Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cursa. Mostrar tots els missatges

7 de gen. 2014

La cursa dels nassos o com acabar l'any corrent per Barcelona...

Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).


La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.


Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.

Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.

postal i nas que ens van repartir als participants
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.

L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.

I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.

La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.

D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.


Feliç 2014!!!

31 de des. 2013

Acabant el 2013

I avui acabaré l'any corrent amb l'home dels nassos i 11.500 persones més, pels carrers de Barcelona... Ja vos explicaré l'experiència ;-)

26 de nov. 2013

I Cursa de la dona Maó


Dissabte vaig participar a la primera Cursa de la dona feta a Menorca, organitzada per l'Ajuntament de Maó. 

Les curses de les dones que s'organitzen per moltes ciutats de l'estat, tenen com a objectiu principal potenciar l'esport i la vida saludable entre la població, però sobretot entre les dones, sector de la població que acostuma a practicar manco esport de manera habitual.

A més, aquest tipus de curses solen tenir finalitat solidària, ja que es sol aprofitar per recaptar doblers per alguna associació, normalment, per les que treballen amb dones afectades per càncer de pit. Aquesta vegada els doblers recaptats anaven destinats a dues associacions que treballen a Menorca amb temes relacionats amb el càncer, ASPANOB i ALBA.

... I cap a Llevant vaig partir, un bon dissabte a l'hora del café, amb un fred que pelava (7º de temperatura i sensació tèrmica de 3º) i un cel que amenaçava pluja (havia estat plovent tot el matí), vaig posar rumb cap al Port de Maó. A les 17:00 era l'hora de la sortida i quan vaig arribar me vaig alegrar de veure que no era l'única "boja" d'aquesta illa. Me va agradar veure que a pesar del mal temps, que convidava a quedar-se a casa amb la manteta damunt les cames i una bona lectura, ens vam arreplegar unes 600 persones de totes les edats i condicions (dones, homes, fillets, nadons dins cotxets, persones amb cadires de rodes...) per córrer pel Port de Maó una estona, però sobretot per posar el nostre granet d'arena i donar suport, ni que sigui econòmic, a dues associacions que treballen des de fa anys a Menorca ajudant a molts fillets i dones que lluiten cada dia per superar la seva cursa personal que té un nom: Cancer.

La cursa tenia dues possibilitats de recorregut:
2,6 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar. Destinat a la participació familiar, es podia fer caminant, amb cotxets. L'important era participar.
7,8 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar 3 vegades. pensat pels qui teniem ganes de córrer pel meravellós port de Maó.

Jo i 156 persones més vam fer la distància de 7,8 km.
El meu temps oficial va ser de 0:37:42 (m/km 4:43) i la sensació d'haver fet el millor "pla" pel capvespre de dissabte 23, de fred, pluja i vent...

;-)

29 d’oct. 2013

Una més dins el sac...

Diumenge 27 els enganxats a córrer d'aquesta illa teniem una cita: La Mitja Marató Illa de Menorca 2013, els 10 km o la cursa popular. La meva opció van ser els 21,097 km. Serien els meus tercers 21,097 del 2013.

A les 9:30 a la plaça des Born de Ciutadella tenia lloc la sortida. Puntuals unes 468 persones (nombre d'inscrits) de totes les edats vam començar a trotar enfilant el passeig Sant Nicolau cap a la mar...

Va ser una carrera molt dura per les condicions metereològiques, molta calor i xafogor, la humitat no te deixava respirar, el que va fer que més de 30 persones de la Mitja abandonessin la prova. Hi va haver moltes "pàjares" i lipotímies i persones amb símptomes de deshidratació. Beure aigua a cada avituallament era imprescindible. Jo abans de sortir de casa ja m'havia begut mig litre, veia venir que seria un matí d'amollar líquit per cada porus de la pell. 
sempre rodejada de testosterona... dones! animau-vos!
Però també va ser un matí de sorpreses:

La primera va ser descobrir que el gran Tòfol Castanyer (corredor de muntanya de l'equip Salomon) corria la mitja al costat de 297 aficionats i aficionades. Bé açò de al costat és un dir, ja que al primer km ja vam comprovar que aquest menjacamins de muntanya també sabia devorar asfalt.

La segona que aquest home nascut al 72, com una servidora (deu ser l'únic que tenim en comú?... ;p), aconseguía acabar amb un temps de 01:10:49!!!

