar el que vaig viure ara fa 9 dies a València. Va ser una carrera molt especial per moltes coses, però el més important és que va ser la meva primera marató i açò queda gravat al cervell i tatuat al cor.
Però aniré per parts...
Arribar a València sempre és un plaer, bon clima, bon ambient pels carrers i molt bon menjar.
El primer que tocava fer era anar a recollir el dorsal a la Ciutat de les Arts. El dissabte ja hi havia una gentada per allà i bufava un vent que no deixava ni un cabell al seu lloc habitual, el comentari més escoltat era "com demà bufi així, ens morirem!". Jo ja començava a tenir uns nirvis difícils de controlar, havia de demanar les coses dues vegades per assegurar-me que ho havia entés tot bé. Quan vaig recollir el meu dorsal les dues voluntàries que hi havia darrera el meu mostrador ja me van animar... "Una dona! ànim! deixa el pabelló ben alt!". Si, erem poquetes... a la Marató van córrer 10.088 homes i només 1.252 dones. Però a jo açò no me preocupava gens. Sabem que la testosterona sol reinar en aquests tipus d'esdeveniments, però estic convençuda que amb els anys veurem com s'igualen els percentatges de participació. Temps al temps.
Després de carregar els dipòsits d'hidrats de carboni a full , tocava intentar descansar. No va ser molt difícil, per sort l'imsomni sap que amb una servidora no té res a fer, a una se li enganxen els llençols encara que l'endemà es corri una marató.
I va arribar el gran dia! a les sis sonava el despertador, puntual per anar per feina "sin prisa peró sin pausa" deia sempre una àvia meua. Tocava ben berenar, passar pel bany (imprescindible, si es vol córrer amb tranquil·litat) i vestir-se per sortir per la porta amb prou temps com perquè els nirvis no acabin amb tú abans d'hora.
A la parada del bus de la plaça de l'Ajuntament ens vam arreplegar un munt de "fauna runner". Impossible passar desapercebuts, tots amb aquella cara entre son (encara era fosc pels carrers de València) eufòria i "cague". El sol va començar a sortir i ja es veia que seria un dia perfecte. Amb sol, poc vent i una temperatura ideal (uns 17 graus), Valencia is paradise!.
I arribam a la Ciutat de les Arts. Allà el riu de "fauna runner" ja anava desbordat, n'hi havia que arribaven en cotxe, en taxi, en bici, a peu... molts directes als WC portàtils, uns quants cantant i intentant espantar els mals. Molts selfies, moltes fotos, molts vídeos, moltes besades, molts abraços, molts ànims... tot plegat semblava que el demà no havia d'arribar. El Reflex i la vaselina a dojo i els gels i les barretes per alimentar a una tropa d'espartans.
I van arribar aquells 10 minuts eterns... aquells 10 minuts ficats dins els respectius caixons de sortida que serveixen per fer amistat amb el que tens al costat i per intentar agafar senyal de GPS.
I sona el meeeeec d'eixida (sortida en valencià), els primers com sempre els keniates i 8 minuts després me toca començar a córrer sabent que m'esperen 42 km i 195 m sense parar. Ja no hi ha volta enrera. Tenc moltes ganes, me fa molta il·lusió, han estat dos mesos i mig d'entrenament específic i ara toca xalar. Queden enrere els 650 km acumulats a les cames, les pors, les incerteses, les petites molèsties musculars... tot queda enrera i el cervell deixa pas a l'emoció, la concentració i l'alegria.
No han passat ni 2 km i me not aquella sensació de "m'he d'aturar a pixar JA". Veig que uns quants tius entren dins un parc per on passam i jo no m'ho pens dues vegades i hi vaig al darrera. Deix anar quatre gotes (són les gotes dels nirvis) i ràpidament m'incorpor a la riuada i intent tornar a agafar ritme. Vaig bé, a bon ritme, escalant posicions fins trobar el meu pas de confort. Passam pels carrers aprop de la platja i veim un grupet de joves que encara no han anat a dormir. Sent comentaris de "estos si que hace horas que van de maratón!", "lo que hace la farlopa!", i jo pens que no els canviaria el lloc ni boja.
Me sent molt bé, estic mantenint un ritme bastant constant i quasi sense adonar-me ja he fet mitja marató. Pas pel km 21 damunt el temps previst (unes 2 hores) i començ a ingerir les meves pocions màgiques... panses, figues i orellanes. Si mira una és rareta fins i tot amb açò. No m'agrada consumir ni barretes ni gels, som més dels plàtans i els fruits secs. Glucosa natural directe a vena sempre que sigui possible.
