29 de des. 2011

Córrer per necessitat

Avui he sortit a córrer quasi per prescripció metge... Ahir vam celebrar el 5è aniversari de la criatura menor que ronda per la casa.

Amb els anys he aconseguit reduir les festes a la mínima quantitat i expresíó, sé que mai em donaran la medalla a la mare més enrollada, ja ho sé, però reconec que hi ha aspectes de la vida social en miniatura que no hi pas i açò que sent una profunda admiració pels pares i mares que no aturen d'organitzar saraus a casa. Crec que és un gest heròic i lloable, admir profundament que hi hagi gent que sigui capaç de convidar vint-i-cinc criatures de cinc anys a casa i els donin carta blanca perquè s'escampin per cada racó de la casa.

Jo no som així. Sóm especialment antipàtica amb els fillets que s'amaguen a dins els armaris amb les vambes plenes d'arena de l'arener del pati de l'escola, amb aquells que no et fan ni cas tot i que és la primera vegada que vénen a casa. Amb els petits elements que fan salt de trampolí a tots els llits que se li posen a tir. Si, amb aquests se me posa cara de pitbull emprenyat i els dic desafiant: "Eh, tú, marrec, vigila que sé on amagues el cromo de Messi".

El que més m'ha sorprés en aquests pocs anys que fa que exercesc de mare, és el frenètic ritme de vida social que poden arribar a dur les criatures si tú no estires bruscament el frè de mà i atures l'envestida amb un bon "trompo". Si els deixes poden arribar a dur un ritme de trobades socials digne d'un hereu del principat de Mònaco.

Però bé, sort de les meves "escapades" a fer Km, aquests dies esdevenen "aigüa del Carme" pel meu cos i cervell. Avui he fet els meus 10 km, a un ritme bastant lent, tot s'ha de dir, es veu que els excessos de Nadal ja es deixen notar...

el figura va nèixer el 28 de desembre de fa 5 anys... el dia d'enganar...

Preparats pel Cap d'any?
Acabareu l'any amb les vambes posades?
Algú correrà alguna Sant Silvestre?
Si és així...

Bona Carrera! i bon acabament d'any!

23 de des. 2011

Nadal...

Algún consell per sobreviure als excessos de Nadal?...

La glucosa és necessària, açò ningú ho posa en dubte, és més, quan es fa una carrera de fons, un xute de glucosa fa que els  músculs tornin a viure, per seguir carburant.

Però quan arriba Nadal... excessos de dolços, tiberis, alcohol...

Esper que les carreres per anar a fer les ditxoses compres de regals, no siguin les úniques...

BON NADAL !



i com sempre... bona carrera, es clar...

20 de des. 2011

Multi - tasking

Perquè una mare treballadora pugui conciliar la seva professió amb la criança dels seus descendents al seu càrreg, ha de ser una experta en logística, capaç de posar pau a una baralla entre germans, atendre al comencial pesat de turno per telèfon i omplir el rentaplats mentres obres el gmail.

I açò que quan decideixes mirar el correu amb el portàtil amunt i avall, no ha passat ni un minut i ja en tens un, enganxat com una paparra a la cama que exigeix consultar o jugar o tocar la pera. I és quan penses amb aquell diàleg de l'Escurçó Negre: "Baldrich, et donaré vacances curtes... què? t'han agradat?", defineix tan bé, que en una casa on hi viuen criatures, és un miratge tenir temps i espai per a la intimitat (intimitat?!... Qu'est-ce?). Només ho aconsegueixes sortint de casa corrents...

Sort que en açò, jo últimament en som una experta...

Dissabte vaig córrer 11 km en 65 mínuts, per la carretera de Cala Morell, me vaig sentir molt bé, tot i el temporal de llebeig espectacular que feia, vaig aguantar força bé els moments de resistència contra aquest element "massa" freqüent a aquesta illa.

Una imatge de la força del vent damunt la mar... d'aquest mateix dissabte, a l'entrada de Sa platja gran.


Bona carrera...
i bona fugida... per anar a córrer... ;)



21 de nov. 2011

Felicitat

Segons el diccionari de l'Enciclopèdia catalana. Felicitat: 1. Ètica. Estat de l'ànima plenament satisfet. 2. Allò que ocasiona un estat d'ànim de plena satisfacció. 3. Esdeveniment favorable, que omple l'ànima de satisfacció.

En canvi, açò és el que diu la Viquipèdia sobre la felicitat: La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Però jo me deman... moltes vegades la felicitat arriba després i fins i tot simultàniament al patiment. No ho heu experimentat mai?

S'ha escrit i rallat "llarg i estés" (com diria una amiga, que tot ho tradueix literalment) sobre la felicitat. Eduard Punset, company de llit, en moltes ocasions (no penseu malament... els seus llibres passen moltes nits damunt la meva tauleta de nit), afirma que:

F = E(M+C+P)/(R+H)
és la fórmula de la felicitat.

