Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

7 de gen. 2014

La cursa dels nassos o com acabar l'any corrent per Barcelona...

Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).


La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.


Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.

Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.

postal i nas que ens van repartir als participants
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.

L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.

I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.

La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.

D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.


Feliç 2014!!!

31 de des. 2013

Acabant el 2013

I avui acabaré l'any corrent amb l'home dels nassos i 11.500 persones més, pels carrers de Barcelona... Ja vos explicaré l'experiència ;-)

19 de febr. 2013

Mitja marató de Barcelona


He hagut d'esperar dos dies a tenir el cap més clar per poder contar amb detall l'experiència de còrrer per aquesta meravellosa ciutat.

Ja he comentat en alguna ocasió que aquesta ciutat per jo té un valor sentimental considerable respecte al que és córrer. És la ciutat que va veure com es despertava dins meu aquest amor al running. És on vaig començar a sentir les primeres punxades al cor, del que esdevindria un affair sense volta enrera.

El lloc de concentració ja té una màgia especial, Arc de Triomf, la Ciutadella, Passeig Sant Joan, Estació del Nord... Dissabte quan vaig anar a recollir el pitrall a mesura que t'anaves atracant a la zona, ja es respirava aire running per tots costats, gent vinguda de moltes parts del món disposada a gaudir d'una jornada que prometia esport + espectacle en majúscules. És el que té aquesta ciutat, tot és a l'engros.

El lloc de recollida d'acreditacions, pitrall, chip, guardaroba, etc. Era al poliespostiu de l'estació del Nord. Un lloc el suficienment ample i ben organitzat com per acollir les 14325 persones inscrites.

recollint el pitrall a l'estació del Nord

amb un dels meus fans

Si, ho heu llegit bé 14325 persones, amb un 20% de participació femenina, tot un èxit ja que a aquestes proves el normal sol voltar damunt el 10%.

17/02/2013
I va arribar el dia. A les 8:45 era l'hora de sortida, i així va ser, puntuals van sortir de la línia de sortida, situada al Passeig Pujades, els primers participants. Els primers van ser els participants amb alguna discapacitat, deprès la èlit de la prova i els que van generar una gran espectació: els Kenians, deprès els del pitrall color groc, seguits pels del color vermell, els del color blau, els del color verd (aquí m'hi trobava jo) i finalment els del color gris. Aquesta coordinació de sortida per cailaxos, la veritat és que va aconseguir una molt bona organització de la gent i de la cursa en general.

El recorregut passa per carrers molt cèntrics, paral·lel, gran via, passeig Sant Joan, arc de Triomf, diagonal, pel passeig de la platja... i el fet de còrrer pel bell mig de carrers que has passat tantes vegades en transport públic et dona una sensació difícil de descriure. També impresiona considerablement quan agafes perspectiva i veus milers i milers de caps donant saltets rítmicament sincronitzats formant una estora multicolor que avança al compàs dels batetcs del cor.

el recorregut dels 21,0975 km
Tot plegat força emocionant i emotiu. Una experiència que segur haurà de tenir un replay...

La meva mitja de BCN en dades:

14325 persones inscrites
21,0975 els km a recòrrer
9535 el nombre del meu pitrall
12039 homes
2343 dones
01:56:01 el meu temps final
01:00:04 el temps final del primer en creuar la meta, el Kenià Eliud Kipchoge
01:07:33 el temps final de la primera en creuar la meta, la Etíope Atsede Baysa
8358 la meva posició final
351 la meva posició final de la meva categoria
00:05:30 la mitjana del meu ritme
10,30 la meva velocitat mitjana en Km/h
00:26:39 el meu temps al km 5
00:53:51 el meu temps al km 10
01:21:55 el meu temps al km 15
01:50:02 el meu temps al km 20
12 els punts d'animació (batucades, grups de música...) que van amenitzar als corredors al llarg del recorregut.
6 calaixos de sortida
1 litre d'aigua em vaig beure abans, durant i desprès la cursa
1 plàtan em vaig menjar just deprès de creuar la meta
200 grams d'espaguettis que me vaig menjar per dinar
17:20 l'hora que sortia el vol de Ryanair per tornar cap a Menorca

La meva mitja de BCN en fotos:

esperant la sortida

recompensa de l'arribada: aigua, plàtan, mandarina, medalla...
i abraçada dels meus fans particulars...

 
imatge de com estaven totes les papareres dels voltants d'Arc de Triomf
  A reveure Barcelona! un plaer!

10 de febr. 2013

Pròxim destí... Mitja marató de Barcelona

Barcelona és la meva propera cita. D'aquí a una setmana estaré corrents pels carrers de la ciutat comtal.
Aquí en teniu les proves...

22 d’ag. 2011

Ritme de conversa

Diuen que quan ets capaç de córrer durant 30 minuts fent conversa, estás preparat per començar a apretar la màquina.
Els meus començaments en açò del running es remonten a la meva època d'estudiant de pedagogia a Barcelona. Després de la ressaca dels jocs olímpics de Barcelona'92 vaig aterrar a aquesta meravellosa ciutat. Durant els dos primers anys vaig compartir pis amb 3 amigues, i amb una d'elles, na Maria, estudiant per aquells temps de magisteri educació física, ens vam enganxar a açò de córrer. Viviem a un lloc privilegiat de Barcelona, la falda de la muntanya de Montjuic, a un pis amb molt d'encant que havia estat d'un senyor esperantista i una modista (encara guard estris molt útils d'aquella magnífica casa). Però al que anava... perdonau, se m'en va l'olla... és que és una de les etapes més especials de la meva vida... Idò, amb na Maria, que per cert, ara s'ha passat a l'Spinning (un altre dia ja en rallarem...), anavem a córrer per Montjuic uns 45 minuts, tres / quatre dies per setmana, i record perfectament que ens passavem els 45', muntanya amunt muntanya avall, xerrant com a cotorres sense passar cap pena.

Tot açò, ja veis, simplement per justificar aquest post. Ara mateix no sé com comprovaria si puc mantenir una carrera a ritme de conversa, ja que sempre, surt a córrer tota sola. Un dia hauré de provar de fer un monòleg. Açò si, hauré de sortir a córrer de bon matí si no vull merèixer una fama que seria del tot injusta...

Aquests dies com que tenia temps (he estat de vacances!!!), he aprofitat per fer tirades més llargues, he anat bastant per la carretera que va de Ciutadella a Cala Morell. 11 km, 58'.



Torre d'en Quart. carretera d'Algaiarens / Cala Morell



vista de Cala Morell
  Bona carrera i bona conversa!