22 d’ag. 2011

Ritme de conversa

Diuen que quan ets capaç de córrer durant 30 minuts fent conversa, estás preparat per començar a apretar la màquina.
Els meus començaments en açò del running es remonten a la meva època d'estudiant de pedagogia a Barcelona. Després de la ressaca dels jocs olímpics de Barcelona'92 vaig aterrar a aquesta meravellosa ciutat. Durant els dos primers anys vaig compartir pis amb 3 amigues, i amb una d'elles, na Maria, estudiant per aquells temps de magisteri educació física, ens vam enganxar a açò de córrer. Viviem a un lloc privilegiat de Barcelona, la falda de la muntanya de Montjuic, a un pis amb molt d'encant que havia estat d'un senyor esperantista i una modista (encara guard estris molt útils d'aquella magnífica casa). Però al que anava... perdonau, se m'en va l'olla... és que és una de les etapes més especials de la meva vida... Idò, amb na Maria, que per cert, ara s'ha passat a l'Spinning (un altre dia ja en rallarem...), anavem a córrer per Montjuic uns 45 minuts, tres / quatre dies per setmana, i record perfectament que ens passavem els 45', muntanya amunt muntanya avall, xerrant com a cotorres sense passar cap pena.

Tot açò, ja veis, simplement per justificar aquest post. Ara mateix no sé com comprovaria si puc mantenir una carrera a ritme de conversa, ja que sempre, surt a córrer tota sola. Un dia hauré de provar de fer un monòleg. Açò si, hauré de sortir a córrer de bon matí si no vull merèixer una fama que seria del tot injusta...

Aquests dies com que tenia temps (he estat de vacances!!!), he aprofitat per fer tirades més llargues, he anat bastant per la carretera que va de Ciutadella a Cala Morell. 11 km, 58'.



Torre d'en Quart. carretera d'Algaiarens / Cala Morell



vista de Cala Morell
  Bona carrera i bona conversa!

1 d’ag. 2011

Carreres de bon matí


Durant el ja passat mes de juliol, m'he aixecat a les 6 del matí per anar a córrer. I tot i que la motivació per aixecar-se a les 6 ha de ser important, he de reconèixer que no m'ha costat massa esforç. És més, m'ha agradat bastant. Primer perquè comences el dia amb un punt de satisfacció personal (feina feta), segon perquè veus sortir el sol (sortir a córrer també pot tenir un punt romàntic...), tercer perquè els carrers estan pràcticament buits (no te sents tan observada), quart perquè no fa tanta calor (a l'estiu és d'agrair), cinquè perquè trobes cada dia a la mateixa gent i t'arriba a fer gràcia anar pensant... "ara me creuaré amb aquell que treu el ca", "ara amb aquelles dues que rallen més ràpit que caminen", "ara amb aquell que treu les taules i cadires a la terrassa", "ara amb aquelles vestides d'uniforme que esperen el bus per pujar a fer feina", ... "na Susana i na Teresa que també van a córrer" ;) , "la qui comença el dia anant a fer una nedadeta a Sa platja gran" (bona manera de començar el dia), "el qui ja ve de dur el pa" (la familia no es queixarà...), i tota la gent que va a caminar, que no és poca. El meu recorregut a aquestes hores del matí passa per tot el passeig marítim de Ciutadella

"Passeig marítim de Ciutadella" 


"Castell de Sant Nicolau. a s'arribada des port de Ciutadella"



"Barcos fondejats a s'entrada de sa Platja gran. al fons es pot veure es nou, polèmic i qüestionat dic exterior"

 En total uns 40 mínuts de carrera, 10 mínuts d'estiraments, dutxa i cap a Maó a currar.

A jo m'agrada saludar a la gent que me vaig creuant, crec que és un bon costum que tenim la gent de poble, que no hauriem de perdre. Ho dic perquè aquests dies he notat que a la gent en general li costa. No sé si és perquè pensen que talvegada te pots ofegar (quan te veuen tota suada i respirant tot l'aire del món) o perquè amb aquelles condicions no pots ni pensar en saludar... no ho sé,  la qüestió és que en general ha costat que la gent que me creuava caminant (fent la seva sessió diària d'exercici) me saludés. Però ho he aconseguit, aquests darrers dies quan me veien d'enfora, moltes (la majoria de caminants són dones d'una mitjana d'edat de 55 anys) ja s'aturaven de rallar i tot, per retornar-me el "bon dia".

Però aquest mes "els caminadors/es" no han estat les úniques "amistats" que he fet. Aquest passat cap de setmana, he sortit a córrer per la carretera de Cala Morell. Uns 50 mínuts de carrera. I mirau quins amics més simpatics que he fet...



També me saludaven... a la seva manera...