Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris running. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris running. Mostrar tots els missatges

13 de set. 2013

Euskal Herriko eskutik

Com ja vos vaig anticipar fa uns dies, aquest passat mes de juliol vaig poder gaudir de córrer per terres de Euskal herria. Aprofitant l'estada de 10 dies al nucli de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, no podien faltar les meves escapades a fer km.

La Reserva de Biosfera de Urdaibai està situada al golf de Bizkaia. Penya-segats, platges. boscos, rius, maresmes... a Urdaibai es concentra la major diversitat paisatgística i ecològica d'Euskadi.
la RB de Urdaibai marcada en color vermell
La ría de Mundaka és el centre de la Reserva de Biosfera, declarada per la UNESCO al 1984.  Constitueix la zona humida més important d'Euskadi.

Mundaka també és molt coneguda com a paradís del surf.
Mundialment famosa per la seva "onada esquerra"
El País Basc té la sort de tenir uns quants GR i PR, senders de Gran i Petit recorregut que recórren aquestes precioses terres verdes i humides.

En les meves sortides a córrer vaig poder gaudir de recórrer uns quants km del GR 98 i uns quants d'un PR que s'anava creuant i ajuntant amb el GR en molts de trams.

El GR 98 volta la RB de Urdaibai, amb una distància total de 120 km circulars (sortida i arribada des de Guernica), dividits en 7 etapes.

Aquesta és la ruta que vaig fer més...

Uns 9 km amb vistes espectaculars de les maresmes, les platges, els pobles i els boscos...
maresma de Urdaibai
bosc
marca de PR a un arbre
a la foto marea baixa
segons l'hora que sortia a córrer, les barques estaven surant damunt el mar o bé reposant damunt l'arena... era una sorpresa...
marca de GR i PR  junts
també has de passar un parell de vegades per les vies del tren...
durant tot el recorregut trobes molts cartells informatius de la flora i la fauna que habita la zona
en general està molt ben senyalitzat

I aquesta ha estat la meva "aventura running basca" d'aquest estiu... esper tornar! hurrengo arte!!!

6 de juny 2013

"Pijades" no gràcies!

Acab d'escriure aquesta parrafada a la pàgina de Faceboock de "Mujeresquecorren"...

 Sinceramente, vídeos como este flaco favor le hacen a este deporte. El correr es un deporte que siempre ha sido popular y tiene que seguir siéndolo. Con tanta tontería solo consiguen banalizar este gran deporte. Esta niña qué pretende? con tanta pose y tanto autobombo? mucha foto y mucho "glamour" para qué? para hacer los 10 km en más de 60 min (claro esta más pendiente de la camara que de la carrera...). Que fomenta? la tontería y ningún valor. El running tiene unos valores muy claros e importantes (esfuerzo, sacrificio, voluntad, salud...) que son los que se tienen que difundir. Pijadas como esta se salen de la filosofía del deporte popular y a mi entender de la filosofía de #mujeresquecorren que según tenia entendido era el de fomentar este fantástico deporte entre las mujeres a la vez que se colabora con una buena causa (unoentrecienmil). Lo siento, lo tenia que decir...

Vos explic. Som seguidora a Faceboock d'aquesta pàgina, que en principi el que pretén és fomentar el córrer entre les dones, a més de donar suport a una bona causa solidària com és "Uno entre cien mil", una associació que treballa per recaptar fons per a la investigació de la leucèmia infantil. Tot fins aquí molt bé, però fa un parell de dies a aquesta pàgina van penjar el següent vídeo d'una, en teoría, coneguda blogger italiana. Aquí vos el deix, perquè jutgeu...


A jo la sang em va bullir!
Senyores i senyors no podem fomentar CAP esport d'aquesta manera tan superficial i estereotipada. Ha costat molts anys perquè les dones es calcin unes bambes com perquè ara ens vulguin vendre la moto que si ho feim serem unes "guais" fantàstiques i divines. NO me neg! "pijades" NO per favor! el córrer és un esport que sempre ha estat popular i així ha de seguir. És un esport que pot fer qualsevol, a qualsevol edat i en qualsevol condició. Només cal un bon calçat adequat i tenir ganes de gaudir trotant.

