20 de des. 2011

Multi - tasking

Perquè una mare treballadora pugui conciliar la seva professió amb la criança dels seus descendents al seu càrreg, ha de ser una experta en logística, capaç de posar pau a una baralla entre germans, atendre al comencial pesat de turno per telèfon i omplir el rentaplats mentres obres el gmail.

I açò que quan decideixes mirar el correu amb el portàtil amunt i avall, no ha passat ni un minut i ja en tens un, enganxat com una paparra a la cama que exigeix consultar o jugar o tocar la pera. I és quan penses amb aquell diàleg de l'Escurçó Negre: "Baldrich, et donaré vacances curtes... què? t'han agradat?", defineix tan bé, que en una casa on hi viuen criatures, és un miratge tenir temps i espai per a la intimitat (intimitat?!... Qu'est-ce?). Només ho aconsegueixes sortint de casa corrents...

Sort que en açò, jo últimament en som una experta...

Dissabte vaig córrer 11 km en 65 mínuts, per la carretera de Cala Morell, me vaig sentir molt bé, tot i el temporal de llebeig espectacular que feia, vaig aguantar força bé els moments de resistència contra aquest element "massa" freqüent a aquesta illa.

Una imatge de la força del vent damunt la mar... d'aquest mateix dissabte, a l'entrada de Sa platja gran.


Bona carrera...
i bona fugida... per anar a córrer... ;)



21 de nov. 2011

Felicitat

Segons el diccionari de l'Enciclopèdia catalana. Felicitat: 1. Ètica. Estat de l'ànima plenament satisfet. 2. Allò que ocasiona un estat d'ànim de plena satisfacció. 3. Esdeveniment favorable, que omple l'ànima de satisfacció.

En canvi, açò és el que diu la Viquipèdia sobre la felicitat: La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Però jo me deman... moltes vegades la felicitat arriba després i fins i tot simultàniament al patiment. No ho heu experimentat mai?

S'ha escrit i rallat "llarg i estés" (com diria una amiga, que tot ho tradueix literalment) sobre la felicitat. Eduard Punset, company de llit, en moltes ocasions (no penseu malament... els seus llibres passen moltes nits damunt la meva tauleta de nit), afirma que:

F = E(M+C+P)/(R+H)
és la fórmula de la felicitat.

On:
E = emoció al inici i final dels projectes
M = manteniment i atenció al detall
C = gaudi de la cerca i l'expectativa
P = relacions personals
--------
R = factors reductors: no tenir desaprenentatges, tenir por...
H = càrrega heretada: estrès imaginat, mutacions lesives...

En definitiva, d'aquí el que s'ha d'intentar és reduir al màxim els factors del denominador, i mirar que els del numerador existeixin. Quasi res...

Però tornant a terrenys més banals, fins i tot l'Albano i la Romina tenien una cançó: "Felicidad es un salto en un charco, risa de circo, la felicidad. es aquella llamada inesperada, la felicidad...". ejem... Bé, la qüestió és que córrer te fa un poc més feliç. Ho sé de primera mà, però ho assegura també la ciència.

I perquè te fa més feliç?

Resposta científica: Córrer estimula la producció d'endorfines, unes petites proteines que igual que els opiàcids tenen habilitat per produir efectes analgèsics i donar sensació de benestar. Fer qualsevol tipus d'exercici, riure, fer sexe, dormir o prendre café, també genera endorfines.

Resposta pràctica: Córrer te posa fortes les cames i el cul, oxigenes el cap i aclares les idees, te posa de bon humor, augmenta l'autoestima, te fa sentir lliure, no t'importa banyar-te si plou, fins i tot t'agrada quan fa un fred que pela i pots fer fum amb l'alé. I el millor... com que cremes calories, te pots permetre menjar xocolata i beure cervesetes sense tenir por a la bàscula.

Però és evident que cadascú ha de trobar la seva manera de ser feliç. Conec a molta gent "enganxada" a la btt que me consta, també experimenta la felicitat pedalant per camins impossibles. La qüestió és tenir moments de felicitat i xalar. Ja ho diuen "El bon riure fa bon viure", en temps de crisi i indignació s'imposa més que mai la necessitat de riure i tenir moments de felicitat...

Aquest és un dels meus moments de felicitat. Moment previ a sortir a córrer... és algu així com el "moment Pàvlov", posar-me les vambes i començar a "salivar"...





