Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTT. Mostrar tots els missatges

14 de maig 2012

Compartim?

Dimecres passat amb un sol d'escàndol i amb 30º de temperatura, no se me va ocórrer res més que anar a fer un dels trossos de Camí de Cavalls més pelats! ni una miserable ombra en 7 km! un poc més i no vos ho puc explicar...

De Cala Morell a Punta Nati:
distància: 7 km
recorregut: 14 km (anada i tornada)
temps aproximat: 1 hora i 40 minuts
dificultat: fàcil


vistes de l'urbanització de Cala Morell, des del Camí de Cavalls
Vaig començar molt bé, motivada per les fantàstiques vistes que es tenen en el primer tram del recorregut, des de dalt dels penya-segats característics de la costa nord de Menorca. Contenta de creuar-me un petit grupet de turistes fent senderisme, un jove en BTT i una al·lota caminant, vaig pensar que alguna cosa a Menorca està canviant, per sort! 

entrada de Calesmorts
Far Nati
Quan ja arribava a Punta Nati la calor ja me resultava gairebé insuportable, me costava respirar i per colmo l'aigua se m'estava acabant... i encara me quadava la tornada! 7 km més on el meu cervell no va aturar d'emetre missatges negatius a les meves cames... total, me va costar Déu i ajuda (com diuen els Manel) arribar fins a Cala Morell.

A partir d'aquell dia i fins que el meu cos no s'acostumi a aquesta calor sobtada, surt a córrer a les 6 del matí. 

Segons he llegit (m'he hagut d'informar, ja que trobava poc normal el tamany de la "pájara" que vaig tenir) les persones esteim d'entre 4 a 10 dies a habituar-nos a la calor, i és que no m'ho explicava ja que a l'estiu som capaç de sortir a córrer a les 17'00 del capvespre i mai m'ha passat res...

Així que ja fa 4 dies que surt de casa de bon matí i aprofit per fer una cosa que m'agrada molt... anar pel carril velo de Ciutadella. Sempre que hi ha carril velo per allà on vaig a córrer l'aprofit, no és tan dur com l'asfalt i més regular que les voreres, i me sembla que mai he resultat un estorb per a cap ciclista... mai menys avui... que m'he topat amb un jove "simpàtic" que es veu que no li ha fet massa gràcia COMPARTIR el carril velo amb una servidora... i açò que li he demanat perdó tres vegades, però ha quedat clar que no li ha bastat... a vegades trob a faltar tenir més testosterona, ells si que en tenen de sobres, els falta poc per picar-se. Ja s'ho faran! 

Ciclistes! realment vos molesta trobar gent corrents pel carril velo?... jo que me consider ciclista urbana (sempre me desplaç per Ciutadella amb velo) mai m'ha molestat trobar gent aprofitant el carril velo per córrer, és més trob que està molt bé el poder compartir, respectant els ritmes de cadascú, es clar.


senyal i tram del carril velo COMPARTIT

Bona carrera! i bona aclimatació!


25 d’abr. 2012

Motivació

Ho tenc clar, em falta motivació. Si si com tot a aquesta vida, el més important és tenir objectius, bons objectius, objectius que te motivin per fer coses, i en el meu cas, puc dir que ara mateix em manca una bona motivació running.

Cadascú es posa la motivació al seu nivell o les ganes, n'hi ha que tenen grans motivacions i n'hi ha que en tenen de més petites, però en tot cas totes són vàlides i importants.

Tenc un bon amic que aquest diumenge durà a terme el que ha estat la seva motivació durant unes quantes setmanes. Córrer 45 Km pel Camí de cavalls. Causa? ni més ni manco que celebrar les seves 45 primaveres.

Tenc un altre bon amic que viu al Canadà, que dia 6 de maig, correrà la seva primera marató, i ho farà a la Marató de la ciutat on viu, Vancouver. No tenc cap dubte, que ha estat la seva gran motivació durant molt de temps.

