Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trail running. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trail running. Mostrar tots els missatges

26 de febr. 2014

1ª Trail dels Fars


Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...

Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".

Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants

Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.

La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.

A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
7 de les 38 dones participants
12ª     i      1ª 
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell  i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada  arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància. 

Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
 l'arribada a meta
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."

Fins la propera...

3 de febr. 2014

De bassa en bassa...

Diumenge, 2 de febrer de 2014

A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...

6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014. 
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota! 

Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
les 80 persones "sense por a la pluja"
(foto de l'organització)
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa. 

I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.

Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.

Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però  ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.

I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
"les dones que no tenen por a la pluja"
la prova del "delicte"
Fins la propera!

14 de gen. 2014

De Binisafúller a Son Bou pel Camí de Cavalls

"Donde está wally?" 
Diumenge passat més d'un centenar de persones ens vam trobar a Son Bou convocats per l'organització de la III Trail Menorca Camí de Cavalls per dur a terme un entrenament de 20 km pel Camí de Cavalls. Concretament del tram que va de Binisafúller a Son Bou. Segons el meu GPS exactament 20,37 km de meravellós paissatge, camí i companyia.

jo som la de verd fluor comentant la "jugada" ;-)
A les 7:30 era l'hora de trobada per agafar un bus (en vam omplir tres!) que ens translladaria de Son Bou al punt de sortida (Binisafúller). Les ganes i el bon ambient es percebien dins l'aire d'aquell bus. Tothom, tant els que vam fer el recorregut corrents, com els que el van fer caminant, hi anavem amb les ganes de compartir unes hores d'esport i natura i de gaudir d'aquest espai natural de priviligi que és el Camí de Cavalls de Menorca.

Aquí teniu l'enllaç al meu espai a Garmin.connect per si voleu veure els detalls de l'entrenament


Repetirem segur!



10 de set. 2013

Quin estiu!!!


Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...

Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.

Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.

He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses... 

 He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell  a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!

I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!




 Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...


 Let's go!!!

30 de jul. 2013

Tram del Camí de Cavalls amb bona companyia

Diumenge a les 7:30 vaig quedar amb tres bons amics per anar a trotar un parell d'hores amb bona companyia. El dia ja de bon matí apuntava clarament calorós i xafogós, però les ganes sempre fan més lleugeres les sensacions i enganen un poquet el cervell. Vam decidir fer un tram del Camí de cavalls que te bastants trossets de bona ombre, bàsicament per evitar acabar "socorrats". Vam fer de Son Saura a Macarella i vam tornar pel mateix camí. Total poc més de 12 km.

La bona companyia va estar formada per un ciutadellenc, en Pepe i dues mallorquines amb cama menorquina, na Ma. Antònia i na Clara.

La recompensa final va ser acabar la jornada amb una bona nedada a Son Saura, quan encara la platja està buida de gent i de barques.

Un plaer! Fins sa pròxima!

3 de jul. 2013

"Duatló" particular


Ahir me vaig calçar les soles de trail i vaig anar a fer km pel Camí de Cavalls. Vaig fer un poc més de 18 km per la costa sud i quan vaig acabar tenia tanta calor, estava tan suada i la mar estava tan espectacular, que no vaig poder fer de manco que tirar-me a nedar sense pensar-m'ho gaire. Me vaig treure tot el que duia al damunt i vaig entrar al mar que em cridava amb cant de sirenes. 



És el millor de córrer pel Camí de Cavalls a aquesta època de l'any, que sempre pots acabar la sessió de córrer amb una sessió  d'spa natural que no té preu.

Així als km de trot a peu vaig sumar unes quantes braçades a mar obert que fan que la recuperació de les cames sigui d'efecte immediat.

Ahir també va ser un dia especial perquè vaig estrenar la samarreta que m'han regalat els amics de Run BCN. Moltes gràcies! companys. Ja podeu dir que un trosset de Run BCN ja córrer per terres menorquines.
Gràcies Run BCN m'ha fet molta il·lusió aquest regal sorpresa

I a seguir amb els duatlós improvitzats...  ;-)

24 de maig 2013

Inspiració

El passat cap de setmana va tenir lloc a Menorca la "II Trail Menorca Camí de Cavalls", però no escric aquesta entrada per explicar la meva experiència, no, no és el cas, encara que pens que "todo se andará"...  escric perquè va ser un cap de setmana que vaig estar molt pendent del que s'anava explicant via Twitter i Facebook del desenvolupament de l'aventura. És emocionant llegir com es van menjant els km els participants i sentir en molts de moments molta enveja i pensar per uns moments "com m'agradaria ser-hi".