Bona carrera i molts moments de felicitat...

17 de nov. 2011

Estratègies

Ahir, aprofitant una petita estona que no plovia (vaja tardor de manual ens està fent...) vaig sortir a córrer. El just per estirar les cames, deixondir la ment i arribar xopa...
Mentres corria (haureu comprovat que és el meu moment "kit kat"), vaig pensar amb la feina que està fent Anna Serra. Anna Serra és una antropòloga catalana que estudia les relacions entre els iguals, fent observació - participant als patis de les escoles.

Fa poc vaig llegir un article seu molt divertit, que rallava de les estratègies per evitar l'accés al joc de tercers. És a dir, donar una motivació a la negació:

- perquè són massa petits: "No, perquè tú ets de p3"
- perquè són d'un altre curs: "No, només p5"
- perquè ja són molts: "No, ja som 4"
- perquè són del sexe oposat: "No, només filletes"
- perquè no es tenen els estris necessaris: "No, qui no té pala blava no pot"

També rallava de les estratègies per accedir al joc, i posava un exemple, que tan sols amb aquest, me sembla que ja podria elaborar la seva tesi doctoral... "Si vols jugar, has de ser la criada. La criada és algú que fa el que vol. Ui no!, la criada ha de fer el que els altres li diuen..." Genial!

"qui no té poal no juga..."

Diumenge, la criatura petita de la casa, fent demostració de les seves habilitats psicomotrius va caure de front sense fer servir el reflexe més normal de quan un cau a terra... posar les mans! i com era d'esperar la budonya que li va sortir al front va ser del tamany d'una mandarina. Ja a la nit, quan la inflamació havia baixat considerablement i permetia reconèixer la personeta que és, davant el mirall mentres es rentava les dents, va tenir lloc la planificació d'una d'aquestes estratègies, dignes d'estudi antropològic a l'estil Anna Serra.

Reproduesc la conversa:
Biel dirigint-se al seu germà gran mestres observava la banya del front: "demà a escola organitzaré una competició de qui té sa budonya més grossa, perquè segur que guanyaré jo". Acte seguit, agafa una pinta i mentres es feia una clenxa perfecte als cabells (promet que jo no li he fet mai!), tornava a dir al seu pacient germà: "també organitzaré una competició al més pentinat, que segur també guanyaré"... en aquest punt intervenc jo, que a aquelles hores del dia ja no estic per organitzar competicions i manco d'aquestes envergadures... "Biel aquestes dents no estan gaire netes, pensa que si no les rentes bé, vindran els cucs" (els cucs a casa és algu així com l'home del sac)... Biel: "és igual, organitzaré la competició de qui té les dents més brutes" ...

L'Anna Serra pot venir a casa a fer observació...

Bona carrera.


15 de nov. 2011

Cafeïna i running

Estic d'enhorabona, he llegit un article on es lloava el cafè com a "substància" bona per a l'esport.

La planta del cafè pertany al gènere caffea. En la composició química del cafè trobam lípids, proteines, oligo i polisacàrids, aminoàcids, minerals, etc., etc. i cafeïna (evidentment). De tots aquests components, la cafeïna és la més coneguda pels seus efectes en l'organisme humà. La cafeïna es troba en el cafè, el te, el cacao, el guaranà i el mate, però també en alguns fàrmacs (sobretot els que "tracten" els símptomes dels refredats), en productes per aprimar-se i en alguns components per a esportistes.

L'ésser humà no necessita cafeïna en la seva dieta, encara que alguns ens pensem que sí..., però el seu consum moderat no té riscs per a la salut, i es considera "moderat" no passar de més de 3 - 4 tasses diàries. Cada tassa de café conté entre 70 i 90 mg de cafeína, aproximadament.

Consumir entre 75 i 150 mg eleva la temperatura corporal, el ritme respiratori i el nivell d'àcid gàstric en el estómac. Però quantitats més altes a la sang poden arribar a produir, irritabilitat, sudoració, taquicàrdia, diarrea, nàuseas...

Però el cafè és una "droga" social de gran utilitat en el rendiment esportiu, tan per als entrenaments com en la recuperació o durant la competició.