On:
E = emoció al inici i final dels projectes
M = manteniment i atenció al detall
C = gaudi de la cerca i l'expectativa
P = relacions personals
--------
R = factors reductors: no tenir desaprenentatges, tenir por...
H = càrrega heretada: estrès imaginat, mutacions lesives...

En definitiva, d'aquí el que s'ha d'intentar és reduir al màxim els factors del denominador, i mirar que els del numerador existeixin. Quasi res...

Però tornant a terrenys més banals, fins i tot l'Albano i la Romina tenien una cançó: "Felicidad es un salto en un charco, risa de circo, la felicidad. es aquella llamada inesperada, la felicidad...". ejem... Bé, la qüestió és que córrer te fa un poc més feliç. Ho sé de primera mà, però ho assegura també la ciència.

I perquè te fa més feliç?

Resposta científica: Córrer estimula la producció d'endorfines, unes petites proteines que igual que els opiàcids tenen habilitat per produir efectes analgèsics i donar sensació de benestar. Fer qualsevol tipus d'exercici, riure, fer sexe, dormir o prendre café, també genera endorfines.

Resposta pràctica: Córrer te posa fortes les cames i el cul, oxigenes el cap i aclares les idees, te posa de bon humor, augmenta l'autoestima, te fa sentir lliure, no t'importa banyar-te si plou, fins i tot t'agrada quan fa un fred que pela i pots fer fum amb l'alé. I el millor... com que cremes calories, te pots permetre menjar xocolata i beure cervesetes sense tenir por a la bàscula.

Però és evident que cadascú ha de trobar la seva manera de ser feliç. Conec a molta gent "enganxada" a la btt que me consta, també experimenta la felicitat pedalant per camins impossibles. La qüestió és tenir moments de felicitat i xalar. Ja ho diuen "El bon riure fa bon viure", en temps de crisi i indignació s'imposa més que mai la necessitat de riure i tenir moments de felicitat...

Aquest és un dels meus moments de felicitat. Moment previ a sortir a córrer... és algu així com el "moment Pàvlov", posar-me les vambes i començar a "salivar"...





Bona carrera i molts moments de felicitat...

17 de nov. 2011

Estratègies

Ahir, aprofitant una petita estona que no plovia (vaja tardor de manual ens està fent...) vaig sortir a córrer. El just per estirar les cames, deixondir la ment i arribar xopa...
Mentres corria (haureu comprovat que és el meu moment "kit kat"), vaig pensar amb la feina que està fent Anna Serra. Anna Serra és una antropòloga catalana que estudia les relacions entre els iguals, fent observació - participant als patis de les escoles.

Fa poc vaig llegir un article seu molt divertit, que rallava de les estratègies per evitar l'accés al joc de tercers. És a dir, donar una motivació a la negació:

- perquè són massa petits: "No, perquè tú ets de p3"
- perquè són d'un altre curs: "No, només p5"
- perquè ja són molts: "No, ja som 4"
- perquè són del sexe oposat: "No, només filletes"
- perquè no es tenen els estris necessaris: "No, qui no té pala blava no pot"

També rallava de les estratègies per accedir al joc, i posava un exemple, que tan sols amb aquest, me sembla que ja podria elaborar la seva tesi doctoral... "Si vols jugar, has de ser la criada. La criada és algú que fa el que vol. Ui no!, la criada ha de fer el que els altres li diuen..." Genial!

"qui no té poal no juga..."

Diumenge, la criatura petita de la casa, fent demostració de les seves habilitats psicomotrius va caure de front sense fer servir el reflexe més normal de quan un cau a terra... posar les mans! i com era d'esperar la budonya que li va sortir al front va ser del tamany d'una mandarina. Ja a la nit, quan la inflamació havia baixat considerablement i permetia reconèixer la personeta que és, davant el mirall mentres es rentava les dents, va tenir lloc la planificació d'una d'aquestes estratègies, dignes d'estudi antropològic a l'estil Anna Serra.

Reproduesc la conversa:
Biel dirigint-se al seu germà gran mestres observava la banya del front: "demà a escola organitzaré una competició de qui té sa budonya més grossa, perquè segur que guanyaré jo". Acte seguit, agafa una pinta i mentres es feia una clenxa perfecte als cabells (promet que jo no li he fet mai!), tornava a dir al seu pacient germà: "també organitzaré una competició al més pentinat, que segur també guanyaré"... en aquest punt intervenc jo, que a aquelles hores del dia ja no estic per organitzar competicions i manco d'aquestes envergadures... "Biel aquestes dents no estan gaire netes, pensa que si no les rentes bé, vindran els cucs" (els cucs a casa és algu així com l'home del sac)... Biel: "és igual, organitzaré la competició de qui té les dents més brutes" ...

