Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí de cavalls 360º. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Camí de cavalls 360º. Mostrar tots els missatges

25 d’abr. 2012

Motivació

Ho tenc clar, em falta motivació. Si si com tot a aquesta vida, el més important és tenir objectius, bons objectius, objectius que te motivin per fer coses, i en el meu cas, puc dir que ara mateix em manca una bona motivació running.

Cadascú es posa la motivació al seu nivell o les ganes, n'hi ha que tenen grans motivacions i n'hi ha que en tenen de més petites, però en tot cas totes són vàlides i importants.

Tenc un bon amic que aquest diumenge durà a terme el que ha estat la seva motivació durant unes quantes setmanes. Córrer 45 Km pel Camí de cavalls. Causa? ni més ni manco que celebrar les seves 45 primaveres.

Tenc un altre bon amic que viu al Canadà, que dia 6 de maig, correrà la seva primera marató, i ho farà a la Marató de la ciutat on viu, Vancouver. No tenc cap dubte, que ha estat la seva gran motivació durant molt de temps.

La parella de la meva germana, també fa mesos que té una gran motivació: dia 18 del mes que ve, participarà a la Trail Menorca 2012 , 185 km non stop pel Camí de cavalls de Menorca.

Arnau Julià (campió del món de raids d'aventura i atleta d'ultrafons, tot s'ha de dir...), aquest cap de setmana s'enfrontarà al seu repte menorquí. Vos podeu asseure si esteis drets, no vull que prengueu mal. 3 voltes a Menorca!, una en Kàyak (90 milles nàutiques, uns 167 km), una en BTT (187 km) i una darrera corrents (187 km), total: 541 km !!! poca broma amb la motivació d'aquest senyor !
Camí de cavalls 360 x 3  per més detalls.

Una altra motivació seria per entrar dins un vestit. Una motivació tan bona com qualsevol altra... és el cas de l'amiga d'una amiga, que per enfundar-se el vestit per anar a les noces del seu germà, s'ha posat a córrer com una possessa. Tot sigui per estar a l'alçada de les circumstàncies. 

Més motivacions... la famosa "operació biquini", fa dies que quan surt a córrer me trob gent que no havia vist córrer mai, i possiblement no ho tornin a fer més... fins el maig de l'any que ve.

Però el cas és que tots ells i elles, tenen el que a jo ara mateix em falta... MOTIVACIÓ, me l'he de cercar.

Molta sort a tots i totes amb les vostres motivacions i reptes, siguin petits o grans segur que tots ho aconseguireu! i si no, pensau que almenys voltros heu tingut durant molts de dies, setmanes, mesos, la motivació per sortir a córrer, fes fred o calor, fes pluja o neu... encara que els genolls vos fessin mal, encara que l'esquena vos fes anar encongit, encara que els talons vos amenacéssin cada vegada que posavau els peus al terra... pensau que ha estat el que vos ha fet seguir endavant. I sobretot ha estat el que vos ha fet xalar com a fillets durant moltes setmanes. Molta sort!!!

Vos deix amb una cançò que a jo me motiva. "Here comes your man" dels Pixies


Bons reptes amb molta motivació! ;)


14 de febr. 2012

Que torni l'anticicló, per favor...

No he desaparegut del mapa ni la mafia m'ha fet unes sabates de ciment, és que aquestes dues darreres setmanes m'he calçat poc les vambes... entre el fred, més fred, la pluja, més pluja, la vessa, més vessa, neva, no neva... en fi, la cosa es va posar complicada, i per rematar, mirau com vaig acabar el primer dia d'estrenar les noves vambes...


Si, ja ho sé... a casa és impossible trobar unes tiretes "normals"...
si no són animals és en Rayo Mcqueen...



I sabeu a on vaig anar a estrenar-les? a la platja de Son Bou (havia de comprovar que el Gore era Gore...), dimecres passat amb un fred que tallava la respiració i qualsevol cosa i una pluja fina que semblava que no banyava, però només ho semblava...


A la platja no hi havia ningú... evident, la gent "normal" no va a la platja quan fa 3º i plou... però he de confessar que vaig xalar com mai, va ser una sensació difícil de descriure, semblava que estava sola al món... fantàstic!

vaig aprofitar fer fer quatre fotos...





Després de recórrer la platja de punta a punta i arribar fins a la platja de Sant Tomás, vaig agafar el cotxe amb les ganes de veure en directe el temporal de nord que feia aquell dia, vaig anar a Fornells. Allà em vaig canviar les vambes (ja no les aguantava ni un minut més...) i vaig fer una altra tirada fins arribar a la Torre de Fornells, allà si que va ser la lluita de David contra Goliat, per un moment me semblava que corría damunt una cinta de gimnàs, no em movia del mateix lloc, les dues úniques persones que me vaig creuar, trob que encara ho recorden...

Aquí teniu un vídeo d'aquell dia


Veureu que la càmara borina bastant, però és que costava mantenir-me dreta...

I abans d'acabar aquesta nova entrada, vull des d'aquest humil bloc, donar la benvinguda a una nova iniciativa "pro-camí de cavalls", "pro-sport-natura" i "pro-trail-running"... és el "Camí de Cavalls 360º", no sé qui hi ha al darrera (encara...), però així a  primer cop d'ull pinta molt bé. 

                                                                      
Bona carrera, per on us vengui més de gust!