Vaig bevent bastant, a cada avituallament (cada 5 km) agaf una botelleta i me la vaig bevent tota a glopets, a poc a poc. Per tant, calcul que en total vaig beure més de dos litres i mig d'aigua (només aigua, tampoc som fan dels sucs blaus, ni taronges ni verds).
I arrib al km 32, a partir d'aquí totes les sensacions serien noves, ja que en els entrenaments mai vaig passar dels 32 km sobre asfalt. Estic espectant, esperant la visita del famós "Hombre del mazo", però ni rastre... ni rastre d'homes amb masses, ni murs de Berlín, ni de Pink Floyd ni de les lamentacions... res de res. Not que he afluixat bastant el ritme i torn a treure les reserves de glucosa enmagatzemandes dins un super cinturó comprat per a l'ocasió (gran invent, per cert). Començ a veure escenes no massa agradables... gent estirada al terra amb rampes a les cames, gent agafada a un arbre o farola per intentar estirar una cama engarrotada, gent asseguda al terra demanant Reflex "a grito pelao" (hi havia ciclistes voluntaris que anaven repartint vaselina i Reflex a qui ho necessitava)... un panorama un poc desolador, però jo intent que no m'afecti i vaig repartint ànims a tot quisqui.
Quan pas pel km 37 ja m'entra l'eufòria. Ja veig que la cosa està feta, són els 5 km més emocionants dels darrers mesos. L'arribada està molt aprop, els carrers estan encara més plens de gent animant, sent crits de "Natàlia tú puedes!" "Natàlia ja ho tens!" "Natàlia ja arribes!" (la gent llegeix el nom al dorsal) i aquesta personalització dels ànims fa que arribem tots quasi sense tocar al terra. I pas per l'estora blava (darrers metres) amb aquesta cara de felicitat i sense tocar al terra (literal com veis a la foto)...
![]() |
| els darrers metres damunt l'estora blava li donen un punt molt espectacular a aquesta marató |
He llegit moltes vegades que en una marató els 30 primers km els corres amb les cames, els 10 següents amb el cap i els darrers 2 km i 195 m. ho fas amb el cor. Vos puc assegurar que és així, tal qual.
Córrer una marató costa molta suor, a vegades sang i a vegades també llàgrimes, i té molt de mèrit tant si ho fas en 2:30 (1a dona), com si ho fas en cadira de rodes, com si ho fas en 6:38 (darrer home en creuar la línia d'arribada). Jo la vaig fer en 4 hores 4 minuts però estic tant feliç com qui la va fer en 3 hores o com qui la va fer en 5. L'important és tenir aquella sensació de feina ben feta i de repte personal aconseguit.
M'ha quedat una crònica un poc llarga, però des d'aquest modest bloc vull aprofitar per agrair als valencians i valencianes el fantàstic ambient que saben donar a cada km del recorregut d'aquesta fantàstica marató. No hi va haver ni un sol metre dels 42.195 que no hi hagués gent animant. I és increible, però vos puc assegurar que ajuda molt. GRÀCIES València! estic per tatuar-me una ratapinyada a alguna part del cos...
jeje és broma!
Filípides! fins la pròxima! tornaré a repetir segur! ;-)
Etiquetes de comentaris:
42.195 km,
Ciutat de les Arts i les ciències,
córrer,
dorsal 11897,
Filípides,
glucosa natural,
Km,
marató,
Marató València,
mur,
València
19 de nov. 2014
Ressaca post marató
Ja han passat tres dies, però crec que n'hauran de passar uns quants més per poder escriure totes les emocions viscudes el diumenge. Però no podia passar més dies sense entrar en la meva "cova running" i escriure un crit de HO HE ACONSEGUIT. Missió complida! primera marató feta i disfrutada al màxim. Van ser 4 hores i 4 minuts que me van passar volant, però ja vos explicaré tots els detalls (que no són pocs) en una propera entrada.
Gràcies per tots els ànims rebuts per vies molt diverses. Promet post maratonià molt prest! ;-)
Etiquetes de comentaris:
16/11/2014,
marató,
Marató València,
València
10 de nov. 2014
Tictactictactictac...