I la tercera, i per jo la millor... que vaig poder compartir pòdium amb aquest solleric internacional, lluint la camiseta verda d'escola pública, símbol de la lluita per una educació pública de qualitat i de rebuig al TIL i a la LOMQE.

Sí, he de dir que ho vaig fer amb tota la intenció, ja que hi havia tres representants de les administracions (local i insular) que repartien els guardons i ara mateix crec que sempre que tinguem l'ocasió de fer visible públicament el nostre rebuig a unes lleis injustes, manipuladores, segregadores, classistes, conservadores, que menyspreen la nostra llengua i no vetllen pel futur dels ciutadants, ho hem de fer.
fent amistats...
Pòdium categoria veterans i veteranes 40

El resum en nombres:
Total inscrits (Mitja, 10 km i popular): 468
Total inscrits a la Mitja: 297
Total dones que vam fer la Mitja: 36 (jo vaig quedar en la posició 12)
Total dones de la meva categoria (Veteranes 40): 10 (jo vaig quedar en la posició 3)
Total de persones que van abandonar la Mitja: 32
Temps del primer (Tòfol Castanyer): 01:10:49
Temps meu: 01:54:54

He de dir que la meva intenció era baixar de l'hora 50, però vist el que vam veure... crec que puc estar contenta d'haver acabat... qui no es consola és perquè no vol...

I la vida segueix... a les 7:00 de dilluns va sonar el despertador igual... seguim lluitant! ;-)


10 de set. 2013

Quin estiu!!!


Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...

Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.

Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.

He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses... 

 He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell  a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!

I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!




 Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...


 Let's go!!!

25 d’abr. 2013

1ª Mitja Marató de Fornells

El passat dissabte, 20 d'abril, a les 17:30, m'havia citat amb les meves cames a la població menorquina de  Es Mercadal per córrer el que seria la meva tercera Mitja Marató en mig any. 
Detall de la camiseta. I Mitja Marató de Fornells
La sortida era al carrer principal del poble i la idea era arribar fins a Fornells, donant una "petita volta" pel meravellós Camí de Tramuntana. La cosa pintava molt bé...
A la sortida
Després de tenir temps d'escalfar uns 10 minuts, i començar a entrar dins l'ambient (aquests minuts previs són inquietants, notes com l'adrenalina comença, a poc a poc, a produir el seu efecte físic i psicològic), va sonar el mek de sortida, i evidentment els 188 participants vam sortir corrents...

Desprès de donar una volta pels dos carrers principals del poble de Es Mercadal, vam enfilar direcció nord pel Camí de Tramuntana. Aquest camí és un camí rural d'interior, que arriba a moltes platges (Pregonda, Cavalleria, Binimel·là, Tirant) de la costa nord de l'illa. És un camí preciós i més ara, en primavera, que el camp a Menorca està verd i florit. Un plaer per a la vista de qualsevol corredor/a.

Aquí en teniu la prova. Aquestes fotos les vaig fer uns dies abans de córrer la cursa...




 Aquests aproximadament 10 km del recorregut me van passar volant, açò si, és un tram amb molts "puja-baixa" que t'has d'agafar amb ganes i apretar les dents i el culet per intentar no rompre el ritme. 
Una mostra de les pendents...
en foto no es pot apreciar del tot bé, però aquesta pujada
és digna de la lluita contra els efectes de la gravetat en el cul (perdonau que sigui tan explícita)
Vista de Lluriac.
Zona humida molt important pel pas d'aus migratòries a Menorca
 i per l'ecosistema de basses temporals

I així quan ja vam agafar la carretera que va de Es Mercadal a Fornells, vam fer una entrada a Ses Salines (regne dels windsurfistes locals i visitants), per després ja anar cap a Fornells, on haviem d'atravessar el poble de punta a punta un parell de vegades per a la fi, ja arribar a la Meta situada a l'explanada del port d'aquesta localitat costanera, famosa per les seves "Calderetes de llagosta".
Badia de Fornells
Port de Fornells
 I com no podia ser d'altra manera, van ser 21 km 97 m. Vaig córrer a una mitjana de 5:17 m/km amb un temps oficial de 1:51:21. 
Si, vaig baixar 5 minuts del temps que vaig fer a la Mitja de Barcelona i per sorpresa meva vaig quedar la segona de la meva categoria F40, així que me va tocar pujar al podium i tot!

