Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febrer. Mostrar tots els missatges

26 de febr. 2014

1ª Trail dels Fars


Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...

Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".

Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants

Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.

La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.

A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
7 de les 38 dones participants
12ª     i      1ª 
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell  i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada  arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància. 

Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
 l'arribada a meta
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."

Fins la propera...

18 de febr. 2014

42 febrers

Avui cauen 42 febrers. No és la maduresa (perquè no puc presumir d'haver madurat en el sentit estricte de la paraula) però si que not que he fet un clic amb moltes coses. Si que puc dir que ja no estic per "pijades". Ja no estic per converses banals i frívoles, sincerament, amb la que està caient les trob de mal gust (si fos creient diria que fins i tot són pecaminoses).

Tenc la sort de tenir al voltant gent amb històries vitals interessants, gent inquieta, crítica, apassionada i per damunt de tot BONA.

També es cert que a aquestes alçades del partit, entre criatures, feina, família i amics, només me queden unes quantes horetes esgarrapades per uns quants Twitts, uns quants Instagrams, unes entrades als blocs, uns km de gambades i 10 o 12 whatsapps al grup de girls per riure una estona.

Avui puc celebrar moltes coses...
- perquè ja són 42 anys d'experiències i riures
- perquè prest ja no necessitaré cangurs per anar al cine
- perquè me comença a patinar tot bastant
- perquè els anys de facultat ja sonen a batalles de iaies i fa gràcia
- perquè en el fons no hem canviat tant
- perquè pels fills som les mares més meravelloses del món
- perquè pels pares encara som les filles més estupendes del món (més o manco)
- perquè "más sabe el zorro por viejo que por zorro"
- perquè queden per protagonitzar moltes més escenes almodovarianes
- perquè mai falta un whatsapp quan més es necessita
- perquè la música de "La movida" sempre ens farà ballar
- perquè l'esglèsia i la monarquia sempre es posaran a tir per riure i fer conya
- perquè anirem perdent visió però guanyarem  perspectiva

Així ara toca escollir i desprendre's del que a una ja no li suma i més aviat li resta. Cadascú a "lo" seu!

No diuen que els 40 són els nous 30? idò som-hi!

I sobretot (en el meu cas) que els km no faltin!!! serà l'any dels mítics 42 km?! és un nombre que s'ho mereix. Ja tenc males idees...