L'Anna Serra pot venir a casa a fer observació...

Bona carrera.


15 de nov. 2011

Cafeïna i running

Estic d'enhorabona, he llegit un article on es lloava el cafè com a "substància" bona per a l'esport.

La planta del cafè pertany al gènere caffea. En la composició química del cafè trobam lípids, proteines, oligo i polisacàrids, aminoàcids, minerals, etc., etc. i cafeïna (evidentment). De tots aquests components, la cafeïna és la més coneguda pels seus efectes en l'organisme humà. La cafeïna es troba en el cafè, el te, el cacao, el guaranà i el mate, però també en alguns fàrmacs (sobretot els que "tracten" els símptomes dels refredats), en productes per aprimar-se i en alguns components per a esportistes.

L'ésser humà no necessita cafeïna en la seva dieta, encara que alguns ens pensem que sí..., però el seu consum moderat no té riscs per a la salut, i es considera "moderat" no passar de més de 3 - 4 tasses diàries. Cada tassa de café conté entre 70 i 90 mg de cafeína, aproximadament.

Consumir entre 75 i 150 mg eleva la temperatura corporal, el ritme respiratori i el nivell d'àcid gàstric en el estómac. Però quantitats més altes a la sang poden arribar a produir, irritabilitat, sudoració, taquicàrdia, diarrea, nàuseas...

Però el cafè és una "droga" social de gran utilitat en el rendiment esportiu, tan per als entrenaments com en la recuperació o durant la competició.

Les principals virtuts del cafè, o millor de la cafeïna són:

- és una beguda energètica. La cafeïna ens dóna energia, augmenta el ritme cardíac i ens manté més alerta.
- és una beguda antioxidant. els grans de cafè són una font de polifenols que es mantenen en una tassa de cafè. Els polifenols són antioxidants que ajuden al sistema natural de protecció davant els radicals lliures (causants de l'envelliment).
- augmenta la resistència física i retarda la fatiga. La adenosina és una substància que s'encarrega (entre d'altres funcions) de transmetre la sensació de cansament al cervell. Quan prenem un cafè o te, la cafeïna ocupa l'espai reservat a la adenosina, el que fa que el cervell no rebi la senyal de cansament.
- redueix el dolor muscular durant l'exercici físic. Segons un estudi de la Universitat de Georgia, un cafè és millor que una "Aspirina" (bé, àcid acetilsalicílic, que ara es duen els genèrics!), en persones que no prenen cafè habitualment.

Fins i tot hi ha estudis que asseguren que els efectes psicològics de eufòria i activació, junt amb el retard de la sensació de cansament, poden explicar en bona part la important millora en el rendiment esportiu que produeix a molta gent.

"mon café au lait"

Au idò, un bon cafenet i a fer milles! ...
Per cert, el cap de setmana vaig fer 23 km.


7 de nov. 2011

Marató de Nova york il·lustrada

Ahir, diumenge 6 de novembre de 2011, mentres a Menorca plovia, plovia i plovia... a Nova York va tenir lloc la seva famosa marató. La marató de Nova York forma part de la Wold Marathon Majors, que agrupa els cinc maratons més importants del món (Londres, Chicago, Boston, Berlin i Nova York).

La primera marató que es va celebrar a aquesta ciutat va ser al 1970 i els 127 participants d'aquell dia es van dedicar a donar voltes a Central Park.

Enguany el primer en arribar a Central Park, on es situa la línia d'arribada, va ser Geofrey Mutai. Aquest home, natural de Kènia va recòrrer els 42 km i 195 metres en 2 hores, 5 minuts i 16 segons. Però Geofrey evidentment, no va ser l'únic en creuar la línia de meta, un tal Christoph Niemann, també ho va fer, encara que moltes hores deprés del guanyador. Fins aquí res que surti del normal, tenint en compte que aquesta marató ahir la van córrer 47.000 persones! ... el que sí surt del "normal", és que aquest tal Sr. Niemann, és un il·lustrador del diari nord-americà The New York Times, i aquest diumenge ha aconseguit una doble proesa: acabar la marató de Nova York i dibuixar les seves vinyetes a l'hora que corría. L'il·lustrador va aconseguir fer una trentena d'il·lustracions per cada milla recorreguda, amb el seu bloc de dibuix i les seves pintures (a més els dibuixos eren en color, l'home no es va conformar amb el blanc i negre...). A més, cada vegada que acababa el dibuix, li feia una foto i tuitejava a temps real!

Durant el tram final del trajecte, quan les forces ja escassejaven, va reclamar un plàtan via Twitter i una tuitàire el va esperar al carrer per donar-li...

