Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cala Morell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cala Morell. Mostrar tots els missatges
5 d’ag. 2014
Estiu
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
córrer,
estiu,
Menorca,
nedar
26 de febr. 2014
1ª Trail dels Fars
Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...
Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".
Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants
Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.
La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.
A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància.
Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."
Fins la propera...
Etiquetes de comentaris:
21 km,
Algaiarens,
Cala Morell,
Camí de cavalls,
Ciutadella,
Compressport,
Far Nati,
febrer,
Fernanda Maciel,
Menorca,
mitja marató,
Tòfol Castanyer,
Trail dels Fars,
trail running
10 de set. 2013
Quin estiu!!!
Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...
Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.
Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.
He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses...
He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!
I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!
Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...
Etiquetes de comentaris:
Alaior,
arena,
asfalt,
Cala Morell,
Camí de cavalls,
carrera,
córrer,
cursa,
estiu,
Menorca,
nedar,
platja,
trail running
14 de maig 2012
Compartim?
Dimecres passat amb un sol d'escàndol i amb 30º de temperatura, no se me va ocórrer res més que anar a fer un dels trossos de Camí de Cavalls més pelats! ni una miserable ombra en 7 km! un poc més i no vos ho puc explicar...
De Cala Morell a Punta Nati:
distància: 7 km
recorregut: 14 km (anada i tornada)
temps aproximat: 1 hora i 40 minuts
dificultat: fàcil
![]() |
| vistes de l'urbanització de Cala Morell, des del Camí de Cavalls |
Vaig començar molt bé, motivada per les fantàstiques vistes que es tenen en el primer tram del recorregut, des de dalt dels penya-segats característics de la costa nord de Menorca. Contenta de creuar-me un petit grupet de turistes fent senderisme, un jove en BTT i una al·lota caminant, vaig pensar que alguna cosa a Menorca està canviant, per sort!
Quan ja arribava a Punta Nati la calor ja me resultava gairebé insuportable, me costava respirar i per colmo l'aigua se m'estava acabant... i encara me quadava la tornada! 7 km més on el meu cervell no va aturar d'emetre missatges negatius a les meves cames... total, me va costar Déu i ajuda (com diuen els Manel) arribar fins a Cala Morell.
A partir d'aquell dia i fins que el meu cos no s'acostumi a aquesta calor sobtada, surt a córrer a les 6 del matí.
Segons he llegit (m'he hagut d'informar, ja que trobava poc normal el tamany de la "pájara" que vaig tenir) les persones esteim d'entre 4 a 10 dies a habituar-nos a la calor, i és que no m'ho explicava ja que a l'estiu som capaç de sortir a córrer a les 17'00 del capvespre i mai m'ha passat res...
Així que ja fa 4 dies que surt de casa de bon matí i aprofit per fer una cosa que m'agrada molt... anar pel carril velo de Ciutadella. Sempre que hi ha carril velo per allà on vaig a córrer l'aprofit, no és tan dur com l'asfalt i més regular que les voreres, i me sembla que mai he resultat un estorb per a cap ciclista... mai menys avui... que m'he topat amb un jove "simpàtic" que es veu que no li ha fet massa gràcia COMPARTIR el carril velo amb una servidora... i açò que li he demanat perdó tres vegades, però ha quedat clar que no li ha bastat... a vegades trob a faltar tenir més testosterona, ells si que en tenen de sobres, els falta poc per picar-se. Ja s'ho faran!
Ciclistes! realment vos molesta trobar gent corrents pel carril velo?... jo que me consider ciclista urbana (sempre me desplaç per Ciutadella amb velo) mai m'ha molestat trobar gent aprofitant el carril velo per córrer, és més trob que està molt bé el poder compartir, respectant els ritmes de cadascú, es clar.
![]() |
| senyal i tram del carril velo COMPARTIT |
Etiquetes de comentaris:
BTT,
Cala Morell,
calor,
Camí de cavalls,
carril velo,
Ciclistes,
Ciutadella,
Far Nati,
Punta Nati
19 d’abr. 2012
Sessió de costes
Aquí vos deix la meva sessió de costes d'ahir... feta a Cala Morell...
distàcia total: 8,22 km
temps total: 54:11
velocitat mitjana: 9,10 km/h
velocitat màxima: 16, 92 km/h
elevació màxima: 131 m
Ver 18/04/2012 11:50 en un mapa más grande http://g.co/maps/a92g9
Bones costes!
distàcia total: 8,22 km
temps total: 54:11
velocitat mitjana: 9,10 km/h
velocitat màxima: 16, 92 km/h
elevació màxima: 131 m
Ver 18/04/2012 11:50 en un mapa más grande http://g.co/maps/a92g9
Bones costes!
