Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calan Blanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calan Blanes. Mostrar tots els missatges

27 de març 2012

Pont d'en Gil - Far Nati

Distància: 4'9 km
Recorregut: anada i tornada (uns 10 km)
Dificultat: fàcil (si es tenen unes bones vambes aptes per terrenys secs secs i mooooolt pedregosos)

Vaig començar la meva ruta on acaba l'urbanització de Cala en Blanes, just on comença el Camí de Cavalls que passa en pocs metres per aquest famós "pont" 

Pont d'en Gil

Pont de roca natural format per la força de la mar.

Aquest tram del Camí de Cavalls transcórrer per la Menorca més seca, tan el paisatge com el terreny és molt rocós, però si es porta bon calçat el tram no té cap dificultat ja que és generalment pla. El paisatge es caracteritza per la roca sense pràcticament vegetació. Trobarem fileres interminables de paret seca i barraques o ponts de bens, on aquests es refugien de les inclemències del temps.

pont de bestiar típic d'aquesta zona
Persona no m'en vaig creuar cap, però bens un munt...


Tranquils/les, només surten corrents just te senten, perquè crec que no estan massa acostumats a trobar-se persones. Açò si, sobretot mirau a on posau els peus! ja que les caques d'aquests companys de recorregut, són abundants!

Una vegada heu deixat el Pont d'en Gil passareu pel darrera d'una estació depuradora i ja enfilareu cap a "Sa falconera", des d'on les vistes són fantàstiques.


vistes des de dalt el mirador de Sa falconera
mirador de Sa falconera
les fites del Camí de Cavalls van molt bé per fer autofotos

Falcó no en vaig veure cap, però si un Soter, i unes quantes parelles de corbs.

Finalment, vaig arribar a Punta Nati, on hi sobresurt un far històric (Far Nati), construït durant el segle passat amb la finalitat d'evitar els nombrosos naufragis esdevinguts a causa dels forts temporals que castiguen aquesta zona de la costa menorquina.
...foto
Far Nati
... i tornada.

Bona carrera


19 de gen. 2012

Anticicló

L'anticicló s'ha instal·lat damunt Menorca i aquests dies estic emocionada. Llueix un sol esplèndit i la temperatura per sortir a fer km és perfecta, no cal massa roba i hi ha llum natural més minuts... ideal!

Aquests dies estic anant a córrer per la carretera de Sa farola (Calan busquets, passeig de Sa farola, carretera de Calan Blanes) i també per la carretera del Far Nati, ja veis que la cosa va de fars...

paisatge típic anant cap al Far Nati

carretera que va al Far Nati, el carril velo s'agraeix...

Far Nati, costa nord de Menorca

Però aquesta alegria quasi primaveral que m'està invadint aquests dies, ahir es va veure una mica troncada, per culpa dels que jo anomen "conductors terroristes". Va passar per aquesta carretera


No, no és Twin Peaks, és la carretera de Calan Busquets (Ciutadella), un lloc molt agradable per córrer fins que te trobes amb aquesta espècie de conductors, que per desgràcia estan lluny de ser espècie en perill d'extinció, més bé podriem dir que són espècie en perill de proliferació...

Me fa ràbia l'actitud d'alguns conductors (i no posaré / es, perquè no és el cas) a la carretera. És la llei de la jungla, selva o asfalt com vulgueu. Te veuen córrer per la voravia (si es pot dir voravia... a molts llocs hi ha escassos 5 cm) suant, deixant el fetge, i què fan ells? apretar l'accelerador i passar tan aprop de tú que notes com el vent "t'acaricia" un costat. És igual que faixis una senyal de: "eh! tranquil!", que li dediquis una mirada assassina o que faixis una girada de cap a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver. Rés, ni cas, ells van en cotxe i comanden i segur que pensen: "te fots, no corris per aquí! creus que me decantaré? decanta't tú!". El que dic, la jungla de l'asfalt.

Jo crec que en el fons, el que passa és que tenen un poquet d'enveja de la gent que córrer i no precisament en cotxe...

Però tranquils, no m'espatllaran el bon rotllo d'aquests dies anticiclònics...

Aprofitau el bon temps, a ple gener és un regal... bona carrera