Avantatges de les xarxes socials... a partir d'ara, l'organització es pot estalviar avituallaments i obrir comptes a facebook i twitter als seus participants...

Aquí teniu algunes de les il·lustracions que Chistoph Niemann va anar fent mentres recorría cada un dels 42, 195 km, armat de bloc, pintures, mòbil i twitter...







Bona carrera, il·lustrada, no il·lustrada, tuitàire, facebookera...



2 de nov. 2011

Deures

Ja haureu comprovat que tot i que aquest bloc el que pretén és ser un bloc on una aficiona al running i a la fotografia (una servidora), va penjant les seves imatges i els seus pensaments de quan surt a córrer, intentant que sempre tengui un punt d'humor... hi ha ocasions que com avui, no puc fer de manco que se'm noti la "vena" pedagoga que duc a dins.
Ahir vaig sortir a córrer pensant amb la quantitat de deures absurds que arriben a fer les personetes en edat escolar.

Quina obsessió amb incloure la plàstica a qualsevol fitxa, sigui de la matèria que sigui...

1. Algú ha certificat amb estudis científics que l'aprenentatge d'idiomes augmenta si l'alumne acoloreix un lleó que du al costat la paraula lion?

2. Cal pintar totes les lletres de l'abecedari perquè les memoritzis de per vida?

3. Està comprovat que les figures geomètriques s'aprenen omplint-les de colors diferents sense sortir de la ratlla?

4. Cal fer un dibuix cada vegada que acabes de llegir un llibre que t'ha agradat?

5. És necessari pintar el dibuixet que exemplifica el problema a resoldre?

...

Què té a veure l'anglès, les matemàtiques, la literatura, la geometria, etc. amb la plàstica? Ja ho dic jo sempre... el dia que van treure la plàstica com especialitat a l'educació primària va ser un gran error que esteim pagant. Amb l'excusa que ha de ser "transversal" (a qualsevol cosa diuen transversal...), a qualsevol cosa li diuen educació plàstica.

fitxa d'anglès

A què es deu aquesta mena d'obsessió per incloure la plàstica en qualsevol disciplina?

Obligar a una criatura, que odía dibuixar, fer un dibuix sobre el llibre que s'acaba de llegir és assassinar un lector.

Amics i amigues del sector de l'ensenyament, m'aclarareu els meus dubtes?...

aquesta som jo, segons el meu fill de 7 anys...
ejem, ejem... trob que per pintor no va...

Sort que últimament surt a córrer bastant i puc explaiar-me amb els meus pensaments!

dissabte vaig sortir a les 7'30 h del matí. total: 1h 20'
diumenge vaig sortir a les 17'45 h. total: 1h 8'
ahir (que era festa) vaig sortir a les 7'00 h, aprofitant el canvi d'hora i que es fa de dia més prest. total: 1h 15'
Les tres sortides pel mateix recorregut (escurçant o allargant l'itinerari), passeig marítim de Ciutadella, Son Oleo, moll comercial, Son Blanc, Sa Caleta, Santandria i tornada cap a casa. Últimament no estic massa inspirada en planificar rutes...



13 d’oct. 2011

"Sa BTT"

Aquests dies es nota que s'atraca "Sa BTT", és a dir, la setena volta a Menorca en BTT (29,30 i 31 d'octubre de 2011), surt a córrer i els "beteteros i beteteras" me surten fins i tot de davall les pedres...

Bé he de dir que en general, quan surt a córrer, corredors/es m'en trob ben pocs, però els ciclistes a Menorca són un gran col·lectiu, abunden en quantitat i qualitat, tot s'ha de dir...

Ara també he de dir que els "globeros" també tenen el seu lloc en el panorama ciclista actual. L'altre dia vaig sortir a córrer per Cala'n Busquets, Sa farola i Cala'n Blanes (uns 9 km) i a un tram del carril velo que va de Sa Farola a Cala'n Blanes, me van adelantar un grupet de "globeros". Vaig xalar observant-los, la poca estona que els vaig dur al davant meu.

"Globero" és al ciclisme, el mateix que "patxanguero" al fútbol. És a dir, quan un ciclista surt només els diumenges a vogar, es pega una pallissa considerable, va ben equipat (full equip), no li falta res, ni cap detall, no atura de rallar en tota la ruta, i quan acaba, arriba al bar i es posa fins dalt de birretes. Bé, açò darrer, me consta que els més "professionals" també en tenen el costum... qüestió de reposar minerals, diuen...

Però jo crec que en el fons, un "globero", és l'enveja de tots. Sempre ben preparat, amb recanvis de tot tipus, sap de mecànica, sap de ciclisme més que ningú, i al final segur que tots acaben demanant ajuda al "globero", perquè segur que ell duu la eina que tú no tens o t'ha fet vessa agafar per alleugerir 10 grams de pes.

