Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges

12 de nov. 2013

de xarxes socials...

Els qui anau seguint aquest blog, sabeu que no tot és córrer, i que moltes vegades deix anar el que em passa pel cap mentres faig gambades pels camins de la vida...

L'altre dia quan vaig sortir a fer els meus km vaig pensar amb tot aquest món de les xarxes socials, arrel que una amiga s'ha fet perfil a faceboock molt recentment (si, més val tard que mai...)...

Alguns estudis diuen que les dones naveguem més per internet però que els homes s'hi estan més temps. També diuen que Twitter és més d'homes (però no), Pinterest de dones (majoria) i Faceboock dels dos. Açò si, a Google + i LinkedIn els homes guanyen de carrer l'anomenada "guerra de sexes digital".

Les dones històricament són les que hem teixit les xarxes socials i interactuam més, feim el doble de comentaris a Faceboock i sembla que tenim més "engagement" a les xarxes.

Està clar que les xarxes socials s'han creat per compartir, i aquest és un model femení per excel·lència però si voleu que us digui la veritat, crec que si fa no fa, esteim tots igual de pillats.

Açò si, cadascú amb el seu estil. Per exemple, a Instagram, els homes i les dones tenen un enfoc de la fotografia bastant diferent. Només vos posaré dos exemples (menjar i animals de companyia) però de molts de temes veuriem les diferències...

Tema menjar: els homes acostumen a fotografiar les matèries primeres del plat, peixos per exemple. les dones acostumen a fotografiar el plat ja ben acabat i ben presentat.

Tema "mascotes": els homes solen fer fotografíes de les seves mascotes, cans la majoria, en estat lliure, correns per una platja, saltant, nedant al mar... En canvi elles, solen fotografiar els seus "animals" (majoria moixos i cans) en actitud carinyosa, fent-li besades, dormint al sofà...

Però bé, estils "sexe-digitals" a part, a on vull arribar és a que ara mateix, com a generació, no ens podem permetre "passar" de certes coses (va ser la meva reflexió a l'amiga nouvinguda a les xarxes socials) si tens descendència i te vols quedar amb el personal has de saber configurar la privacitat de Faceboock i no confondre els enllaços amb casaments. I no és bon rotllisme, ni ganes d'enganar els fills fent-los creure que ets més moderna que Lady Gaga. És pura supervivència. si no pujam al carro de les xarxes i del que faci falta, els menors d'edat començaran a parlar un idioma estrany que no sabrem desxifrar. Faran coses estranyes que no sabrem si són delicte o dignes d'elogi. Ens pendran el pèl encara més que habitualment. I agafaran les regnes del poder cultural de casa. I açò no, les regnes les hem de tenir noltros, ben subjectes o ben deixades anar, però noltros.

No és una opció, no és res que ens podem desentendre. Han vingut per quedar-se. Ens hem de tirar a la piscina cibernètica si o si. Hi ha un contuberni judeomasònic que vol fer creure a la gent que aquest embolic de xarxes i internet és per entesos, guais i joves. No hi caigueu de quatre potes!

I si algú es decideix, que em cerqui a Faceboock, Twitter, Instagram, als meus blogs, i on sigui, que allà som, prenent posicions, impedint que algú que no mesura ni metre i mig es faci el llest amb jo.

Aquí queda... ;-)


12 de març 2012

Tastet de primavera

Aquesta setmana no d'admeten excuses, al menys meteorològiques, per no sortir a fer quilòmetres... esteim a punt d'encetar una nova primavera i a Menorca sembla que s'ha volgut adelantar...
fel i vinagre o vinagrella... com volgueu

Avui mentres corria per la carretera de Cala Morell (haureu notat que és un lloc on vaig molt sovint, perquè a part de tenir una predilecció especial per aquesta urbanització, m'agrada especilament per dues raons: té una voravia el suficienment ampla i té les costes justes i necessàries per fer pujar la freqüència cardiaca unes quantes vegades) he pensat bastant amb el passat 8 de març (dia de la dona). Mai m'han agradat els "dies de", però he de reconèixer que fan que hi pensis vulguis o no vulguis, i bé, algu és algu...

I pensant amb les coses que he anat llegint aquests dies (avui la informació t'arriba ni l'has de cercar...), he pensat amb una bona amiga. Aquesta amiga últimament sempre té "històries" amb homes més joves que ella, i jo que en moltes ocasions som la seva confident, me deman per què cada vegada li salten els sentiments de culpa per ser ella més "gran" que ells. Si, a vegades són 10 anys i què? fos al revés no passaria absolutament res. Ells en poden tenir 20 més que elles i no passa res, però quan és una dona la que porta 6, 8, 10, 15... anys a la seva parella (eventual, fixe discontinua, o de llarga durada... pensau que els indefinits últimament ja no abunden, ni en el món laboral...) ja no és igual. I és evident que homes i dones no som iguals. Ara diuen que les dones som més llestes, estudiam més, treim millors notes... però els llestos de dever són ells, ho hem de reconèixer. Quan noltros (dones) arribem a aconseguir missatges com:

"Les dones com més ósses (més peludes) més hermoses", "El tamany no importa" (dels pits) o "Les que tenen celutits tenen més vigor sexual" (com diuen dels calbs) i aconseguir que s'ho creguin, arribarem a posar-nos al seu nivell. Perquè realment té mèrit que ens hagin venut aquestes "motos" sense rexistar.

"A les dones joves i guapes els agraden els homes majors", un altre eslògan d'èxit. A jo idò, no me quadra perquè les que han triomfat professionalment i estan forrades (Madonna, Demi Moore, Eva Longoria) els prefereixen més joves i les que han de progressar social i econòmicament, molt més majors. És tan evident que la cosa cau pel seu propi pes...

Com veis sortir a córrer te permet bones estones de reflexió... ;)

Aprofitau aquesta setmana "tastet" de primavera! bona carrera! 

aquesta som jo...  feliç amb aquest temps "preprimaveral"