Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estiu. Mostrar tots els missatges

5 d’ag. 2014

Estiu

Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)


10 de set. 2013

Quin estiu!!!


Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...

Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.

Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.

He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses... 

 He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell  a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!

I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!




 Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...


 Let's go!!!

3 de jul. 2013

"Duatló" particular


Ahir me vaig calçar les soles de trail i vaig anar a fer km pel Camí de Cavalls. Vaig fer un poc més de 18 km per la costa sud i quan vaig acabar tenia tanta calor, estava tan suada i la mar estava tan espectacular, que no vaig poder fer de manco que tirar-me a nedar sense pensar-m'ho gaire. Me vaig treure tot el que duia al damunt i vaig entrar al mar que em cridava amb cant de sirenes. 



És el millor de córrer pel Camí de Cavalls a aquesta època de l'any, que sempre pots acabar la sessió de córrer amb una sessió  d'spa natural que no té preu.

Així als km de trot a peu vaig sumar unes quantes braçades a mar obert que fan que la recuperació de les cames sigui d'efecte immediat.

Ahir també va ser un dia especial perquè vaig estrenar la samarreta que m'han regalat els amics de Run BCN. Moltes gràcies! companys. Ja podeu dir que un trosset de Run BCN ja córrer per terres menorquines.
Gràcies Run BCN m'ha fet molta il·lusió aquest regal sorpresa

I a seguir amb els duatlós improvitzats...  ;-)

17 de set. 2012

Estiu a l'estil Murakami

Dia 29 de juny a les 24:15 hores vaig llegir les darreres frases del llibre "De que hablo cuando hablo de correr", assaig autobiogràfic d'un, per jo, dels millors escriptors de l'actualitat: Haruki Murakami

l'escriptor japonès 
Desprès de llegir Tokio blues; Kafka a la platja; Sputnik, mi amor; Al sur de la frontera al oeste del sol; Crónica del pajaro que da cuerda al mundo, ... va caure a les meves mans aquest llibre de l'escriptor nipó, on descriu les seves vivències i sensacions com a corredor, les seves experiències en entrenaments i carreres populars, la influència del running en la seva professió d'escriptor i els paralel·lismes entre les dues dedicacions.

portada del llibre
Haruki quan va fer la distància de 42.195 km d'Atenes a Marató

Crec que un bon resum de "De que hablo cuando hablo de correr" seria que Haruki Murakami explica el canvi vital que va representar per a ell, l'autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.

I bé, a les 24:20 d'aquell divendres de començaments d'estiu, em vaig autoproposar un "joc": el juliol i l'agost havia de córrer 50 km cada setmana. Només podia descansar 2 dies a la setmana, per tant, havia de sortir a fer kilòmetres 5 dies a la setmana, el que representava o bé córrer 10 km cada dia o bé sabia que si un dia en feia 8, l'endemà m'en tocaven 12, o si un dia en feia 16, l'endemà en podia fer 4.

I a què ve aquest "autojoc"?... 

Murakami en el llibre descriu una "teoria" sobre els músculs que jo sempre he cregut com a certa, o al manco a jo personalment me funciona. És la teoria de no descansar més de dos dies seguits. Encara que el temps total dedicat a l'entrenament disminuexi, és la regla bàsica.

Els músculs són com animals de càrrega dotats de bona memòria. Si els vas carregant gradualment i amb molt de compte, els músculs es van adaptant de manera natural per a resistir la càrrega. Si els vas convencent a poc a poc acaben per dir "d'acord". Per descomptat que es necessita temps i si els sobrecarregues, es fan mal, però si te prens el teu temps, ells acaben tornant forts sense queixar-se massa. Però si deixes passar uns dies seguits sense fer-los treballar, automàticament pensen: "Com?" "Ja no ens hem d'esforçar?" "Uf, què bé!" i van baixant el llistó. Perquè als músculs també els agrada viure comodament, es relaxan i comencen a oblidar, van perdent el record de l'esforç.

Així que dilluns dia 2 de juliol, vaig començar el repte... i avui dia 17 de setembre puc dir que en dos mesos (juliol i agost) he corregut 450 km, ni un més ni un manco. 

I bé desprès de tants km afegits a les soles, fa un parell de setmanes vaig haver de canviar de vambes...
Vaig optar per unes Anima sana in corpore sano


Què? discretes no?!... és el que té comprar el dia que tens l'hormona de la felicitat disparada...