Realment trob molt divertit açò dels "globeros". Sabeu que hi ha una pàgina web que es diu globeros.com? fins i tot existeix un club ciclista a Múrcia que es diuen "Globeros de élite". Idò, perquè després diguin que en aquest món no hi cap tothom...



aquesta foto no és meua (ja m'agradaria... no precisament per la qualitat, més bé per l'originalitat...) és la primera que he trobat posant globeros a google imatges



Trobau que en el món del running també hi ha "globeros"?
En el de la fotografia vos puc assegurar que sí.

Bona carrera, encara que sigui globera, patxanguera o com sigui... i bona BTT als qui el darrer cap de setmana d'octubre vos dediqueu a recórrer els camins de Menorca en tres, més que segur, molt bones etapes. Jo dia 29 també seré allà... però per fer fotos... ;)
 

26 de set. 2011

Decaironman

Sabeu què és un Decaironman?
No, no és un nou superheroi, ni el darrer prota de X-Men, ni cap aparell "inútil" de la "teletienda". El Decaironman, segons he llegit, és una prova salvatge que es celebra a Monterrrey (Mèxic), un esdeveniment només apte per a "locus" amb una fortalesa mental espectacular. Vos semblarà una contradicció, però jo crec que només a algú que estigui malament del cap i que el domini a la perfecció a l'hora, es pot atrevir a... atenció!!!: nedar 3,8 km, anar en velo 180 km i córrer 42 km (una marató!!!), i després repetir la gesta de principi a fi fins a 9 vegades més! i per colmo sortir viu de l'experiència.

És el Decaironman, 10 ironman!!! i el millor de tot és que té dues modalitats: es pot fer un ironman al dia o es pot fer tot seguit, és a dir: 38 km de natació, 1800 de bicicleta i 420 de córrer. Qué fort!!! jo encara estic amb la boca que no se me tanca.

Un dels millors en açò, és un tal Beñat Zubillaga (San Sebastian, 1980), ara faré el típic comentari: "basc havia de ser..." idò si, aquesta machine (jo crec que no deu ser humà), va quedar 3r en el decaironman del 2009.

I jo que me pensava que el que va passar ahir a Fornells ja era molt fort...

Fornells 25 de setembre de 2011

Ahir a Fornells vam poder viure un espectacle que a Menorca no esteim massa acostumats. A les 7:30 del matí va començar la segona Triatló Extrem Man 113, amb 410 valents i valentes (que "haberlas haylas") inscrits. Encara era fosc quan van entrar dins la mar tots els participants amb els seus corresponents gorrets groc fluorescent per començar la primera part d'aquest triatló, nedar 1900 m en una sola volta. Quan ja començava a sortir el sol també sortien els primers de l'aigua, per anar corrents a la zona de "Bags area" canviar el gorro de natació pel casc de velo i sortir disparat a fer els 85 km d'un recorregut circular que passava per la Me-7, la Me-15 i el Camí d'en Kane. Just just vam tenir temps d'anar a berenar (unes dues hores) i ja tornavem a tenir els primers a la zona de "Bike park", on deixaven les seves flamants bicicletes i supersònics cascs, per enfundar-se les vambes de córrer i començar el que seria l'últim esforç... córrer 21 km (mitja marató!) en 3 voltes i mitja que transcorrien de Ses Salines fins a la Torre de Fornells (pujada criminal...).

El primer en creuar la línia de meta va ser Clemente Alonso, després de 3 hores, 53 minuts i 20 segons de nedar, vogar i córrer. Aquest espanyol de 32 anys també va ser el guanyador d'aquesta mateixa prova l'any passat. El segon en transpassar "l'arc de triomf" va ser José Manuel Tovar, també espanyol, pocs minuts després de Clemente.

Va ser un gran espectacle, amb una bona participació menorquina i una molt bona organització. Aquí teniu un resum més visual de l'esdeveniment esportiu...


moment de la sortida a les 7:30 del matí





 
moments de la sortida de l'aigua
                                  


la "maquina" de dues rodes del guanyador

un participant a punt de començar els 85 km en velo


Clemente Alonso




una "Extreme Women"


carrera a peu

tres participants amb la badia de Fornells al fons


corredors pujant i baixant de la Torre de Fornells


moment que Clemente entra per "l'arc de triomf" 3:53:20


la "machine" en persona... és real!

Per cert, jo dissabte al matí vaig fer els meus "humils" 10 km en 57 minuts... vos podeu abstenir dels comentaris... que una és humana i del més normaleta...

Bona carrera per senzilleta que sigui...  ;)

P.D: per qui s'hagi quedat amb les ganes, dia 13 de maig a Getxo (País Basc), una altra edició de la Extreme Man. Si vos animau, ja ho sabeu.


22 de set. 2011

Carrera reflexiva...

