El compte enrere ha començat! falten 5 dies i 18 hores per devorar cada km dels 42.195. La feina està feta, s'hagués pogut fer millor? segurament, però ja està, ara ja no és temps de pensar en passat. Són molts els km fets durant aquests tres darrers mesos, crec que dia 17 tindré un síndrome d'abstinència brutal.
Aquests són els 42, km a km... es pot dir que la visita cultural és complerta, crec que no ens deixarem cap edifici històric sense "visitar"...
No hi ha res que defineixi millor com estic en aquest moment de la meva vida... "HAPPY TIRED"
Fa uns dies me van regalar aquest concepte "Happy tired", que podria traduir-se aproximadament com "feliçment cansat". És ben bé així com me sent últimament i veig que en el fons és com m'agrada sentir-me. Sentir que no t'hi caben més emocions, que voldries tenir el do de la ubiqüitat o tres vides més per fer tot allò que vols fer, per llegir-ho tot, escoltar-ho tot, per anar per tot. Per patir, per gaudir, per riure, per plorar... Sortir de casa cada matí amb tots els sentits apunt per decobrir el màxim de coses. Voltar pel carrer, rallar amb desconeguts, somriure a la gent, comprar bitllets sense tornada...
La vida és una gran aventura. Una aventura que t'has de fer sense esperar que vengui a cercar-te, com en aquells llibres que llegiem de petits, en que la nostra decisió condicionava el desenllaç.
Viure intensament, fer que passin coses. Allistar-te en mil projectes, ser un poc Kamikaze de la vida. Caure, aixecar-te, tornar a caure i tornar-te a aixecar amb el bagatge que t'ha donat la caiguda.
Estimar... als teus, casa teva, el teu barri, la teva ciutat, el teu petit país. Ser conscient de la bellesa que hi ha en les petites coses i anar-la a cercar cada dia. I si! sé que viure la vida en gran és meravellós quan tot va bé, però et devasta quan van mal dades. Però malgrat el perill de caiguda lliure jo me qued amb viure la vida com la gran aventura.
I vos comunic que el "Happy tired" serà el meu gran lema a partir d'ara, perquè defineix a la perfecció com me sent i com és la meva vida en aquests moments. Vaig cansada, però som feliç. Estic per canviar el nom d'aquest bloc, de fet serà el que faré... Stay tuned!
Vaja entrada coach m'ha quedat! és el que té fer tirades llargues, 2 i 3 hores corrent donen per pensar mooooooolt.
Ho he fet! m'he inscrit a la meva primera marató, als meus primers 42.195 seguidets seguidets... Si, ho reconec, he embogit, però és el que hi ha...
Des de que fa 4 anys vaig tornar a recuperar el córrer com el meu esport i el meu "vici" particular, tenia ficada al cap aquesta gran fita, córrer un marató. Durant aquests anys he corregut unes quantes mitges (mitja marató) i sempre m'he trobat molt còmoda, és una distància que m'agrada molt, però tenc el cuquet de la distància mítica al cap i me l'he de treure.
El mes de febrer, vaig fer 42 anys i aquell mateix dia vaig pensar que aquest era l'any perfecte pel debut a la distància de Filípides. Córrer un km per any, tenia el seu punt romàntic i sentimental i mirat així no semblava tant...
Però bé, una volta decidit, havia de pensar en la fita en concret. Quina marató córrer? tenia clar que havia de ser desprès de l'estiu (tot i la calor, és una època que m'agrada fer km), i també vaig descartar d'entrada que fos fora d'Espanya, a la primera no podia afegir-hi els nervis de l'idioma. Així que les opcions es van reduir a dues: València i Sant Sebastià. No ho vaig dubtar, cap a Donostia sense pensar-ho! som una enamorada d'aquesta ciutat i què millor que córrer la meva primera marató a una ciutat que me té enamorada?...