Els organitzadors de la prova van penjar aquest vídeo a Youtube


 i si el que volen aconseguir és animar a la gent a participar, vos puc assegurar que segur ho han aconseguit. Quan vaig veure per primera vegada aquestes imatges, vaig pensar: l'any que ve hi vaig! açò si, començaré amb la trekking 54, encara no m'he tornat boja del tot!

I així, inspirada pel cap de setmana (jo també vaig fer els meus km pel camí de cavalls, aprofitant una estada de tres dies a Son Bou) i inspirada pel vídeo, ahir me vaig calçar les meves Asics Trail running i vaig anar a fer un parell d'horetes pel Camí de Cavalls, que aquest hivern no l'he trepitjat gaire. I que vos he de dir, com sempre que surt a fer km per aquest camí, vaig xalar com una criatura.

Aquí en teniu la prova...


aquí una servidora intentant fer una foto fent equilibris dalt una fita del Camí de cavalls

I per acabar, un petit descans contemplatiu... 

I res, des d'aquí felicitar a tots els participants d'aquesta segona edició de la Trail Menorca Camí de Cavalls. La meva sincera enhorabona valents i valentes!!!

Salut i km!

19 de juny 2012

Arriba l'estiu...

Tot i que oficialment el solstici d'estiu no comença fins demà, dia 20 de juny (enguany), aquí a Menorca la calor ja fa setmanes que es deixa notar. Però el meu cos ja està totalment habituat, i tot i que encara molts de dies surt a córrer a les 6'00 del matí, quan la feina me deixa un matí "mig" lliure aprofit per fer kilòmetres pel Camí de Cavalls.

La meva darrera ruta per aquest fantàstic sender que dona la volta a Menorca, va ser de Son Saura (concretament de Es Banyul) fins Cala Macarella. Anada i tornada van ser un total d'uns 15 km.

a la carretera que va de Ciutadella a Son Saura
 te pots trobar  amb aquesta bucòlica estampa... millor no frissar...

imatge molt menorquina.
ja arribant a l'aparcament de la platja de Son Saura

Vaig deixar el cotxe a l'aparcament de la platja de Son Saura i d'allà en pocs metres ja agafes el Camí de Cavalls que travessa tot l'arenal. Passes per darrera la petita Cala des Talaier (si vos hi fixau, podreu veure la Talaia d'Artrutx del segle XVIII, una torre de vigilància des de la que s'alertava de la presència de possibles invasors),

Cala des Talaier amb alguns privilegiats nedant...

suant!
i és a partir d'aquí que ja canvia radicalment el paisatge. Deixes les pedres i el terreny pelat per començar a endinsar-te dins boscos de pins, ullastres i alzines que te fan el recorregut molt més lleuger. A partir de Cala en Turqueta els boscos d'alzines ens acompanyaran al llarg d'uns quants trams a tots els barrancs que desemboquen al mar.
Cala en Turqueta
Al llarg de tot el recorregut vaig poder comprovar que l'estiu efectivament ha arribat a Menorca, per uns quants motius:

1. la intensa calor
2. les ganes d'entrar al mar i més quan veus l'aigua tan neta i transparent
3. els aparcaments de les platges comencen a estar plens
4. te trobes més gent del normal pel Camí de Cavalls, ja que la gent aprofita el camí, per anar d'una platja a l'altra. El que fa que no paris de saludar...
5. les cigales "canten" a tot volum!

I malauradament te trobes amb aquesta imatge...




Si, per desgràcia, a Menorca estiu també és sinònim de "neteja de platges", una neteja molt mal entesa i del tot errònia, ja que a fer net les platges li diuen (la classe político-hotelera), treure la posidonia de l'arena.

Me sap greu però vos he de fer una "lliçó" ecologista...

A Menorca les platges són d'una gran riquesa i hermosura, i constitueixen la base del pilar de l'economia de l'illa, el turisme. El coneixement de la seva dinàmica de formació i de la fauna i flora que hi viu i que en depèn és essencial per a saber interpretar l'estat de salut en què es troben cada una d'elles i per a que aprenguem a cuidar-les millor i a vetllar per la seva conservació.

Les algues, NO són algues! són prats de plantes submarines. Els "alguers" de posidònia (Posidonia oceanica) són els més característics de la Mediterrània. Ocupen extensions notables dels fons arenosos que a Menorca van de 1 a 35 metres, en funció de la transparència de l'aigua, formant un cinturó al voltant de l'illa.

La posidònia és una planta superior perquè la seva anatomia té parts diferenciades i especialitzades en les diferents funcions vitals de la planta (arrel, tija, fulles, flor, rizoma). Les algues o plantes inferiors no tenen parts diferenciades i especialitzades. El seu funcionament vital és molt més simple i menys evolucionat.