16 d’abr. 2012
Costes
He de confessar que m'agrada que me trobeu a faltar... aquests dies tres persones m'han recordat que fa dies que no aparesc per aquestes contrades, estic contenta que vos agradin (al menys a aquestes tres persones...) les coses que deix anar per aquest espai...
He entrat en una nova fase d'entrenament, una miqueta (només una miqueta...) més planificat. Intent fer un dia a la setmana una distància més llarga, que és quan aprofit per fer Camí de cavalls, dos dies de carreres més curtes a un ritme tranquil i un darrer dia de costes i fartlek (joc de velocitats o canvis de ritme), per guanyar resistència i potència.
El meu "gimnàs" preferit per entrenar els canvis de ritme i poder fer costes i més costes, és... Cala Morell (jeje feia dies que no sortia...), si podria dir que és el meu gimnàs particular. L'altre dia em vaig dedicar a fer totes i cada una de les costes que hi ha a aquesta urbanització de la costa nord de Ciutadella. Pujada i baixada de 6 costes amb una pendent considerable, recuperació i a les rectes augment de la velocitat. Així d'entrada pot semblar força avorrit, però vos promet que té el seu punt i el que és més important té uns resultats quasi immediats.
Vos deix amb un vídeo que està molt bé, açò si, si fa poc que correu, deixau les costes i els canvis de ritme per més endavant, una de les premisses importants en el món del córrer és justament no voler córrer... piano piano
Bona carrera i bones costes!
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
costes,
entrenament,
fartlek,
potència,
resistència,
ritme
15 de març 2012
De Cala Morell a Algaiarens pel Camí de Cavalls
Distància: 5,4 km
Recorregut: anada i tornada, total: 10,8 km
Dificultat: mitjana (bàsicament perquè passes del nivell de la mar a Ses Fontanelles, a 80 metres en 2 km)
Temps: 1 hora 5 min (comptant les aturades a fer 4 fotos i tres glops d'aigua)
El recorregut el vaig començar d'aquí
![]() |
| "rèplica" de "taula" a l'entrada de l'urbanització de Cala Morell (Ciutadella de Menorca) |
El primer quilòmetre i mig (aprox.) d'aquest recorregut transcórrer pel carrer principal de l'urbanització que l'atravessa fins arribar al portell on deixam l'asfalt per começar el tram que ens porta fins el codolar de Biniatram.
Des d'aquí les vistes de la costa nord són espectaculars i és un bon lloc per observar la vegetació litoral adaptada a la forta influència de la tramuntana. Ejem ejem els meus anys al GOB s'han de notar... Santi! com ho veus?... ;)
Quan arribes a Ses Fontanelles, a part d'unes ganes immenses d'entrar dins la mar,
![]() |
| al fons les platges d'algaiarens: "es bot" a l'esquerra i "es tancats" a la dreta |
![]() |
| Ses Fontanelles |
es produeix un canvi de vegetació, el camí passa per una zona boscosa que arriba fins la vall d'Algaiarens.
Quan vaig arribar a l'aparcament, vaig fer un glop d'aigua, dos etiraments i vaig tornar pel mateix camí...
![]() |
| aparcament de les platges de "La Vall" |
Per cert, me vaig dedicar a comptar les fites d'aquest tram de Camí de Cavalls (vaja entreteniment pensareu... si mira, m'agafen aquests rampells...) sabeu quantes n'hi ha en només 5,4 km de Camí? idò ni més ni menys que 91! (bé, + - 1) i si segons diuen el Camí de Cavalls fa 185 km, fent una senzilla regla de tres ens sortirien unes 3.000 fites. I bé, ja ho sabeu si vos voleu entretenir a comptar-les... que no vos passi res...
Bona carrera!
Etiquetes de comentaris:
Algaiarens,
Cala Morell,
Camí de cavalls,
codolar de biniatram,
costa nord,
fites,
GOB,
Santi Catchot,
ses Fontanelles,
trail running,
vegetació
12 de març 2012
Tastet de primavera
Aquesta setmana no d'admeten excuses, al menys meteorològiques, per no sortir a fer quilòmetres... esteim a punt d'encetar una nova primavera i a Menorca sembla que s'ha volgut adelantar...