Idò no! impossible! és el que té viure en una illa meravellosa com Menorca, però que té la pitjor cobertura de vols de tot el país. Vaig intentar fer totes les combinacions possibles (només hi podia fer el cap de setmana) però era una autèntica odissea... així que me vaig quedar amb la segona opció: València. També és una ciutat que conec bé i la data 16/11/2014 ja m'anava prou bé.
Així que dia 14 de novembre partesc cap a terres valencianes a menjar paelles, beure orxates i córrer 42 km, "casiná".
De moment la il.lusió em fa seguir el pla d'entrenament el més rigorosament que puc (hi ha setmanes més complicades que d'altres), però vos he de confessar que és dur, molt dur. Visc obsesionada amb les lesions, seria una autèntica mala sort lesionar-me ara (estic tocant llenya, ja crec amb les supersticions i tot!), però amb la càrrega que estic agafant no seria gens anormal. Mai m'havia escoltat tant, conec cada múscul i cada articulació només amb una petita punxada, només els demam cada dia que me respectin fins dia 16 de novembre.
Perquè vos fagueu una idea, només el passat mes de setembre vaig acumular pel "body" 233 km i aquest mes d'octubre me n'esperen 298! Si si amb una marató no es juga i m'està començant a quedar bastant clar... però ja se sap... qui juga amb foc...
Nooo tranquil·litat! no he penjat les vambes de córrer! però aquest estiu he compartit (encara més) el meu temps amb una incorporació nova a la família ("Éramos pocos y parió la abuela"). És un vehicle amb dues rodes que funciona si les teves cames funcionen... efectivament! una velo/bici/bike, però una velo/bici/bike d'aquelles que te permeten anar a velocitat de "ciclomotor d'hortelà" de la manera més ecològica possible.
Et voilà! aquí la teniu...
ella i una servidora
Feia molt de temps que li anava al darrera, i abans de Sant Joan vaig tenir una bona oportunitat. La vaig trobar gràcies al hacker del meu fill, que en això de trobar "xollos" és una fletxa, i no m'hi vaig poder resistir...
He de confessar que l'estic emprant més del que me pensava i m'està enganxant molt. És una sensació semblant al córrer, però a la vegada molt diferent. Te permet fer distàncies llargues sense haver d'invertir tant de temps com amb el córrer, Bé, de moment només puc dir alabances.
Vos he de confessar que som una enamorada de les velos/bicis/bikes, de totes les formes i colors, ara mateix en tenc tres dins la cotxeria, però pogués (econòmicament i per espai) encara en tindria més. Sempre que puc, els meus desplaçaments són dalt dues rodes a pedals i som una defensora de les seves múltiples bondats... ecològica, sostenible, econòmica, neta, saludable, per tots els públics, per totes les edats...
Aquest passat mes de juliol vaig passar uns dies a l'altre costat de la frontera, a Bagnères de Luchon, terres del Tour de França. Vaig córrer quasi cada dia per una carretera molt tranquil·la que uneix petits pobles de la regió, també vaig córrer per un caminet anomenat "chemin des cavalliers" (que no és el mateix que el nostre camí de cavalls) i també vaig fer petits trams d'uns quants GR que passen per la comarca.
marques de GR davant les impresionants muntanyes
del pirineu francés
marques de GR a la ciutat de Bagnères de Luchon
Però el que me va agradar més d'aquest viatge (quan a sensacions de córrer!), va ser poder córrer pels darrers km per on van transcórrer els ciclistes de Le Tour. Una de les etapes del Tour d'enguany, acabava a Luchon i el dia que esperavem la seva arribada, me vaig aixecar a les 7 del matí, me vaig calçar les vambes i vaig baixar al centre de la ciutat per poder gaudir de l'experiència de córrer els darrers kilòmetres que més tard correrien, amb les seves bicicletes, els ciclistes del Tour.
Va ser tot un privilegi, ja que tots els carrers per on passarien els corredors, ja estaven tancats al trànsit i hi havia molt d'ambient. Personal de l'organització muntant l'arribada, periodistes, fotògrafs, la Gendarmeri intentant posar ordre, curiosos, ciclistes aficionats, gent ja agafant lloc! ningú hagués dit que eren les set del matí!
marques de GR i de Tour
és impresionant el muntatge d'aquest gran esdeveniment!