Els alguers de posidònia protegeixen les platges quan són presents i sans. Allà on hi ha alguers, aquests exerceixen de barrera protectora de l'erosió de la platja per les onades, els corrents i el vent: frenen la força de l'aigua i del vent i eviten que l'arena de les platges sigui transportada.

Els alguers són vertaders oasis submarins. Cada un dels éssers que viu dins l'alguer té la seva funció dins la comunitat, el seu nínxol ecològic.

L'arena de les platges es composa de restes de closques de caragolins, de bivalves, de foraminífers i d'altres animalons que viuen als alguers, i que són erosionades i degradades i arrossegades per la mar fins a la platja. També es composa de pedretes que es formen per l'erosió de les roques per les ones. Per tant, l'arena és en part orgànica (petits fragments de closques, de caragolins, d'esquelets d'animals) i en part mineral (roques erosionades).

El turisme és el pilar de l'economia i les platges allò que més atrau de Menorca als turistes, per tant, la platja és una font de riquesa molt important a la nostra illa. Com deu ser la platja que desitgen els turistes? I bé, el turista cerca allò que no té a casa, i si ve a Menorca és perquè desitja trobar-hi allò que és propi de Menorca i que no es troba enlloc més. Si transformem les nortres platges i les destrossem a l'estil del que ha passat a bona part de la resta de la mediterrània, res no atraurà als turistes fins aquí. Les platges en bon estat de salut són la base de la nostra economia, font de riquesa, font de mà d'obra i font de vida.

Els alguers són font d'una biodiversitat i d'una producció d'oxigen (el dona transparència a les aigües) i de nutrients molt rica, i gràcies a ells existeixen les platges. Però es tracta d'un sistema molt sensible que no tolera la contaminació ni els ancoratges massius. La seva desaparició representa tallar les fonts d'alimentació de la platja i de l'ecosistema dunar.

Per poder conservar les nostres platges és important conèixer-les bé. És important prendre consciència de quines són les seves fonts d'alimentació (alguers i dunes) i col·laborar a mantenir-les en bon estat.

I bé, tornant al relat de la ruta "CdC Son Saura - Macarella"...
Una volta vaig arribar a Cala Macarella, vaig girar i vaig tornar a fer camí cap a Son Saura.

aquí a 1 km de la platja de Macarella
arribant a la platja de Son Saura, ja de tornada
Son Saura des Banyul,
encara amb molta posidònia a la vorera... Resisteix!!!





I fins aquí... 
que tingueu un bon començament d'estiu!!!

25 de maig 2012

Ben acompanyada

Divendres passat vaig quedar amb un bon amic per anar a córrer junts. Amb en Santi Catchot. Mira que he arribat a fer coses amb aquest home: anar d'excursió, anellar ocells, intentar transmetre valors d'estima cap a la natura a centenars d'escolars, anar de campament, baixar barrancs, saltar torrents, observar escarabats a les dunes, tastar salicornia, escriure contes a 4 mans, redactar articles a dos cervells, dissenyar activitats per fer estimar Menorca ("qui estima Menorca no la destrueix"), contar contes fent literalment l'animal, contar ocells a l'Albufera des Grau, agafar serps, abraçar arbres, olorar plantes, mirar nius, alimentar eriçons acabats de nèixer, desfer egagròpiles, ... caminar, saltar, ballar, discutir, xalar, conversar, riure ... però córrer, mai!

I com diuen, sempre hi ha una primera vegada. 

Vam quedar a les 10'00 h (jo vaig arribar 15 minuts tard...) al punt de la carretera de Favàritx que comença el Camí de Cavalls. La idea era arribar fins a Addaia, uns 7 km (anada i tornada van ser exactament 15,5 km , si el rellotge no em falla) i aprofitar per posar-nos al dia. 

en Santi
I així va ser, vam trotar fins a Addaia, vam tornar i a part de xalar del paisatge; les salines de Mongofra sempre són un plaer per a la vista, vam poder rallar com els vells temps ho feiem caminant pel barranc de Rafalet.

arribant a les Salines de Mongofra
Tortuga d'aigua dolça menorquina


Açò si, una cosa em va quedar ben clara, he de fer més costes!!! aquests maonesos ho tenen de conya, van a comprar el pa i ja n'han pujat tres de costes! així s'entrena qualsevol ! ... a la pròxima toca ponent que per aquí som més planers ;)

darrers km arribant a Favàritx

Bona carrera ben acompanyats/des !!!

25 d’abr. 2012

Motivació

Ho tenc clar, em falta motivació. Si si com tot a aquesta vida, el més important és tenir objectius, bons objectius, objectius que te motivin per fer coses, i en el meu cas, puc dir que ara mateix em manca una bona motivació running.