Ahir, es meu recorregut de carrera me va dur a passar per davant de dos centres d'educació infantil i primària (CP Pere Casasnovas, CP Mare de Déu del Toro), un centre d'educació secundària (IES Mª Àngels Cardona) i dues escoletes (Roser Gener, Sa Galera, a Son Blanc) de Ciutadella de Menorca (Illes Balears) i inevitablement me vaig posar a pensar en el que aquests dies és motiu de discusió en molts espais públics i no tan públics. La immersió lingüística...

Sempre he pensat amb la gran sort que tenc de tenir aquesta riquesa lingüística: tenc el català com a llengua materna, vaig ser educada en els començaments de la immersió lingüística, el meu entorn és catalanoparlant i tot i açò domin perfectament el castellà. Me polesc un munt de llibres en castellà (versió original) cada any, sense recórrer a cap diccionari. Quan veig pel·lícules espanyoles no me fan falta subtítols, ja que les entenc perfectament a la primera. Quan tenc una conversa en castellà se'm nota accent català de la mateixa manera que a un andalús se li nota l'accent.




Intent imaginar com serien les nostres escoles amb la incorporació de la llengua vehicular en castellà i no m'entre al cap. Per quines raons cal canviar un sistema que ja permet la coneixença del castellà? perdonau però no ho entenc, i açò que tenc un bon nivell de comprensió lectora (també en llengua castellana), hi ha coses que estic llegint aquests dies que no entenc i no m'agraden gens ni mica. És evident que atacar i intentar rompre la immersió lingüística va molt més enllà de la llengua, vol dir també rompre la cohesió social i cultural.

... vindran temps millors...

Per cert, vaig córrer 9,5 quilòmetres i avui més...

Bona carrera i bona conversa, lectura, etc. sigui amb la llengua que sigui...



16 de set. 2011

Primera setmana superada!

No, no és que hagi superat una setmana d'entrenament planificat, més bé tot el contrari...

Si, la primera setmana de curs escolar ja és aigüa passada i podem dir allò de: Prova superada!

No he anat a córrer ni un miserable dia, però bé, tot sigui pel bon desenvolupament escolar-familiar. I açò que li tenia por a aquesta primera setmana, ma mare ja m'ho diu... "aquests fillets s'ho passen massa bé a l'estiu"... Si, ens ho passam molt bé, però l'estiu ja és per açò no?! ara, està clar, la por és que arribi el dia que te demanin si es poden desapuntar de l'escola... "No xato, de l'escola no, de fútbol, de vela, de música, de saxo... en podem rallar, però d'escola NO". Per sort vaig veure que era més una simple informació que no una petició, vaig respirar profundament i vaig pensar "i el que te queda..."

Des de que tenc fills en edat d'anar a escola record molt els meus primers dies després de vacances, la sensació era com estar en el túnel de vestidors on sents els hooligans de l'equip contrari cridant histèrics amb ganes de fetge cuinat amb ceba.

Però les criatures no són els únics que estan "cagats", els pares de les criatures també ho estan davant el repte del nou curs, que sembla que ens té amb l'ànima envasada al buit.

És una setmana que t'agradaria fugir al carib, un huracà és una minucia davant l'allau que ens ve al damunt: comprar material escolar, revisar motxilles i talequets, supervisar bates, fer inscripcions a les extraescolars, marcar roba, comprar calcetes de "psico", vambes d'educació física (com els poden crèixer tant els peus?!!!), planificar i quadrar horaris i no morir en l'intent...

Però ja està! la maquinària de la rutina tardor-hivern-primavera, ja està en marxa i la vida segueix igual...

Adéu estiu...  :-(

A vam si aquest cap de setmana puc anar a córrer!

Bona carrera i bon començament de curs!

12 de set. 2011

De què rallen?...

A la editorial de la revista Runner's World d'aquest mes, el seu director Martín Fiz, divaga sobre les converses de corredors i corredores...

de què rallen ells, mentres corren? de què rallen elles, mentres corren? ...

Martín Fiz assegura que les converses dels homes quan estan corrents es poden resumir en tres grans blocs: sexe, marques i récords (Visca la testosterona!). Quan al sexe... "75% mentidas, 20% imaginación y 5% balas de fogueo", res de nou...

Quan a les dones (Fiz assegura que s'ha colat en algún grup de dones mentres van a córrer...), "Nosotras no tenemos un mono tema, un dia hablamos de los problemas que rodean el dia a dia y otro nos acaloramos cuando nos cruzamos con un tío bueno".

El que si crec jo que noltros (dones) no ens obsessionam amb el crono, anam a disfrutar més que a fer un bon temps, ara açò si, si ens picam ens picam... i si no mirau aquest vídeo...



Ànims que cada dia som més!... bona carrera!