Sí, s'està posant de moda, amb tot el que comporta. Les marques no han tardat en fer la seva aparició estel·lar per convèncer al personal de tot el que és "imprescindible" per córrer "feliç", però no hem de veure les modes com a enemics, tot el contrari, em d'aprofitar el moment per difondre els valors d'aquest meravellós esport. Sacrifici, hàbits saludables, salut, rutina, felicitat, armonia, esforç, voluntat... tot açò i més és el que t'aporta el córrer, valors totalment oposats als que difón aquest vídeo:

1. és una carrera només per a dones. ??? perquè? amb el que ha costat! que a les carreres populars hi participin dones! encara ara la participació femenina a les carreres només sol ser del 10%. No fomentem fer coses "només" per homes o "només" per dones. No per favor, ja n'hem tingut prou anys!

2. la "famosa" en qüestió es passa tota l'estona en que en teoria hauria d'escalfar (seria el correcte minuts abans d'una carera) fent-se fotos i fent "tonteries".

3. fa una carrera de 10 km en un temps de més d'una hora. Per què? jo no me ficaré amb el temps, cadascú córrer al ritme que vol (evidentment!), però amb la poca concentració amb que córrer (es passa la carrera filmant i posturejant per les fotos) és del tot normal.

Bé, aquí queda la meva opinió, me sap greu però ho havia d'explicar o rebentava... esper que vídeos com aquest només acabin sent anécdota i l'esperit del córrer segueixi sent el que ha estat sempre... amb la incorporació massiva de les dones, açò si!...

Salut i km

24 de maig 2013

15 de gen. 2013

Invents diabòlics

Invent diabòlic
(foto treta de Google Imatges)
Quan comenceu a llegir aquest post pensareu que tenc mania persecutòria a l'espècie canina, me sembla que és la segona entrada que els dedic, però res més lluny de la realitat, als que tenc mania persecutòria és als propietàris i propietàries de segons quins exemplars...

Quan surts a córrer pels carrers del teu poble o ciutat, va sent molt comú trobar-te amb un bon nombre de persones propietàries d'aquesta espècie domèstica que treuen el seu exemplar a satisfer les seves necessitats més interiors. I ja no me ficaré amb els que miren cap una altra banda a l'hora de recollir el "regalet" de la seva estimada "mascota", aquest tema ja el vaig tractar aquí (pels qui el vulguin recordar...). Ara em referesc a les demostracions d'amor que ens ofereixen als corredors i corredores...

Fa dies vaig tenir un "petit" accident (per sort va acabar bé, físicament rallant) per culpa d'un d'aquests diabòlics invents pensats per "millorar" la vida a aquests animals i als seus amos. Em referesc a aquestes corretges que s'estiren i arronsen a la mercè de l'animal i no de l'amo. Feta la llei feta la trampa, els cans (o gossos) han d'anar fermats, amb corretja, però aquest pèssim invent és sinònim de "soc lliure", ja que els fermats, de dever, van i fan on volen i com volen. Ja era vespre i no vaig veure el fil d'un d'aquests infernals invents que creuava TOT el passeig marítim, per on corria jo, i allà vaig anar... la caiguda va ser espectacular, però per sort tenc uns bons reflexes i vaig poder posar les mans a temps. I vos semblarà impossible, però encara esper les disculpes, ara, jo també els vag deleitar amb una de les meves mirades assassines al més pur estil pitbull.

I si, no sé què els passa a la majoria de "quatre potes peludes" que quan veuen un corredor o corredora els han de proporcionar demostracions d'amor amb babes incloses. Sincerament, senyors i senyores amos d'aquesta espècie, personalment no em calen aquestes mostres d'estima.

"Ho fa per jugar..." no gràcies! No en tenc cap de ganes de jugar, no veu que estic treguent el fetge per la boca, m'ha vist amb cara de voler jugar?...

"No fa res, és molt ximple" ximple?! Ja m'ho pens que ho deu ser, sinó esper que no li deixaria posar les seves potes damunt el meu cul...

"Tranquil·la! És molt tranquil"... Tranquil? Si és tranquil perquè no va al seu pas i no al meu?...

"No passis pena, no te farà res"... Res?! I per què m'està seguint i a vostè no li fa ni cas quan el crida?!...

No senyors i senyores, no s'equivoquin, no m'agrada que em persegueixin, si vull aumentar el ritme ja m'ho proposaré tota soleta sense presions ni amenaces, no vull llebres, vull tranquil·litat, és el meu moment del dia i no m'agrada gens que me l'espatllin. Ho havia de dir.