El compte enrere ha començat! falten 5 dies i 18 hores per devorar cada km dels 42.195. La feina està feta, s'hagués pogut fer millor? segurament, però ja està, ara ja no és temps de pensar en passat. Són molts els km fets durant aquests tres darrers mesos, crec que dia 17 tindré un síndrome d'abstinència brutal.
Aquests són els 42, km a km... es pot dir que la visita cultural és complerta, crec que no ens deixarem cap edifici històric sense "visitar"...
Nervis?! mooooooolts!!!
Etiquetes de comentaris:
16/11/2014,
42.195 km,
marató,
Marató València,
recorregut,
València
28 d’oct. 2014
Happy tired
No hi ha res que defineixi millor com estic en aquest moment de la meva vida... "HAPPY TIRED"
Fa uns dies me van regalar aquest concepte "Happy tired", que podria traduir-se aproximadament com "feliçment cansat". És ben bé així com me sent últimament i veig que en el fons és com m'agrada sentir-me. Sentir que no t'hi caben més emocions, que voldries tenir el do de la ubiqüitat o tres vides més per fer tot allò que vols fer, per llegir-ho tot, escoltar-ho tot, per anar per tot. Per patir, per gaudir, per riure, per plorar... Sortir de casa cada matí amb tots els sentits apunt per decobrir el màxim de coses. Voltar pel carrer, rallar amb desconeguts, somriure a la gent, comprar bitllets sense tornada...
La vida és una gran aventura. Una aventura que t'has de fer sense esperar que vengui a cercar-te, com en aquells llibres que llegiem de petits, en que la nostra decisió condicionava el desenllaç.
Viure intensament, fer que passin coses. Allistar-te en mil projectes, ser un poc Kamikaze de la vida. Caure, aixecar-te, tornar a caure i tornar-te a aixecar amb el bagatge que t'ha donat la caiguda.
Estimar... als teus, casa teva, el teu barri, la teva ciutat, el teu petit país. Ser conscient de la bellesa que hi ha en les petites coses i anar-la a cercar cada dia. I si! sé que viure la vida en gran és meravellós quan tot va bé, però et devasta quan van mal dades. Però malgrat el perill de caiguda lliure jo me qued amb viure la vida com la gran aventura.
I vos comunic que el "Happy tired" serà el meu gran lema a partir d'ara, perquè defineix a la perfecció com me sent i com és la meva vida en aquests moments. Vaig cansada, però som feliç. Estic per canviar el nom d'aquest bloc, de fet serà el que faré... Stay tuned!
Vaja entrada coach m'ha quedat! és el que té fer tirades llargues, 2 i 3 hores corrent donen per pensar mooooooolt.
Salut i km!
Etiquetes de comentaris:
bloc,
feliçment cansada,
happy tired,
preparant la marató,
tirades llargues,
Viure la vida
2 d’oct. 2014
M'he tornat boja!
Ho he fet! m'he inscrit a la meva primera marató, als meus primers 42.195 seguidets seguidets... Si, ho reconec, he embogit, però és el que hi ha...
Des de que fa 4 anys vaig tornar a recuperar el córrer com el meu esport i el meu "vici" particular, tenia ficada al cap aquesta gran fita, córrer un marató. Durant aquests anys he corregut unes quantes mitges (mitja marató) i sempre m'he trobat molt còmoda, és una distància que m'agrada molt, però tenc el cuquet de la distància mítica al cap i me l'he de treure.
El mes de febrer, vaig fer 42 anys i aquell mateix dia vaig pensar que aquest era l'any perfecte pel debut a la distància de Filípides. Córrer un km per any, tenia el seu punt romàntic i sentimental i mirat així no semblava tant...
Però bé, una volta decidit, havia de pensar en la fita en concret. Quina marató córrer? tenia clar que havia de ser desprès de l'estiu (tot i la calor, és una època que m'agrada fer km), i també vaig descartar d'entrada que fos fora d'Espanya, a la primera no podia afegir-hi els nervis de l'idioma. Així que les opcions es van reduir a dues: València i Sant Sebastià. No ho vaig dubtar, cap a Donostia sense pensar-ho! som una enamorada d'aquesta ciutat i què millor que córrer la meva primera marató a una ciutat que me té enamorada?...
Idò no! impossible! és el que té viure en una illa meravellosa com Menorca, però que té la pitjor cobertura de vols de tot el país. Vaig intentar fer totes les combinacions possibles (només hi podia fer el cap de setmana) però era una autèntica odissea... així que me vaig quedar amb la segona opció: València. També és una ciutat que conec bé i la data 16/11/2014 ja m'anava prou bé.