![]() |
| fel i vinagre o vinagrella... com volgueu |
Avui mentres corria per la carretera de Cala Morell (haureu notat que és un lloc on vaig molt sovint, perquè a part de tenir una predilecció especial per aquesta urbanització, m'agrada especilament per dues raons: té una voravia el suficienment ampla i té les costes justes i necessàries per fer pujar la freqüència cardiaca unes quantes vegades) he pensat bastant amb el passat 8 de març (dia de la dona). Mai m'han agradat els "dies de", però he de reconèixer que fan que hi pensis vulguis o no vulguis, i bé, algu és algu...
I pensant amb les coses que he anat llegint aquests dies (avui la informació t'arriba ni l'has de cercar...), he pensat amb una bona amiga. Aquesta amiga últimament sempre té "històries" amb homes més joves que ella, i jo que en moltes ocasions som la seva confident, me deman per què cada vegada li salten els sentiments de culpa per ser ella més "gran" que ells. Si, a vegades són 10 anys i què? fos al revés no passaria absolutament res. Ells en poden tenir 20 més que elles i no passa res, però quan és una dona la que porta 6, 8, 10, 15... anys a la seva parella (eventual, fixe discontinua, o de llarga durada... pensau que els indefinits últimament ja no abunden, ni en el món laboral...) ja no és igual. I és evident que homes i dones no som iguals. Ara diuen que les dones som més llestes, estudiam més, treim millors notes... però els llestos de dever són ells, ho hem de reconèixer. Quan noltros (dones) arribem a aconseguir missatges com:
"Les dones com més ósses (més peludes) més hermoses", "El tamany no importa" (dels pits) o "Les que tenen celutits tenen més vigor sexual" (com diuen dels calbs) i aconseguir que s'ho creguin, arribarem a posar-nos al seu nivell. Perquè realment té mèrit que ens hagin venut aquestes "motos" sense rexistar.
"A les dones joves i guapes els agraden els homes majors", un altre eslògan d'èxit. A jo idò, no me quadra perquè les que han triomfat professionalment i estan forrades (Madonna, Demi Moore, Eva Longoria) els prefereixen més joves i les que han de progressar social i econòmicament, molt més majors. És tan evident que la cosa cau pel seu propi pes...
Com veis sortir a córrer te permet bones estones de reflexió... ;)
Aprofitau aquesta setmana "tastet" de primavera! bona carrera!
![]() |
| aquesta som jo... feliç amb aquest temps "preprimaveral" |
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
dones,
fel i vinagre,
joves,
primavera,
reflexions
27 de gen. 2012
Nou entreteniment...
M'acaben d'arribar les meves esperades Salomon XT Wings 2 , Trail running schoe. Es meu nou entreteniment...
Vos les present...
Camí de cavalls allà vaig!
Estic emocionada només esper que les prediccions meteorològiques d'aquest cap de setmana per una vegada fallin, ja que les he d'estrenar ja!
Ara mateix les duc posades,
ens hem d'anar acostumant mutuament, tenc uns peus, direm especials, per no dir punyeteros, que a la mínima me surten ampolles d'aquelles que acabes caminant com quan surts de la mar amb les aletes posades.
Però tranquil·les Nike Vomero 5, no penseu que vos abandon vilment...
Dissabte, vos vaig donar una prova de la meva fidelitat... tot i haver dormit 5 hores i córrer per les meves venes ben alegrement, 3 cerveses i 4 gin tònics, me vaig aixecar i vaig anar a fer 11'5 km per la carretera de Cala Morell fins La Vall. Si si pujada de Son Àngel inclosa! 1 km de pujada... que sempre va bé per posar al límit el cor i més després d'haver anat de festa unes hores abans...
![]() |
| Lloc de Son Àngel |
![]() |
| a Son Àngel es dediquen a fer rutes a cavall |
![]() |
| vista des de dalt la costa de Son Àngel, el dia no era molt clar, però si vos ho imaginau al fons es veu Ciutadella |
Ja vos contaré la primera sortida amb les Trail running...
Bona carrera!
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
festa,
La Vall,
Nike Vomero 5,
Salomon,
Son Àngel,
trail running
22 d’ag. 2011
Ritme de conversa
Diuen que quan ets capaç de córrer durant 30 minuts fent conversa, estás preparat per començar a apretar la màquina.
