Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ritme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ritme. Mostrar tots els missatges

16 d’abr. 2012

Costes

He de confessar que m'agrada que me trobeu a faltar... aquests dies tres persones m'han recordat que fa  dies que no aparesc per aquestes contrades, estic contenta que vos agradin (al menys a aquestes tres persones...) les coses que deix anar per aquest espai...

He entrat en una nova fase d'entrenament, una miqueta (només una miqueta...) més planificat. Intent fer un dia a la setmana una distància més llarga, que és quan aprofit per fer Camí de cavalls, dos dies de carreres més curtes a un ritme tranquil i un darrer dia de costes i fartlek (joc de velocitats o canvis de ritme), per guanyar resistència i potència.

El meu "gimnàs" preferit per entrenar els canvis de ritme i poder fer costes i més costes, és... Cala Morell (jeje feia dies que no sortia...), si podria dir que és el meu gimnàs particular. L'altre dia em vaig dedicar a fer totes i cada una de les costes que hi ha a aquesta urbanització de la costa nord de Ciutadella. Pujada i baixada de 6 costes amb una pendent considerable, recuperació i a les rectes augment de la velocitat. Així d'entrada pot semblar força avorrit, però vos promet que té el seu punt i el que és més important té uns resultats quasi immediats.

Vos deix amb un vídeo que està molt bé, açò si, si fa poc que correu, deixau les costes i els canvis de ritme per més endavant, una de les premisses importants en el món del córrer és justament no voler córrer... piano piano


Bona carrera i bones costes!

22 d’ag. 2011

Ritme de conversa

Diuen que quan ets capaç de córrer durant 30 minuts fent conversa, estás preparat per començar a apretar la màquina.
Els meus començaments en açò del running es remonten a la meva època d'estudiant de pedagogia a Barcelona. Després de la ressaca dels jocs olímpics de Barcelona'92 vaig aterrar a aquesta meravellosa ciutat. Durant els dos primers anys vaig compartir pis amb 3 amigues, i amb una d'elles, na Maria, estudiant per aquells temps de magisteri educació física, ens vam enganxar a açò de córrer. Viviem a un lloc privilegiat de Barcelona, la falda de la muntanya de Montjuic, a un pis amb molt d'encant que havia estat d'un senyor esperantista i una modista (encara guard estris molt útils d'aquella magnífica casa). Però al que anava... perdonau, se m'en va l'olla... és que és una de les etapes més especials de la meva vida... Idò, amb na Maria, que per cert, ara s'ha passat a l'Spinning (un altre dia ja en rallarem...), anavem a córrer per Montjuic uns 45 minuts, tres / quatre dies per setmana, i record perfectament que ens passavem els 45', muntanya amunt muntanya avall, xerrant com a cotorres sense passar cap pena.

Tot açò, ja veis, simplement per justificar aquest post. Ara mateix no sé com comprovaria si puc mantenir una carrera a ritme de conversa, ja que sempre, surt a córrer tota sola. Un dia hauré de provar de fer un monòleg. Açò si, hauré de sortir a córrer de bon matí si no vull merèixer una fama que seria del tot injusta...

Aquests dies com que tenia temps (he estat de vacances!!!), he aprofitat per fer tirades més llargues, he anat bastant per la carretera que va de Ciutadella a Cala Morell. 11 km, 58'.



Torre d'en Quart. carretera d'Algaiarens / Cala Morell



vista de Cala Morell
  Bona carrera i bona conversa!