5 de set. 2011

Atenció! mines antirunners!

caques de ca... no gràcies...

S'altre dia vaig sortir a córrer per un recorregut que passa per carrers de Ciutadella, Sa platja gran, Son Oleo, Son Blanc, Sa Caleta i Santandria.

Cansada d'esquivar "mines" me vaig posar a contar-les (vaja entreteniment pensareu...), quan ja anava pel "zurullo" nº 20 (i perponau l'expresió, però notava que me começava a calentar... i no justament pels quilòmetres que ja duia a les cames...), ja me vaig cansar de contar. Vaig pensar que m'estava jugant una contractura de coll, i sincerament, la causa no s'ho mereix... Açò de sempre haver de mirar cap al terra és un martiri, podent disfrutar d'un paisatge molt més alentador i bucòlic com és totes i cada una d'aquestes platges, totes urbanitzades, però tan de Ciutadella (ja ha sortit la vena de "cabilda"...).

Bé, només des d'aquí vull aprofitar per fer una crida al civisme i al sentit comú, que me consta no abunda... Només cal que mireu aquest cartell enganxat a una farola d'una ciutat anglesa...

 
"HOT DOGS"

Exemple clar de la crisi del sentit comú... cartell que avisa als anglesos que deixar els cans (gossos, pels del principat) a dins el cotxe a l'estiu és molt perillós.

... no anam bé...


I açò que me consten els esforços de moltes associacions de veïns i fins i tot d'administracions públiques, per intentar solucionar aquest problema, però la cosa no pinta gens bé i el que és pitjor... comença a fer mala olor... mai tan ben dit...



Cartell de la Campanya "No miris cap a una altra banda!" de l'Ajuntament de Maó


... Bona carrera i mirau a on posau la vamba!


22 d’ag. 2011

Ritme de conversa

Diuen que quan ets capaç de córrer durant 30 minuts fent conversa, estás preparat per començar a apretar la màquina.
Els meus començaments en açò del running es remonten a la meva època d'estudiant de pedagogia a Barcelona. Després de la ressaca dels jocs olímpics de Barcelona'92 vaig aterrar a aquesta meravellosa ciutat. Durant els dos primers anys vaig compartir pis amb 3 amigues, i amb una d'elles, na Maria, estudiant per aquells temps de magisteri educació física, ens vam enganxar a açò de córrer. Viviem a un lloc privilegiat de Barcelona, la falda de la muntanya de Montjuic, a un pis amb molt d'encant que havia estat d'un senyor esperantista i una modista (encara guard estris molt útils d'aquella magnífica casa). Però al que anava... perdonau, se m'en va l'olla... és que és una de les etapes més especials de la meva vida... Idò, amb na Maria, que per cert, ara s'ha passat a l'Spinning (un altre dia ja en rallarem...), anavem a córrer per Montjuic uns 45 minuts, tres / quatre dies per setmana, i record perfectament que ens passavem els 45', muntanya amunt muntanya avall, xerrant com a cotorres sense passar cap pena.

Tot açò, ja veis, simplement per justificar aquest post. Ara mateix no sé com comprovaria si puc mantenir una carrera a ritme de conversa, ja que sempre, surt a córrer tota sola. Un dia hauré de provar de fer un monòleg. Açò si, hauré de sortir a córrer de bon matí si no vull merèixer una fama que seria del tot injusta...

Aquests dies com que tenia temps (he estat de vacances!!!), he aprofitat per fer tirades més llargues, he anat bastant per la carretera que va de Ciutadella a Cala Morell. 11 km, 58'.



Torre d'en Quart. carretera d'Algaiarens / Cala Morell



vista de Cala Morell
  Bona carrera i bona conversa!

1 d’ag. 2011

Carreres de bon matí


Durant el ja passat mes de juliol, m'he aixecat a les 6 del matí per anar a córrer. I tot i que la motivació per aixecar-se a les 6 ha de ser important, he de reconèixer que no m'ha costat massa esforç. És més, m'ha agradat bastant. Primer perquè comences el dia amb un punt de satisfacció personal (feina feta), segon perquè veus sortir el sol (sortir a córrer també pot tenir un punt romàntic...), tercer perquè els carrers estan pràcticament buits (no te sents tan observada), quart perquè no fa tanta calor (a l'estiu és d'agrair), cinquè perquè trobes cada dia a la mateixa gent i t'arriba a fer gràcia anar pensant... "ara me creuaré amb aquell que treu el ca", "ara amb aquelles dues que rallen més ràpit que caminen", "ara amb aquell que treu les taules i cadires a la terrassa", "ara amb aquelles vestides d'uniforme que esperen el bus per pujar a fer feina", ... "na Susana i na Teresa que també van a córrer" ;) , "la qui comença el dia anant a fer una nedadeta a Sa platja gran" (bona manera de començar el dia), "el qui ja ve de dur el pa" (la familia no es queixarà...), i tota la gent que va a caminar, que no és poca. El meu recorregut a aquestes hores del matí passa per tot el passeig marítim de Ciutadella

"Passeig marítim de Ciutadella" 


"Castell de Sant Nicolau. a s'arribada des port de Ciutadella"



"Barcos fondejats a s'entrada de sa Platja gran. al fons es pot veure es nou, polèmic i qüestionat dic exterior"

 En total uns 40 mínuts de carrera, 10 mínuts d'estiraments, dutxa i cap a Maó a currar.