Cadascú es posa la motivació al seu nivell o les ganes, n'hi ha que tenen grans motivacions i n'hi ha que en tenen de més petites, però en tot cas totes són vàlides i importants.

Tenc un bon amic que aquest diumenge durà a terme el que ha estat la seva motivació durant unes quantes setmanes. Córrer 45 Km pel Camí de cavalls. Causa? ni més ni manco que celebrar les seves 45 primaveres.

Tenc un altre bon amic que viu al Canadà, que dia 6 de maig, correrà la seva primera marató, i ho farà a la Marató de la ciutat on viu, Vancouver. No tenc cap dubte, que ha estat la seva gran motivació durant molt de temps.

La parella de la meva germana, també fa mesos que té una gran motivació: dia 18 del mes que ve, participarà a la Trail Menorca 2012 , 185 km non stop pel Camí de cavalls de Menorca.

Arnau Julià (campió del món de raids d'aventura i atleta d'ultrafons, tot s'ha de dir...), aquest cap de setmana s'enfrontarà al seu repte menorquí. Vos podeu asseure si esteis drets, no vull que prengueu mal. 3 voltes a Menorca!, una en Kàyak (90 milles nàutiques, uns 167 km), una en BTT (187 km) i una darrera corrents (187 km), total: 541 km !!! poca broma amb la motivació d'aquest senyor !
Camí de cavalls 360 x 3  per més detalls.

Una altra motivació seria per entrar dins un vestit. Una motivació tan bona com qualsevol altra... és el cas de l'amiga d'una amiga, que per enfundar-se el vestit per anar a les noces del seu germà, s'ha posat a córrer com una possessa. Tot sigui per estar a l'alçada de les circumstàncies. 

Més motivacions... la famosa "operació biquini", fa dies que quan surt a córrer me trob gent que no havia vist córrer mai, i possiblement no ho tornin a fer més... fins el maig de l'any que ve.

Però el cas és que tots ells i elles, tenen el que a jo ara mateix em falta... MOTIVACIÓ, me l'he de cercar.

Molta sort a tots i totes amb les vostres motivacions i reptes, siguin petits o grans segur que tots ho aconseguireu! i si no, pensau que almenys voltros heu tingut durant molts de dies, setmanes, mesos, la motivació per sortir a córrer, fes fred o calor, fes pluja o neu... encara que els genolls vos fessin mal, encara que l'esquena vos fes anar encongit, encara que els talons vos amenacéssin cada vegada que posavau els peus al terra... pensau que ha estat el que vos ha fet seguir endavant. I sobretot ha estat el que vos ha fet xalar com a fillets durant moltes setmanes. Molta sort!!!

Vos deix amb una cançò que a jo me motiva. "Here comes your man" dels Pixies


Bons reptes amb molta motivació! ;)


27 de març 2012

Pont d'en Gil - Far Nati

Distància: 4'9 km
Recorregut: anada i tornada (uns 10 km)
Dificultat: fàcil (si es tenen unes bones vambes aptes per terrenys secs secs i mooooolt pedregosos)

Vaig començar la meva ruta on acaba l'urbanització de Cala en Blanes, just on comença el Camí de Cavalls que passa en pocs metres per aquest famós "pont" 

Pont d'en Gil

Pont de roca natural format per la força de la mar.

Aquest tram del Camí de Cavalls transcórrer per la Menorca més seca, tan el paisatge com el terreny és molt rocós, però si es porta bon calçat el tram no té cap dificultat ja que és generalment pla. El paisatge es caracteritza per la roca sense pràcticament vegetació. Trobarem fileres interminables de paret seca i barraques o ponts de bens, on aquests es refugien de les inclemències del temps.

pont de bestiar típic d'aquesta zona
Persona no m'en vaig creuar cap, però bens un munt...


Tranquils/les, només surten corrents just te senten, perquè crec que no estan massa acostumats a trobar-se persones. Açò si, sobretot mirau a on posau els peus! ja que les caques d'aquests companys de recorregut, són abundants!

Una vegada heu deixat el Pont d'en Gil passareu pel darrera d'una estació depuradora i ja enfilareu cap a "Sa falconera", des d'on les vistes són fantàstiques.


vistes des de dalt el mirador de Sa falconera
mirador de Sa falconera
les fites del Camí de Cavalls van molt bé per fer autofotos

Falcó no en vaig veure cap, però si un Soter, i unes quantes parelles de corbs.

Finalment, vaig arribar a Punta Nati, on hi sobresurt un far històric (Far Nati), construït durant el segle passat amb la finalitat d'evitar els nombrosos naufragis esdevinguts a causa dels forts temporals que castiguen aquesta zona de la costa menorquina.
...foto
Far Nati
... i tornada.

Bona carrera