Així que dia 14 de novembre partesc cap a terres valencianes a menjar paelles, beure orxates i córrer 42 km, "casiná".
De moment la il.lusió em fa seguir el pla d'entrenament el més rigorosament que puc (hi ha setmanes més complicades que d'altres), però vos he de confessar que és dur, molt dur. Visc obsesionada amb les lesions, seria una autèntica mala sort lesionar-me ara (estic tocant llenya, ja crec amb les supersticions i tot!), però amb la càrrega que estic agafant no seria gens anormal. Mai m'havia escoltat tant, conec cada múscul i cada articulació només amb una petita punxada, només els demam cada dia que me respectin fins dia 16 de novembre.
Perquè vos fagueu una idea, només el passat mes de setembre vaig acumular pel "body" 233 km i aquest mes d'octubre me n'esperen 298! Si si amb una marató no es juga i m'està començant a quedar bastant clar... però ja se sap... qui juga amb foc...
![]() |
| la prova gràfica de la "bogeria" |
Vos aniré informant. Salut i km!
Etiquetes de comentaris:
42.195 km,
Km,
marató,
Marató València,
València
16 de set. 2014
VeloBiciBike
Perquè hi ha vida més enllà de córrer...
Nooo tranquil·litat! no he penjat les vambes de córrer! però aquest estiu he compartit (encara més) el meu temps amb una incorporació nova a la família ("Éramos pocos y parió la abuela"). És un vehicle amb dues rodes que funciona si les teves cames funcionen... efectivament! una velo/bici/bike, però una velo/bici/bike d'aquelles que te permeten anar a velocitat de "ciclomotor d'hortelà" de la manera més ecològica possible.
Et voilà! aquí la teniu...
![]() |
| ella i una servidora |
Feia molt de temps que li anava al darrera, i abans de Sant Joan vaig tenir una bona oportunitat. La vaig trobar gràcies al hacker del meu fill, que en això de trobar "xollos" és una fletxa, i no m'hi vaig poder resistir...
He de confessar que l'estic emprant més del que me pensava i m'està enganxant molt. És una sensació semblant al córrer, però a la vegada molt diferent. Te permet fer distàncies llargues sense haver d'invertir tant de temps com amb el córrer, Bé, de moment només puc dir alabances.
Vos he de confessar que som una enamorada de les velos/bicis/bikes, de totes les formes i colors, ara mateix en tenc tres dins la cotxeria, però pogués (econòmicament i per espai) encara en tindria més. Sempre que puc, els meus desplaçaments són dalt dues rodes a pedals i som una defensora de les seves múltiples bondats... ecològica, sostenible, econòmica, neta, saludable, per tots els públics, per totes les edats...
Al meu Pinterest tenc un tauler dedicat a aquest gran invent, vos deix l'enllaç per si hi voleu fer una ullada... Pinterest Natàlia Moll, tauler VelosBicisBikes
Salut i km! siguin a peu o a pedals! ;-)
30 d’ag. 2014
Córrer per terres del Tour de França
Aquest passat mes de juliol vaig passar uns dies a l'altre costat de la frontera, a Bagnères de Luchon, terres del Tour de França. Vaig córrer quasi cada dia per una carretera molt tranquil·la que uneix petits pobles de la regió, també vaig córrer per un caminet anomenat "chemin des cavalliers" (que no és el mateix que el nostre camí de cavalls) i també vaig fer petits trams d'uns quants GR que passen per la comarca.
![]() |
| marques de GR davant les impresionants muntanyes del pirineu francés |
![]() |
| marques de GR a la ciutat de Bagnères de Luchon |
Però el que me va agradar més d'aquest viatge (quan a sensacions de córrer!), va ser poder córrer pels darrers km per on van transcórrer els ciclistes de Le Tour. Una de les etapes del Tour d'enguany, acabava a Luchon i el dia que esperavem la seva arribada, me vaig aixecar a les 7 del matí, me vaig calçar les vambes i vaig baixar al centre de la ciutat per poder gaudir de l'experiència de córrer els darrers kilòmetres que més tard correrien, amb les seves bicicletes, els ciclistes del Tour.
Va ser tot un privilegi, ja que tots els carrers per on passarien els corredors, ja estaven tancats al trànsit i hi havia molt d'ambient. Personal de l'organització muntant l'arribada, periodistes, fotògrafs, la Gendarmeri intentant posar ordre, curiosos, ciclistes aficionats, gent ja agafant lloc! ningú hagués dit que eren les set del matí!