La parella de la meva germana, també fa mesos que té una gran motivació: dia 18 del mes que ve, participarà a la Trail Menorca 2012 , 185 km non stop pel Camí de cavalls de Menorca.

Arnau Julià (campió del món de raids d'aventura i atleta d'ultrafons, tot s'ha de dir...), aquest cap de setmana s'enfrontarà al seu repte menorquí. Vos podeu asseure si esteis drets, no vull que prengueu mal. 3 voltes a Menorca!, una en Kàyak (90 milles nàutiques, uns 167 km), una en BTT (187 km) i una darrera corrents (187 km), total: 541 km !!! poca broma amb la motivació d'aquest senyor !
Camí de cavalls 360 x 3  per més detalls.

Una altra motivació seria per entrar dins un vestit. Una motivació tan bona com qualsevol altra... és el cas de l'amiga d'una amiga, que per enfundar-se el vestit per anar a les noces del seu germà, s'ha posat a córrer com una possessa. Tot sigui per estar a l'alçada de les circumstàncies. 

Més motivacions... la famosa "operació biquini", fa dies que quan surt a córrer me trob gent que no havia vist córrer mai, i possiblement no ho tornin a fer més... fins el maig de l'any que ve.

Però el cas és que tots ells i elles, tenen el que a jo ara mateix em falta... MOTIVACIÓ, me l'he de cercar.

Molta sort a tots i totes amb les vostres motivacions i reptes, siguin petits o grans segur que tots ho aconseguireu! i si no, pensau que almenys voltros heu tingut durant molts de dies, setmanes, mesos, la motivació per sortir a córrer, fes fred o calor, fes pluja o neu... encara que els genolls vos fessin mal, encara que l'esquena vos fes anar encongit, encara que els talons vos amenacéssin cada vegada que posavau els peus al terra... pensau que ha estat el que vos ha fet seguir endavant. I sobretot ha estat el que vos ha fet xalar com a fillets durant moltes setmanes. Molta sort!!!

Vos deix amb una cançò que a jo me motiva. "Here comes your man" dels Pixies


Bons reptes amb molta motivació! ;)


21 de nov. 2011

Felicitat

Segons el diccionari de l'Enciclopèdia catalana. Felicitat: 1. Ètica. Estat de l'ànima plenament satisfet. 2. Allò que ocasiona un estat d'ànim de plena satisfacció. 3. Esdeveniment favorable, que omple l'ànima de satisfacció.

En canvi, açò és el que diu la Viquipèdia sobre la felicitat: La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

Però jo me deman... moltes vegades la felicitat arriba després i fins i tot simultàniament al patiment. No ho heu experimentat mai?

S'ha escrit i rallat "llarg i estés" (com diria una amiga, que tot ho tradueix literalment) sobre la felicitat. Eduard Punset, company de llit, en moltes ocasions (no penseu malament... els seus llibres passen moltes nits damunt la meva tauleta de nit), afirma que:

F = E(M+C+P)/(R+H)
és la fórmula de la felicitat.

On:
E = emoció al inici i final dels projectes
M = manteniment i atenció al detall
C = gaudi de la cerca i l'expectativa
P = relacions personals
--------
R = factors reductors: no tenir desaprenentatges, tenir por...
H = càrrega heretada: estrès imaginat, mutacions lesives...

En definitiva, d'aquí el que s'ha d'intentar és reduir al màxim els factors del denominador, i mirar que els del numerador existeixin. Quasi res...

Però tornant a terrenys més banals, fins i tot l'Albano i la Romina tenien una cançó: "Felicidad es un salto en un charco, risa de circo, la felicidad. es aquella llamada inesperada, la felicidad...". ejem... Bé, la qüestió és que córrer te fa un poc més feliç. Ho sé de primera mà, però ho assegura també la ciència.

I perquè te fa més feliç?