A jo m'agrada saludar a la gent que me vaig creuant, crec que és un bon costum que tenim la gent de poble, que no hauriem de perdre. Ho dic perquè aquests dies he notat que a la gent en general li costa. No sé si és perquè pensen que talvegada te pots ofegar (quan te veuen tota suada i respirant tot l'aire del món) o perquè amb aquelles condicions no pots ni pensar en saludar... no ho sé,  la qüestió és que en general ha costat que la gent que me creuava caminant (fent la seva sessió diària d'exercici) me saludés. Però ho he aconseguit, aquests darrers dies quan me veien d'enfora, moltes (la majoria de caminants són dones d'una mitjana d'edat de 55 anys) ja s'aturaven de rallar i tot, per retornar-me el "bon dia".

Però aquest mes "els caminadors/es" no han estat les úniques "amistats" que he fet. Aquest passat cap de setmana, he sortit a córrer per la carretera de Cala Morell. Uns 50 mínuts de carrera. I mirau quins amics més simpatics que he fet...



També me saludaven... a la seva manera...

27 de jul. 2011

L'important és al cap

Fa temps vaig "descobrir" a Julián Bernal. Aquest home va començar a còrrer als 78 anys i ho va fer fins els 91, amb més de 700 carreres a les seves cames. No havia fet esport mai, però correns disfrutava com un fillet. Es pot dir que va morir amb les vambes posades.

La clau per córrer no és als peus, sino al cap. Tant per arribar el primer i batre una marca com per fer una marató. Agafar "fondo" és qüestió de paciència (la mare de la ciència, diuen...), perquè que jo sapi, Karate Kid, no va fer el seu espectacular salt de la "grulla" en el seu primer dia d'entrenament. Abans, el senyor Miyagi li va fer fer "dar cera, pulir cera" fins a quedar enfartat.

Ara podriem dir algu així com... "posa un senyor Miyagi a la teva vida", però no és el cas. Jo no tenc cap Sr. Miyagi a la meva vida, tot i que hi ha dies que ja m'agradaria... així que he d'apostar pel meu cap. Si el cap ho vol, les cames poden, i no hi ha exemple més clar que el córrer una marató, un altre dia ja en rallarem, però qui acaba una marató és perquè quan les cames i els pulmons te diuen prou! l'únic que te pot salvar és el teu cap. És el poder de la ment... el cap ha d'agafar el relleu a les cames i seguir fins arribar.

25 de jul. 2011

Preparats, llestos, bloc!

Comença aquí i ara l'aventura de contar en el ciberespai el que suposa disparar i córrer. Disparar sempre amb una càmera fotogràfica, evidentment!, som pacifista i me consider una persona pacífica.

L'idea que un dia se me va passar pel cap és ajuntar en un mateix bloc (finalment van ser dos...) dues aficions: la fotografia i el "running". Els qui me coneixen saben que sempre duc una càmera al damunt, me sap greu, no puc fer de manco i som conscient que a vegades som molt cansada... m'agrada mirar ses coses a través des meu "tercer ull" (http://tercerullnataliamoll.blogspot.com/), no és que tengui cap ull al front o al clotell (encara que hi ha vegades que els meus fills s'ho pensen...), simplement és un foradet d'una Nikon D70. Quan al running és un "vici" al que, ara fa més o manco un any m'he tornat a "enganxar".

L'idea és poder explicar coses que me passen pel cap quan surt a córrer. L'únic problema és que són dues aficions del tot incompatibles. Quan surt a córrer sempre hi ha algún moment que pens... "si ara dugués sa càmera..." i quan estic fent fotos, sobretot de paisatge, me dic... "com m'agradaria córrer per aquí", bé, com veis he "casat" dues coses que en principi sembla que duen el camí de separació imminent, però amb açò de les parelles mai se sap... no vos ha passat mai allò (molt lleig, per altra banda) de dir: "aquests dos no duren ni un mes junts..." i al final deixen a tothom ben fotut i aguanten com dos campions de la vida en parella, ni que sigui per fer callar a les "amistats" desconfiades. Idò ho provarem, tot i que les relacions de tres són difícils, o açò diuen... ja vos aniré contant...