Hores més tard, aquesta va ser la imatge i l'ambient de la principal avinguda d'aquesta preciosa ciutat ficada en una vall entre grans ports de muntanya...
I si, puc dir que he passat davall l'arc d'arribada de Le Tour, corrent a peu, es clar!
Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)
El 26 de febrer és la data de la darrera entrada a aquest bloc!!! no té perdó, ho sé.
Amb aquesta entrada intentaré posar-vos al dia del que he fet durant aquests tres mesos de "mising total" per aquesta casa...
Així d'entrada, d'aconteixaments destacables en tenc tres, vaig per ordre...
El 26 d'abril, va tenir lloc la II Mitja Marató de Fornells. Per jo era una cita inaludible, l'any passat vaig xalar molt amb aquesta carrera i aquest any trob que encara m'ho vaig passar millor. Enguany no vaig fer pòdium (vaig quedar 4ª de la meva categoria) però vaig gaudir molt de cada km, no vaig patir ni cinc minuts (cosa que me fa pensar que hagués pogut apretar un poquet més) i fins i tot durant els primers km, vaig poder mantenir una conversa amb una parella de "Runnering" que van venir de Barcelona per conèixer la cursa.
En el primer km que discórrer pels carrers principals de Es Mercadal
Vaig fer els 21,190 km en 1:51:43 a un ritme de 5:18. Hi havia 173 persones que corrien la mitja. De dones la van córrer 31 i jo vaig quedar en la posició 10 i 126 de la general.
Pocs dies desprès (l'1 de maig), vaig participar a la Cursa del Camí Reial, una cursa amb molta tradició, que ja duu XI edicions.
És una cursa exigent, ja que encara que "només" siguin 10 km, els 5 primers són de pujada (i no podem dir que suau). Però és una cursa molt xula ja que combina asfalt i camí de terra i pedra (tram que discórrer pel Camí Reial), el que la fa diferent i més entretinguda. La cursa comença i acaba a la plaça Espanya de Ferreries i el bon ambient va estar assegurat.
Moment de la primera pujada,
encara dins el poble de Ferreries.
jo amb dorsal 222
Moment de l'arribada a meta
me sap greu, però no puc posar l'autoria de les fotos, me les van passar per whasapp.
sigui qui sigui, Gràcies!!!
I el tercer "esdeveniment" té a veure amb la III Trail Menorca Camí de Cavalls. No, jo al final no hi vaig participar de la manera que fiava, corrent el Trekking sud (55 km), per diferents motius no va poder ser, però hi vaig participar d'una altra manera, fent de voluntària a l'avituallament situat a Ets Alocs (km 33 dels qui fèien la volta a Menorca sencera i la mitja nord).
avituallament de Ets Alocs amb els altres voluntaris
D'aquesta experiència he de dir que me va sorprendre, per vàries raons: 1ª la bona companyia, vaig compartir matí amb en Miquel i n'Albert, dos bons elements amb qui vaig poder riure molt. 2ª l'agraïment dels corredors/es, sincerament, no me pensava que la gent t'agraís tant el que tú els ajudessis amb tot el que estava en les teves mans. 3ª la feinada que vam fer! trob que mai havia obert tants envasos de pernil en la meva vida (una vegetariana com jo!), 4ª les mil anègdotes que vam viure en directe...
Vam currar de valent. Primer muntant "la paradeta", servint als corredors, omplint camels, bidons, ajudant a preparar-se els entrepans, repostant plàtans, plàtans i més plàtans... desmuntant el "xiringuito", carregant el super Jeep de n'Albert...
Trob que vaig acabar més cansada que si hagués participat corrent!
Va ser una bona experiència.
Aquí el vídeo del moment que vam abandonar l'avituallament amb el Jeep ple a vessar...