Per cert, un altre dia ja dedicaré un altre post a la moda de portar els gossos a la natura, també és un tema que donarà... l'altre dia a la cova dels coloms hi havia més éssers vius a quatre potes que a dues. És normal?...no anam bé.

Bones carreres i atenció amb els peluts i els que estan a l'altra costat de la corretja, poden ser molt pitjors...





31 de des. 2012

Sant Silvestre particular

Avui 31 de desembre de 2012, darrer dia de l'any, m'he aixecat amb la idea de córrer la meva Sant Silvestre particular. Havia de córrer la de Sant Lluís amb el meu amic Santi, però al final no va poder ser, així que he decidit acabar l'any de la millor manera... fent unes quantes gambades...

La cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en moltes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar va ser a la ciutat brasilera de Sao Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputen la nit de cap d'any on els participants duen torxes per córrer.

La cursa es sol disputar el 31 de desembre a la tarda, tot  i que últimament hi ha molta varietat en quan als dies i als horaris, però la idea inicial és que sigui l'últim dia de l'any.

He escollit un recorregut que faig moltes vegades a l'any, aquest...
Han estat 10 km per despedir aquest 2012 que ha estat un gran any running, amb molts molts km a les cames, 0 lesions (estic tocant fusta...), on he corregut molts km tota sola, però també uns quants amb molt bona companyia, he corregut per asfalt, per terra, per damunt roques, pedres, arena... he patit, he disfrutat, m'he sentit molt bé i sobretot he xalat molt.

Esper i desig que aquest 2013 que està apunt de començar sigui igual o si tan voleu un poquet millor... que no quedi per demanar...

Salut i molts km!

15 de nov. 2011

Cafeïna i running

Estic d'enhorabona, he llegit un article on es lloava el cafè com a "substància" bona per a l'esport.

La planta del cafè pertany al gènere caffea. En la composició química del cafè trobam lípids, proteines, oligo i polisacàrids, aminoàcids, minerals, etc., etc. i cafeïna (evidentment). De tots aquests components, la cafeïna és la més coneguda pels seus efectes en l'organisme humà. La cafeïna es troba en el cafè, el te, el cacao, el guaranà i el mate, però també en alguns fàrmacs (sobretot els que "tracten" els símptomes dels refredats), en productes per aprimar-se i en alguns components per a esportistes.

L'ésser humà no necessita cafeïna en la seva dieta, encara que alguns ens pensem que sí..., però el seu consum moderat no té riscs per a la salut, i es considera "moderat" no passar de més de 3 - 4 tasses diàries. Cada tassa de café conté entre 70 i 90 mg de cafeína, aproximadament.

Consumir entre 75 i 150 mg eleva la temperatura corporal, el ritme respiratori i el nivell d'àcid gàstric en el estómac. Però quantitats més altes a la sang poden arribar a produir, irritabilitat, sudoració, taquicàrdia, diarrea, nàuseas...

Però el cafè és una "droga" social de gran utilitat en el rendiment esportiu, tan per als entrenaments com en la recuperació o durant la competició.

Les principals virtuts del cafè, o millor de la cafeïna són:

- és una beguda energètica. La cafeïna ens dóna energia, augmenta el ritme cardíac i ens manté més alerta.
- és una beguda antioxidant. els grans de cafè són una font de polifenols que es mantenen en una tassa de cafè. Els polifenols són antioxidants que ajuden al sistema natural de protecció davant els radicals lliures (causants de l'envelliment).
- augmenta la resistència física i retarda la fatiga. La adenosina és una substància que s'encarrega (entre d'altres funcions) de transmetre la sensació de cansament al cervell. Quan prenem un cafè o te, la cafeïna ocupa l'espai reservat a la adenosina, el que fa que el cervell no rebi la senyal de cansament.
- redueix el dolor muscular durant l'exercici físic. Segons un estudi de la Universitat de Georgia, un cafè és millor que una "Aspirina" (bé, àcid acetilsalicílic, que ara es duen els genèrics!), en persones que no prenen cafè habitualment.

Fins i tot hi ha estudis que asseguren que els efectes psicològics de eufòria i activació, junt amb el retard de la sensació de cansament, poden explicar en bona part la important millora en el rendiment esportiu que produeix a molta gent.

"mon café au lait"

Au idò, un bon cafenet i a fer milles! ...
Per cert, el cap de setmana vaig fer 23 km.