Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saludar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris saludar. Mostrar tots els missatges

1 d’ag. 2011

Carreres de bon matí


Durant el ja passat mes de juliol, m'he aixecat a les 6 del matí per anar a córrer. I tot i que la motivació per aixecar-se a les 6 ha de ser important, he de reconèixer que no m'ha costat massa esforç. És més, m'ha agradat bastant. Primer perquè comences el dia amb un punt de satisfacció personal (feina feta), segon perquè veus sortir el sol (sortir a córrer també pot tenir un punt romàntic...), tercer perquè els carrers estan pràcticament buits (no te sents tan observada), quart perquè no fa tanta calor (a l'estiu és d'agrair), cinquè perquè trobes cada dia a la mateixa gent i t'arriba a fer gràcia anar pensant... "ara me creuaré amb aquell que treu el ca", "ara amb aquelles dues que rallen més ràpit que caminen", "ara amb aquell que treu les taules i cadires a la terrassa", "ara amb aquelles vestides d'uniforme que esperen el bus per pujar a fer feina", ... "na Susana i na Teresa que també van a córrer" ;) , "la qui comença el dia anant a fer una nedadeta a Sa platja gran" (bona manera de començar el dia), "el qui ja ve de dur el pa" (la familia no es queixarà...), i tota la gent que va a caminar, que no és poca. El meu recorregut a aquestes hores del matí passa per tot el passeig marítim de Ciutadella

"Passeig marítim de Ciutadella" 


"Castell de Sant Nicolau. a s'arribada des port de Ciutadella"



"Barcos fondejats a s'entrada de sa Platja gran. al fons es pot veure es nou, polèmic i qüestionat dic exterior"

 En total uns 40 mínuts de carrera, 10 mínuts d'estiraments, dutxa i cap a Maó a currar.

A jo m'agrada saludar a la gent que me vaig creuant, crec que és un bon costum que tenim la gent de poble, que no hauriem de perdre. Ho dic perquè aquests dies he notat que a la gent en general li costa. No sé si és perquè pensen que talvegada te pots ofegar (quan te veuen tota suada i respirant tot l'aire del món) o perquè amb aquelles condicions no pots ni pensar en saludar... no ho sé,  la qüestió és que en general ha costat que la gent que me creuava caminant (fent la seva sessió diària d'exercici) me saludés. Però ho he aconseguit, aquests darrers dies quan me veien d'enfora, moltes (la majoria de caminants són dones d'una mitjana d'edat de 55 anys) ja s'aturaven de rallar i tot, per retornar-me el "bon dia".

Però aquest mes "els caminadors/es" no han estat les úniques "amistats" que he fet. Aquest passat cap de setmana, he sortit a córrer per la carretera de Cala Morell. Uns 50 mínuts de carrera. I mirau quins amics més simpatics que he fet...



També me saludaven... a la seva manera...