Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrenament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris entrenament. Mostrar tots els missatges

3 de febr. 2014

De bassa en bassa...

Diumenge, 2 de febrer de 2014

A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...

6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014. 
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota! 

Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
les 80 persones "sense por a la pluja"
(foto de l'organització)
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa. 

I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.

Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.

Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però  ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.

I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
"les dones que no tenen por a la pluja"
la prova del "delicte"
Fins la propera!

14 de gen. 2014

De Binisafúller a Son Bou pel Camí de Cavalls

"Donde está wally?" 
Diumenge passat més d'un centenar de persones ens vam trobar a Son Bou convocats per l'organització de la III Trail Menorca Camí de Cavalls per dur a terme un entrenament de 20 km pel Camí de Cavalls. Concretament del tram que va de Binisafúller a Son Bou. Segons el meu GPS exactament 20,37 km de meravellós paissatge, camí i companyia.

jo som la de verd fluor comentant la "jugada" ;-)
A les 7:30 era l'hora de trobada per agafar un bus (en vam omplir tres!) que ens translladaria de Son Bou al punt de sortida (Binisafúller). Les ganes i el bon ambient es percebien dins l'aire d'aquell bus. Tothom, tant els que vam fer el recorregut corrents, com els que el van fer caminant, hi anavem amb les ganes de compartir unes hores d'esport i natura i de gaudir d'aquest espai natural de priviligi que és el Camí de Cavalls de Menorca.

Aquí teniu l'enllaç al meu espai a Garmin.connect per si voleu veure els detalls de l'entrenament


Repetirem segur!



13 de febr. 2013

Rés no és regalat...

Plou? Si, un poquet
Vent? No, un vendaval!
Fred? Bastant, 9° amb sensació de 5

Què faig? Surt, no surt?...
Va! algú ha de fer la feina bruta...

17 de set. 2012

Estiu a l'estil Murakami

Dia 29 de juny a les 24:15 hores vaig llegir les darreres frases del llibre "De que hablo cuando hablo de correr", assaig autobiogràfic d'un, per jo, dels millors escriptors de l'actualitat: Haruki Murakami

l'escriptor japonès 
Desprès de llegir Tokio blues; Kafka a la platja; Sputnik, mi amor; Al sur de la frontera al oeste del sol; Crónica del pajaro que da cuerda al mundo, ... va caure a les meves mans aquest llibre de l'escriptor nipó, on descriu les seves vivències i sensacions com a corredor, les seves experiències en entrenaments i carreres populars, la influència del running en la seva professió d'escriptor i els paralel·lismes entre les dues dedicacions.

portada del llibre
Haruki quan va fer la distància de 42.195 km d'Atenes a Marató

Crec que un bon resum de "De que hablo cuando hablo de correr" seria que Haruki Murakami explica el canvi vital que va representar per a ell, l'autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.

I bé, a les 24:20 d'aquell divendres de començaments d'estiu, em vaig autoproposar un "joc": el juliol i l'agost havia de córrer 50 km cada setmana. Només podia descansar 2 dies a la setmana, per tant, havia de sortir a fer kilòmetres 5 dies a la setmana, el que representava o bé córrer 10 km cada dia o bé sabia que si un dia en feia 8, l'endemà m'en tocaven 12, o si un dia en feia 16, l'endemà en podia fer 4.

I a què ve aquest "autojoc"?... 

Murakami en el llibre descriu una "teoria" sobre els músculs que jo sempre he cregut com a certa, o al manco a jo personalment me funciona. És la teoria de no descansar més de dos dies seguits. Encara que el temps total dedicat a l'entrenament disminuexi, és la regla bàsica.

Els músculs són com animals de càrrega dotats de bona memòria. Si els vas carregant gradualment i amb molt de compte, els músculs es van adaptant de manera natural per a resistir la càrrega. Si els vas convencent a poc a poc acaben per dir "d'acord". Per descomptat que es necessita temps i si els sobrecarregues, es fan mal, però si te prens el teu temps, ells acaben tornant forts sense queixar-se massa. Però si deixes passar uns dies seguits sense fer-los treballar, automàticament pensen: "Com?" "Ja no ens hem d'esforçar?" "Uf, què bé!" i van baixant el llistó. Perquè als músculs també els agrada viure comodament, es relaxan i comencen a oblidar, van perdent el record de l'esforç.

Així que dilluns dia 2 de juliol, vaig començar el repte... i avui dia 17 de setembre puc dir que en dos mesos (juliol i agost) he corregut 450 km, ni un més ni un manco. 

I bé desprès de tants km afegits a les soles, fa un parell de setmanes vaig haver de canviar de vambes...
Vaig optar per unes Anima sana in corpore sano


Què? discretes no?!... és el que té comprar el dia que tens l'hormona de la felicitat disparada...



Ara me toca domar-les...
Bon començament de tardor! amb molts km!


16 d’abr. 2012

Costes

He de confessar que m'agrada que me trobeu a faltar... aquests dies tres persones m'han recordat que fa  dies que no aparesc per aquestes contrades, estic contenta que vos agradin (al menys a aquestes tres persones...) les coses que deix anar per aquest espai...

He entrat en una nova fase d'entrenament, una miqueta (només una miqueta...) més planificat. Intent fer un dia a la setmana una distància més llarga, que és quan aprofit per fer Camí de cavalls, dos dies de carreres més curtes a un ritme tranquil i un darrer dia de costes i fartlek (joc de velocitats o canvis de ritme), per guanyar resistència i potència.

El meu "gimnàs" preferit per entrenar els canvis de ritme i poder fer costes i més costes, és... Cala Morell (jeje feia dies que no sortia...), si podria dir que és el meu gimnàs particular. L'altre dia em vaig dedicar a fer totes i cada una de les costes que hi ha a aquesta urbanització de la costa nord de Ciutadella. Pujada i baixada de 6 costes amb una pendent considerable, recuperació i a les rectes augment de la velocitat. Així d'entrada pot semblar força avorrit, però vos promet que té el seu punt i el que és més important té uns resultats quasi immediats.

Vos deix amb un vídeo que està molt bé, açò si, si fa poc que correu, deixau les costes i els canvis de ritme per més endavant, una de les premisses importants en el món del córrer és justament no voler córrer... piano piano


Bona carrera i bones costes!