El primer classificat va ser Joan Moreno amb un temps oficial de 1:15:06 i la primera classificada va ser na Tina Ameller amb un temps de 1:34:21. De 188 participants 26 erem dones i hi va haver 2 retirats i cap incident destable. Ambient festiu, bastant de públic animant i un temps meteorològic perfecte, sol però amb vent de nord que al final vam agrair i tot.
l'arribada a meta

Pòdium F40
L'organització en general molt bé. Vull donar l'enhorabona a qui va tenir la bona idea de fer una Mitja tan diferent. Esper que hi hagi una segona edició al 2014.

Aquí la web Mitja Marató Fornells Menorca

19 de febr. 2013

Mitja marató de Barcelona


He hagut d'esperar dos dies a tenir el cap més clar per poder contar amb detall l'experiència de còrrer per aquesta meravellosa ciutat.

Ja he comentat en alguna ocasió que aquesta ciutat per jo té un valor sentimental considerable respecte al que és córrer. És la ciutat que va veure com es despertava dins meu aquest amor al running. És on vaig començar a sentir les primeres punxades al cor, del que esdevindria un affair sense volta enrera.

El lloc de concentració ja té una màgia especial, Arc de Triomf, la Ciutadella, Passeig Sant Joan, Estació del Nord... Dissabte quan vaig anar a recollir el pitrall a mesura que t'anaves atracant a la zona, ja es respirava aire running per tots costats, gent vinguda de moltes parts del món disposada a gaudir d'una jornada que prometia esport + espectacle en majúscules. És el que té aquesta ciutat, tot és a l'engros.

El lloc de recollida d'acreditacions, pitrall, chip, guardaroba, etc. Era al poliespostiu de l'estació del Nord. Un lloc el suficienment ample i ben organitzat com per acollir les 14325 persones inscrites.

recollint el pitrall a l'estació del Nord

amb un dels meus fans

Si, ho heu llegit bé 14325 persones, amb un 20% de participació femenina, tot un èxit ja que a aquestes proves el normal sol voltar damunt el 10%.

17/02/2013
I va arribar el dia. A les 8:45 era l'hora de sortida, i així va ser, puntuals van sortir de la línia de sortida, situada al Passeig Pujades, els primers participants. Els primers van ser els participants amb alguna discapacitat, deprès la èlit de la prova i els que van generar una gran espectació: els Kenians, deprès els del pitrall color groc, seguits pels del color vermell, els del color blau, els del color verd (aquí m'hi trobava jo) i finalment els del color gris. Aquesta coordinació de sortida per cailaxos, la veritat és que va aconseguir una molt bona organització de la gent i de la cursa en general.

El recorregut passa per carrers molt cèntrics, paral·lel, gran via, passeig Sant Joan, arc de Triomf, diagonal, pel passeig de la platja... i el fet de còrrer pel bell mig de carrers que has passat tantes vegades en transport públic et dona una sensació difícil de descriure. També impresiona considerablement quan agafes perspectiva i veus milers i milers de caps donant saltets rítmicament sincronitzats formant una estora multicolor que avança al compàs dels batetcs del cor.

el recorregut dels 21,0975 km
Tot plegat força emocionant i emotiu. Una experiència que segur haurà de tenir un replay...

La meva mitja de BCN en dades:

14325 persones inscrites
21,0975 els km a recòrrer
9535 el nombre del meu pitrall
12039 homes
2343 dones
01:56:01 el meu temps final
01:00:04 el temps final del primer en creuar la meta, el Kenià Eliud Kipchoge
01:07:33 el temps final de la primera en creuar la meta, la Etíope Atsede Baysa
8358 la meva posició final
351 la meva posició final de la meva categoria
00:05:30 la mitjana del meu ritme
10,30 la meva velocitat mitjana en Km/h
00:26:39 el meu temps al km 5
00:53:51 el meu temps al km 10
01:21:55 el meu temps al km 15
01:50:02 el meu temps al km 20
12 els punts d'animació (batucades, grups de música...) que van amenitzar als corredors al llarg del recorregut.
6 calaixos de sortida
1 litre d'aigua em vaig beure abans, durant i desprès la cursa
1 plàtan em vaig menjar just deprès de creuar la meta
200 grams d'espaguettis que me vaig menjar per dinar
17:20 l'hora que sortia el vol de Ryanair per tornar cap a Menorca

La meva mitja de BCN en fotos:

esperant la sortida

recompensa de l'arribada: aigua, plàtan, mandarina, medalla...
i abraçada dels meus fans particulars...

 
imatge de com estaven totes les papareres dels voltants d'Arc de Triomf
  A reveure Barcelona! un plaer!