![]() |
| marques de GR i de Tour |
![]() |
| és impresionant el muntatge d'aquest gran esdeveniment! |
I si, puc dir que he passat davall l'arc d'arribada de Le Tour, corrent a peu, es clar!
Etiquetes de comentaris:
Bagnères de Luchon,
córrer,
França,
GR,
juliol 2014,
Luchon,
Pirineus,
Tour de França
5 d’ag. 2014
Estiu
Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
córrer,
estiu,
Menorca,
nedar
4 de juny 2014
Actualització!
El 26 de febrer és la data de la darrera entrada a aquest bloc!!! no té perdó, ho sé.
Amb aquesta entrada intentaré posar-vos al dia del que he fet durant aquests tres mesos de "mising total" per aquesta casa...
Així d'entrada, d'aconteixaments destacables en tenc tres, vaig per ordre...
El 26 d'abril, va tenir lloc la II Mitja Marató de Fornells. Per jo era una cita inaludible, l'any passat vaig xalar molt amb aquesta carrera i aquest any trob que encara m'ho vaig passar millor. Enguany no vaig fer pòdium (vaig quedar 4ª de la meva categoria) però vaig gaudir molt de cada km, no vaig patir ni cinc minuts (cosa que me fa pensar que hagués pogut apretar un poquet més) i fins i tot durant els primers km, vaig poder mantenir una conversa amb una parella de "Runnering" que van venir de Barcelona per conèixer la cursa.
![]() |
| En el primer km que discórrer pels carrers principals de Es Mercadal |
Vaig fer els 21,190 km en 1:51:43 a un ritme de 5:18. Hi havia 173 persones que corrien la mitja. De dones la van córrer 31 i jo vaig quedar en la posició 10 i 126 de la general.
Pocs dies desprès (l'1 de maig), vaig participar a la Cursa del Camí Reial, una cursa amb molta tradició, que ja duu XI edicions.
És una cursa exigent, ja que encara que "només" siguin 10 km, els 5 primers són de pujada (i no podem dir que suau). Però és una cursa molt xula ja que combina asfalt i camí de terra i pedra (tram que discórrer pel Camí Reial), el que la fa diferent i més entretinguda. La cursa comença i acaba a la plaça Espanya de Ferreries i el bon ambient va estar assegurat.
![]() |
| Moment de la primera pujada, encara dins el poble de Ferreries. jo amb dorsal 222 |
![]() |
| Moment de l'arribada a meta me sap greu, però no puc posar l'autoria de les fotos, me les van passar per whasapp. sigui qui sigui, Gràcies!!! |
I el tercer "esdeveniment" té a veure amb la III Trail Menorca Camí de Cavalls. No, jo al final no hi vaig participar de la manera que fiava, corrent el Trekking sud (55 km), per diferents motius no va poder ser, però hi vaig participar d'una altra manera, fent de voluntària a l'avituallament situat a Ets Alocs (km 33 dels qui fèien la volta a Menorca sencera i la mitja nord).
![]() |
| avituallament de Ets Alocs amb els altres voluntaris |
D'aquesta experiència he de dir que me va sorprendre, per vàries raons: 1ª la bona companyia, vaig compartir matí amb en Miquel i n'Albert, dos bons elements amb qui vaig poder riure molt. 2ª l'agraïment dels corredors/es, sincerament, no me pensava que la gent t'agraís tant el que tú els ajudessis amb tot el que estava en les teves mans. 3ª la feinada que vam fer! trob que mai havia obert tants envasos de pernil en la meva vida (una vegetariana com jo!), 4ª les mil anègdotes que vam viure en directe...
Vam currar de valent. Primer muntant "la paradeta", servint als corredors, omplint camels, bidons, ajudant a preparar-se els entrepans, repostant plàtans, plàtans i més plàtans... desmuntant el "xiringuito", carregant el super Jeep de n'Albert...
Trob que vaig acabar més cansada que si hagués participat corrent!
Va ser una bona experiència.
Va ser una bona experiència.
Aquí el vídeo del moment que vam abandonar l'avituallament amb el Jeep ple a vessar...
26 de febr. 2014
1ª Trail dels Fars
Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...
Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".
Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants
Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.
La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.
A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància.
Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."
Fins la propera...