Resposta científica: Córrer estimula la producció d'endorfines, unes petites proteines que igual que els opiàcids tenen habilitat per produir efectes analgèsics i donar sensació de benestar. Fer qualsevol tipus d'exercici, riure, fer sexe, dormir o prendre café, també genera endorfines.

Resposta pràctica: Córrer te posa fortes les cames i el cul, oxigenes el cap i aclares les idees, te posa de bon humor, augmenta l'autoestima, te fa sentir lliure, no t'importa banyar-te si plou, fins i tot t'agrada quan fa un fred que pela i pots fer fum amb l'alé. I el millor... com que cremes calories, te pots permetre menjar xocolata i beure cervesetes sense tenir por a la bàscula.

Però és evident que cadascú ha de trobar la seva manera de ser feliç. Conec a molta gent "enganxada" a la btt que me consta, també experimenta la felicitat pedalant per camins impossibles. La qüestió és tenir moments de felicitat i xalar. Ja ho diuen "El bon riure fa bon viure", en temps de crisi i indignació s'imposa més que mai la necessitat de riure i tenir moments de felicitat...

Aquest és un dels meus moments de felicitat. Moment previ a sortir a córrer... és algu així com el "moment Pàvlov", posar-me les vambes i començar a "salivar"...





Bona carrera i molts moments de felicitat...

13 d’oct. 2011

"Sa BTT"

Aquests dies es nota que s'atraca "Sa BTT", és a dir, la setena volta a Menorca en BTT (29,30 i 31 d'octubre de 2011), surt a córrer i els "beteteros i beteteras" me surten fins i tot de davall les pedres...

Bé he de dir que en general, quan surt a córrer, corredors/es m'en trob ben pocs, però els ciclistes a Menorca són un gran col·lectiu, abunden en quantitat i qualitat, tot s'ha de dir...

Ara també he de dir que els "globeros" també tenen el seu lloc en el panorama ciclista actual. L'altre dia vaig sortir a córrer per Cala'n Busquets, Sa farola i Cala'n Blanes (uns 9 km) i a un tram del carril velo que va de Sa Farola a Cala'n Blanes, me van adelantar un grupet de "globeros". Vaig xalar observant-los, la poca estona que els vaig dur al davant meu.

"Globero" és al ciclisme, el mateix que "patxanguero" al fútbol. És a dir, quan un ciclista surt només els diumenges a vogar, es pega una pallissa considerable, va ben equipat (full equip), no li falta res, ni cap detall, no atura de rallar en tota la ruta, i quan acaba, arriba al bar i es posa fins dalt de birretes. Bé, açò darrer, me consta que els més "professionals" també en tenen el costum... qüestió de reposar minerals, diuen...

Però jo crec que en el fons, un "globero", és l'enveja de tots. Sempre ben preparat, amb recanvis de tot tipus, sap de mecànica, sap de ciclisme més que ningú, i al final segur que tots acaben demanant ajuda al "globero", perquè segur que ell duu la eina que tú no tens o t'ha fet vessa agafar per alleugerir 10 grams de pes.

Realment trob molt divertit açò dels "globeros". Sabeu que hi ha una pàgina web que es diu globeros.com? fins i tot existeix un club ciclista a Múrcia que es diuen "Globeros de élite". Idò, perquè després diguin que en aquest món no hi cap tothom...



aquesta foto no és meua (ja m'agradaria... no precisament per la qualitat, més bé per l'originalitat...) és la primera que he trobat posant globeros a google imatges



Trobau que en el món del running també hi ha "globeros"?
En el de la fotografia vos puc assegurar que sí.

Bona carrera, encara que sigui globera, patxanguera o com sigui... i bona BTT als qui el darrer cap de setmana d'octubre vos dediqueu a recórrer els camins de Menorca en tres, més que segur, molt bones etapes. Jo dia 29 també seré allà... però per fer fotos... ;)