Els meus començaments en açò del running es remonten a la meva època d'estudiant de pedagogia a Barcelona. Després de la ressaca dels jocs olímpics de Barcelona'92 vaig aterrar a aquesta meravellosa ciutat. Durant els dos primers anys vaig compartir pis amb 3 amigues, i amb una d'elles, na Maria, estudiant per aquells temps de magisteri educació física, ens vam enganxar a açò de córrer. Viviem a un lloc privilegiat de Barcelona, la falda de la muntanya de Montjuic, a un pis amb molt d'encant que havia estat d'un senyor esperantista i una modista (encara guard estris molt útils d'aquella magnífica casa). Però al que anava... perdonau, se m'en va l'olla... és que és una de les etapes més especials de la meva vida... Idò, amb na Maria, que per cert, ara s'ha passat a l'Spinning (un altre dia ja en rallarem...), anavem a córrer per Montjuic uns 45 minuts, tres / quatre dies per setmana, i record perfectament que ens passavem els 45', muntanya amunt muntanya avall, xerrant com a cotorres sense passar cap pena.
Tot açò, ja veis, simplement per justificar aquest post. Ara mateix no sé com comprovaria si puc mantenir una carrera a ritme de conversa, ja que sempre, surt a córrer tota sola. Un dia hauré de provar de fer un monòleg. Açò si, hauré de sortir a córrer de bon matí si no vull merèixer una fama que seria del tot injusta...
Aquests dies com que tenia temps (he estat de vacances!!!), he aprofitat per fer tirades més llargues, he anat bastant per la carretera que va de Ciutadella a Cala Morell. 11 km, 58'.
| Torre d'en Quart. carretera d'Algaiarens / Cala Morell |
| vista de Cala Morell |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Cala Morell,
conversa,
ritme
1 d’ag. 2011
Carreres de bon matí
En total uns 40 mínuts de carrera, 10 mínuts d'estiraments, dutxa i cap a Maó a currar.
A jo m'agrada saludar a la gent que me vaig creuant, crec que és un bon costum que tenim la gent de poble, que no hauriem de perdre. Ho dic perquè aquests dies he notat que a la gent en general li costa. No sé si és perquè pensen que talvegada te pots ofegar (quan te veuen tota suada i respirant tot l'aire del món) o perquè amb aquelles condicions no pots ni pensar en saludar... no ho sé, la qüestió és que en general ha costat que la gent que me creuava caminant (fent la seva sessió diària d'exercici) me saludés. Però ho he aconseguit, aquests darrers dies quan me veien d'enfora, moltes (la majoria de caminants són dones d'una mitjana d'edat de 55 anys) ja s'aturaven de rallar i tot, per retornar-me el "bon dia".
Però aquest mes "els caminadors/es" no han estat les úniques "amistats" que he fet. Aquest passat cap de setmana, he sortit a córrer per la carretera de Cala Morell. Uns 50 mínuts de carrera. I mirau quins amics més simpatics que he fet...
També me saludaven... a la seva manera...
| "Castell de Sant Nicolau. a s'arribada des port de Ciutadella" |
| "Barcos fondejats a s'entrada de sa Platja gran. al fons es pot veure es nou, polèmic i qüestionat dic exterior" |
En total uns 40 mínuts de carrera, 10 mínuts d'estiraments, dutxa i cap a Maó a currar.
A jo m'agrada saludar a la gent que me vaig creuant, crec que és un bon costum que tenim la gent de poble, que no hauriem de perdre. Ho dic perquè aquests dies he notat que a la gent en general li costa. No sé si és perquè pensen que talvegada te pots ofegar (quan te veuen tota suada i respirant tot l'aire del món) o perquè amb aquelles condicions no pots ni pensar en saludar... no ho sé, la qüestió és que en general ha costat que la gent que me creuava caminant (fent la seva sessió diària d'exercici) me saludés. Però ho he aconseguit, aquests darrers dies quan me veien d'enfora, moltes (la majoria de caminants són dones d'una mitjana d'edat de 55 anys) ja s'aturaven de rallar i tot, per retornar-me el "bon dia".
Però aquest mes "els caminadors/es" no han estat les úniques "amistats" que he fet. Aquest passat cap de setmana, he sortit a córrer per la carretera de Cala Morell. Uns 50 mínuts de carrera. I mirau quins amics més simpatics que he fet...
Etiquetes de comentaris:
Cala Morell,
Ciutadella,
córrer,
matí,
saludar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






