Les principals virtuts del cafè, o millor de la cafeïna són:

- és una beguda energètica. La cafeïna ens dóna energia, augmenta el ritme cardíac i ens manté més alerta.
- és una beguda antioxidant. els grans de cafè són una font de polifenols que es mantenen en una tassa de cafè. Els polifenols són antioxidants que ajuden al sistema natural de protecció davant els radicals lliures (causants de l'envelliment).
- augmenta la resistència física i retarda la fatiga. La adenosina és una substància que s'encarrega (entre d'altres funcions) de transmetre la sensació de cansament al cervell. Quan prenem un cafè o te, la cafeïna ocupa l'espai reservat a la adenosina, el que fa que el cervell no rebi la senyal de cansament.
- redueix el dolor muscular durant l'exercici físic. Segons un estudi de la Universitat de Georgia, un cafè és millor que una "Aspirina" (bé, àcid acetilsalicílic, que ara es duen els genèrics!), en persones que no prenen cafè habitualment.

Fins i tot hi ha estudis que asseguren que els efectes psicològics de eufòria i activació, junt amb el retard de la sensació de cansament, poden explicar en bona part la important millora en el rendiment esportiu que produeix a molta gent.

"mon café au lait"

Au idò, un bon cafenet i a fer milles! ...
Per cert, el cap de setmana vaig fer 23 km.


7 de nov. 2011

Marató de Nova york il·lustrada

Ahir, diumenge 6 de novembre de 2011, mentres a Menorca plovia, plovia i plovia... a Nova York va tenir lloc la seva famosa marató. La marató de Nova York forma part de la Wold Marathon Majors, que agrupa els cinc maratons més importants del món (Londres, Chicago, Boston, Berlin i Nova York).

La primera marató que es va celebrar a aquesta ciutat va ser al 1970 i els 127 participants d'aquell dia es van dedicar a donar voltes a Central Park.

Enguany el primer en arribar a Central Park, on es situa la línia d'arribada, va ser Geofrey Mutai. Aquest home, natural de Kènia va recòrrer els 42 km i 195 metres en 2 hores, 5 minuts i 16 segons. Però Geofrey evidentment, no va ser l'únic en creuar la línia de meta, un tal Christoph Niemann, també ho va fer, encara que moltes hores deprés del guanyador. Fins aquí res que surti del normal, tenint en compte que aquesta marató ahir la van córrer 47.000 persones! ... el que sí surt del "normal", és que aquest tal Sr. Niemann, és un il·lustrador del diari nord-americà The New York Times, i aquest diumenge ha aconseguit una doble proesa: acabar la marató de Nova York i dibuixar les seves vinyetes a l'hora que corría. L'il·lustrador va aconseguir fer una trentena d'il·lustracions per cada milla recorreguda, amb el seu bloc de dibuix i les seves pintures (a més els dibuixos eren en color, l'home no es va conformar amb el blanc i negre...). A més, cada vegada que acababa el dibuix, li feia una foto i tuitejava a temps real!

Durant el tram final del trajecte, quan les forces ja escassejaven, va reclamar un plàtan via Twitter i una tuitàire el va esperar al carrer per donar-li...

Avantatges de les xarxes socials... a partir d'ara, l'organització es pot estalviar avituallaments i obrir comptes a facebook i twitter als seus participants...

Aquí teniu algunes de les il·lustracions que Chistoph Niemann va anar fent mentres recorría cada un dels 42, 195 km, armat de bloc, pintures, mòbil i twitter...







Bona carrera, il·lustrada, no il·lustrada, tuitàire, facebookera...



2 de nov. 2011

Deures

Ja haureu comprovat que tot i que aquest bloc el que pretén és ser un bloc on una aficiona al running i a la fotografia (una servidora), va penjant les seves imatges i els seus pensaments de quan surt a córrer, intentant que sempre tengui un punt d'humor... hi ha ocasions que com avui, no puc fer de manco que se'm noti la "vena" pedagoga que duc a dins.
Ahir vaig sortir a córrer pensant amb la quantitat de deures absurds que arriben a fer les personetes en edat escolar.

Quina obsessió amb incloure la plàstica a qualsevol fitxa, sigui de la matèria que sigui...

1. Algú ha certificat amb estudis científics que l'aprenentatge d'idiomes augmenta si l'alumne acoloreix un lleó que du al costat la paraula lion?