Etiquetes de comentaris:
21 km,
Algaiarens,
Cala Morell,
Camí de cavalls,
Ciutadella,
Compressport,
Far Nati,
febrer,
Fernanda Maciel,
Menorca,
mitja marató,
Tòfol Castanyer,
Trail dels Fars,
trail running
18 de febr. 2014
42 febrers
Avui cauen 42 febrers. No és la maduresa (perquè no puc presumir d'haver madurat en el sentit estricte de la paraula) però si que not que he fet un clic amb moltes coses. Si que puc dir que ja no estic per "pijades". Ja no estic per converses banals i frívoles, sincerament, amb la que està caient les trob de mal gust (si fos creient diria que fins i tot són pecaminoses).
Tenc la sort de tenir al voltant gent amb històries vitals interessants, gent inquieta, crítica, apassionada i per damunt de tot BONA.
També es cert que a aquestes alçades del partit, entre criatures, feina, família i amics, només me queden unes quantes horetes esgarrapades per uns quants Twitts, uns quants Instagrams, unes entrades als blocs, uns km de gambades i 10 o 12 whatsapps al grup de girls per riure una estona.
Avui puc celebrar moltes coses...
- perquè ja són 42 anys d'experiències i riures
- perquè prest ja no necessitaré cangurs per anar al cine
- perquè me comença a patinar tot bastant
- perquè els anys de facultat ja sonen a batalles de iaies i fa gràcia
- perquè en el fons no hem canviat tant
- perquè pels fills som les mares més meravelloses del món
- perquè pels pares encara som les filles més estupendes del món (més o manco)
- perquè "más sabe el zorro por viejo que por zorro"
- perquè queden per protagonitzar moltes més escenes almodovarianes
- perquè mai falta un whatsapp quan més es necessita
- perquè la música de "La movida" sempre ens farà ballar
- perquè l'esglèsia i la monarquia sempre es posaran a tir per riure i fer conya
- perquè anirem perdent visió però guanyarem perspectiva
Així ara toca escollir i desprendre's del que a una ja no li suma i més aviat li resta. Cadascú a "lo" seu!
No diuen que els 40 són els nous 30? idò som-hi!
I sobretot (en el meu cas) que els km no faltin!!! serà l'any dels mítics 42 km?! és un nombre que s'ho mereix. Ja tenc males idees...
3 de febr. 2014
De bassa en bassa...
Diumenge, 2 de febrer de 2014
A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...
6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014.
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota!
Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
![]() |
| les 80 persones "sense por a la pluja" (foto de l'organització) |
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa.
I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.
Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.
Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.
I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
![]() |
| "les dones que no tenen por a la pluja" |
![]() |
| la prova del "delicte" |
Fins la propera!
14 de gen. 2014
De Binisafúller a Son Bou pel Camí de Cavalls
![]() |
| "Donde está wally?" |
Diumenge passat més d'un centenar de persones ens vam trobar a Son Bou convocats per l'organització de la III Trail Menorca Camí de Cavalls per dur a terme un entrenament de 20 km pel Camí de Cavalls. Concretament del tram que va de Binisafúller a Son Bou. Segons el meu GPS exactament 20,37 km de meravellós paissatge, camí i companyia.
![]() |
| jo som la de verd fluor comentant la "jugada" ;-) |
A les 7:30 era l'hora de trobada per agafar un bus (en vam omplir tres!) que ens translladaria de Son Bou al punt de sortida (Binisafúller). Les ganes i el bon ambient es percebien dins l'aire d'aquell bus. Tothom, tant els que vam fer el recorregut corrents, com els que el van fer caminant, hi anavem amb les ganes de compartir unes hores d'esport i natura i de gaudir d'aquest espai natural de priviligi que és el Camí de Cavalls de Menorca.
Aquí teniu l'enllaç al meu espai a Garmin.connect per si voleu veure els detalls de l'entrenament
Repetirem segur!
Etiquetes de comentaris:
Binisafúller,
Camí de cavalls,
entrenament,
Menorca,
Son Bou,
trail running
7 de gen. 2014
La cursa dels nassos o com acabar l'any corrent per Barcelona...
Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).
La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.
Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.
Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.
![]() |
| postal i nas que ens van repartir als participants |
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.
L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.
I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.
La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.
D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.
Feliç 2014!!!
Etiquetes de comentaris:
31/12/2013,
Barcelona,
cursa,
cursa dels nassos,
desembre,
l'home dels nassos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










.jpg)
























