Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...
Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".
Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants
Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.
La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.
A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància.
Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."
Fins la propera...