2. Cal pintar totes les lletres de l'abecedari perquè les memoritzis de per vida?

3. Està comprovat que les figures geomètriques s'aprenen omplint-les de colors diferents sense sortir de la ratlla?

4. Cal fer un dibuix cada vegada que acabes de llegir un llibre que t'ha agradat?

5. És necessari pintar el dibuixet que exemplifica el problema a resoldre?

...

Què té a veure l'anglès, les matemàtiques, la literatura, la geometria, etc. amb la plàstica? Ja ho dic jo sempre... el dia que van treure la plàstica com especialitat a l'educació primària va ser un gran error que esteim pagant. Amb l'excusa que ha de ser "transversal" (a qualsevol cosa diuen transversal...), a qualsevol cosa li diuen educació plàstica.

fitxa d'anglès

A què es deu aquesta mena d'obsessió per incloure la plàstica en qualsevol disciplina?

Obligar a una criatura, que odía dibuixar, fer un dibuix sobre el llibre que s'acaba de llegir és assassinar un lector.

Amics i amigues del sector de l'ensenyament, m'aclarareu els meus dubtes?...

aquesta som jo, segons el meu fill de 7 anys...
ejem, ejem... trob que per pintor no va...

Sort que últimament surt a córrer bastant i puc explaiar-me amb els meus pensaments!

dissabte vaig sortir a les 7'30 h del matí. total: 1h 20'
diumenge vaig sortir a les 17'45 h. total: 1h 8'
ahir (que era festa) vaig sortir a les 7'00 h, aprofitant el canvi d'hora i que es fa de dia més prest. total: 1h 15'
Les tres sortides pel mateix recorregut (escurçant o allargant l'itinerari), passeig marítim de Ciutadella, Son Oleo, moll comercial, Son Blanc, Sa Caleta, Santandria i tornada cap a casa. Últimament no estic massa inspirada en planificar rutes...



13 d’oct. 2011

"Sa BTT"

Aquests dies es nota que s'atraca "Sa BTT", és a dir, la setena volta a Menorca en BTT (29,30 i 31 d'octubre de 2011), surt a córrer i els "beteteros i beteteras" me surten fins i tot de davall les pedres...

Bé he de dir que en general, quan surt a córrer, corredors/es m'en trob ben pocs, però els ciclistes a Menorca són un gran col·lectiu, abunden en quantitat i qualitat, tot s'ha de dir...

Ara també he de dir que els "globeros" també tenen el seu lloc en el panorama ciclista actual. L'altre dia vaig sortir a córrer per Cala'n Busquets, Sa farola i Cala'n Blanes (uns 9 km) i a un tram del carril velo que va de Sa Farola a Cala'n Blanes, me van adelantar un grupet de "globeros". Vaig xalar observant-los, la poca estona que els vaig dur al davant meu.

"Globero" és al ciclisme, el mateix que "patxanguero" al fútbol. És a dir, quan un ciclista surt només els diumenges a vogar, es pega una pallissa considerable, va ben equipat (full equip), no li falta res, ni cap detall, no atura de rallar en tota la ruta, i quan acaba, arriba al bar i es posa fins dalt de birretes. Bé, açò darrer, me consta que els més "professionals" també en tenen el costum... qüestió de reposar minerals, diuen...

Però jo crec que en el fons, un "globero", és l'enveja de tots. Sempre ben preparat, amb recanvis de tot tipus, sap de mecànica, sap de ciclisme més que ningú, i al final segur que tots acaben demanant ajuda al "globero", perquè segur que ell duu la eina que tú no tens o t'ha fet vessa agafar per alleugerir 10 grams de pes.

Realment trob molt divertit açò dels "globeros". Sabeu que hi ha una pàgina web que es diu globeros.com? fins i tot existeix un club ciclista a Múrcia que es diuen "Globeros de élite". Idò, perquè després diguin que en aquest món no hi cap tothom...



aquesta foto no és meua (ja m'agradaria... no precisament per la qualitat, més bé per l'originalitat...) és la primera que he trobat posant globeros a google imatges



Trobau que en el món del running també hi ha "globeros"?
En el de la fotografia vos puc assegurar que sí.

Bona carrera, encara que sigui globera, patxanguera o com sigui... i bona BTT als qui el darrer cap de setmana d'octubre vos dediqueu a recórrer els camins de Menorca en tres, més que segur, molt bones etapes. Jo dia 29 també seré allà... però per fer fotos... ;)