Fa temps vaig "descobrir" a Julián Bernal. Aquest home va començar a còrrer als 78 anys i ho va fer fins els 91, amb més de 700 carreres a les seves cames. No havia fet esport mai, però correns disfrutava com un fillet. Es pot dir que va morir amb les vambes posades.
La clau per córrer no és als peus, sino al cap. Tant per arribar el primer i batre una marca com per fer una marató. Agafar "fondo" és qüestió de paciència (la mare de la ciència, diuen...), perquè que jo sapi, Karate Kid, no va fer el seu espectacular salt de la "grulla" en el seu primer dia d'entrenament. Abans, el senyor Miyagi li va fer fer "dar cera, pulir cera" fins a quedar enfartat.
Ara podriem dir algu així com... "posa un senyor Miyagi a la teva vida", però no és el cas. Jo no tenc cap Sr. Miyagi a la meva vida, tot i que hi ha dies que ja m'agradaria... així que he d'apostar pel meu cap. Si el cap ho vol, les cames poden, i no hi ha exemple més clar que el córrer una marató, un altre dia ja en rallarem, però qui acaba una marató és perquè quan les cames i els pulmons te diuen prou! l'únic que te pot salvar és el teu cap. És el poder de la ment... el cap ha d'agafar el relleu a les cames i seguir fins arribar.