Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).
La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.
Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.
Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.
![]() |
| postal i nas que ens van repartir als participants |
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.
L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.
I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.
La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.
D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.
Feliç 2014!!!














.jpg)



