Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2014

De bassa en bassa...

Diumenge, 2 de febrer de 2014

A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...

6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014. 
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota! 

Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
les 80 persones "sense por a la pluja"
(foto de l'organització)
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa. 

I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.

Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.

Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però  ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.

I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
"les dones que no tenen por a la pluja"
la prova del "delicte"
Fins la propera!

13 de febr. 2013

Rés no és regalat...

Plou? Si, un poquet
Vent? No, un vendaval!
Fred? Bastant, 9° amb sensació de 5

Què faig? Surt, no surt?...
Va! algú ha de fer la feina bruta...

14 de febr. 2012

Que torni l'anticicló, per favor...

No he desaparegut del mapa ni la mafia m'ha fet unes sabates de ciment, és que aquestes dues darreres setmanes m'he calçat poc les vambes... entre el fred, més fred, la pluja, més pluja, la vessa, més vessa, neva, no neva... en fi, la cosa es va posar complicada, i per rematar, mirau com vaig acabar el primer dia d'estrenar les noves vambes...


Si, ja ho sé... a casa és impossible trobar unes tiretes "normals"...
si no són animals és en Rayo Mcqueen...



I sabeu a on vaig anar a estrenar-les? a la platja de Son Bou (havia de comprovar que el Gore era Gore...), dimecres passat amb un fred que tallava la respiració i qualsevol cosa i una pluja fina que semblava que no banyava, però només ho semblava...


A la platja no hi havia ningú... evident, la gent "normal" no va a la platja quan fa 3º i plou... però he de confessar que vaig xalar com mai, va ser una sensació difícil de descriure, semblava que estava sola al món... fantàstic!

vaig aprofitar fer fer quatre fotos...





Després de recórrer la platja de punta a punta i arribar fins a la platja de Sant Tomás, vaig agafar el cotxe amb les ganes de veure en directe el temporal de nord que feia aquell dia, vaig anar a Fornells. Allà em vaig canviar les vambes (ja no les aguantava ni un minut més...) i vaig fer una altra tirada fins arribar a la Torre de Fornells, allà si que va ser la lluita de David contra Goliat, per un moment me semblava que corría damunt una cinta de gimnàs, no em movia del mateix lloc, les dues úniques persones que me vaig creuar, trob que encara ho recorden...

Aquí teniu un vídeo d'aquell dia


Veureu que la càmara borina bastant, però és que costava mantenir-me dreta...

I abans d'acabar aquesta nova entrada, vull des d'aquest humil bloc, donar la benvinguda a una nova iniciativa "pro-camí de cavalls", "pro-sport-natura" i "pro-trail-running"... és el "Camí de Cavalls 360º", no sé qui hi ha al darrera (encara...), però així a  primer cop d'ull pinta molt bé. 

                                                                      
Bona carrera, per on us vengui més de gust!