Ara me toca domar-les...
Bon començament de tardor! amb molts km!


19 de juny 2012

Arriba l'estiu...

Tot i que oficialment el solstici d'estiu no comença fins demà, dia 20 de juny (enguany), aquí a Menorca la calor ja fa setmanes que es deixa notar. Però el meu cos ja està totalment habituat, i tot i que encara molts de dies surt a córrer a les 6'00 del matí, quan la feina me deixa un matí "mig" lliure aprofit per fer kilòmetres pel Camí de Cavalls.

La meva darrera ruta per aquest fantàstic sender que dona la volta a Menorca, va ser de Son Saura (concretament de Es Banyul) fins Cala Macarella. Anada i tornada van ser un total d'uns 15 km.

a la carretera que va de Ciutadella a Son Saura
 te pots trobar  amb aquesta bucòlica estampa... millor no frissar...

imatge molt menorquina.
ja arribant a l'aparcament de la platja de Son Saura

Vaig deixar el cotxe a l'aparcament de la platja de Son Saura i d'allà en pocs metres ja agafes el Camí de Cavalls que travessa tot l'arenal. Passes per darrera la petita Cala des Talaier (si vos hi fixau, podreu veure la Talaia d'Artrutx del segle XVIII, una torre de vigilància des de la que s'alertava de la presència de possibles invasors),

Cala des Talaier amb alguns privilegiats nedant...

suant!
i és a partir d'aquí que ja canvia radicalment el paisatge. Deixes les pedres i el terreny pelat per començar a endinsar-te dins boscos de pins, ullastres i alzines que te fan el recorregut molt més lleuger. A partir de Cala en Turqueta els boscos d'alzines ens acompanyaran al llarg d'uns quants trams a tots els barrancs que desemboquen al mar.
Cala en Turqueta
Al llarg de tot el recorregut vaig poder comprovar que l'estiu efectivament ha arribat a Menorca, per uns quants motius:

1. la intensa calor
2. les ganes d'entrar al mar i més quan veus l'aigua tan neta i transparent
3. els aparcaments de les platges comencen a estar plens
4. te trobes més gent del normal pel Camí de Cavalls, ja que la gent aprofita el camí, per anar d'una platja a l'altra. El que fa que no paris de saludar...
5. les cigales "canten" a tot volum!

I malauradament te trobes amb aquesta imatge...




Si, per desgràcia, a Menorca estiu també és sinònim de "neteja de platges", una neteja molt mal entesa i del tot errònia, ja que a fer net les platges li diuen (la classe político-hotelera), treure la posidonia de l'arena.

Me sap greu però vos he de fer una "lliçó" ecologista...

A Menorca les platges són d'una gran riquesa i hermosura, i constitueixen la base del pilar de l'economia de l'illa, el turisme. El coneixement de la seva dinàmica de formació i de la fauna i flora que hi viu i que en depèn és essencial per a saber interpretar l'estat de salut en què es troben cada una d'elles i per a que aprenguem a cuidar-les millor i a vetllar per la seva conservació.

Les algues, NO són algues! són prats de plantes submarines. Els "alguers" de posidònia (Posidonia oceanica) són els més característics de la Mediterrània. Ocupen extensions notables dels fons arenosos que a Menorca van de 1 a 35 metres, en funció de la transparència de l'aigua, formant un cinturó al voltant de l'illa.

La posidònia és una planta superior perquè la seva anatomia té parts diferenciades i especialitzades en les diferents funcions vitals de la planta (arrel, tija, fulles, flor, rizoma). Les algues o plantes inferiors no tenen parts diferenciades i especialitzades. El seu funcionament vital és molt més simple i menys evolucionat.

Els alguers de posidònia protegeixen les platges quan són presents i sans. Allà on hi ha alguers, aquests exerceixen de barrera protectora de l'erosió de la platja per les onades, els corrents i el vent: frenen la força de l'aigua i del vent i eviten que l'arena de les platges sigui transportada.

Els alguers són vertaders oasis submarins. Cada un dels éssers que viu dins l'alguer té la seva funció dins la comunitat, el seu nínxol ecològic.

L'arena de les platges es composa de restes de closques de caragolins, de bivalves, de foraminífers i d'altres animalons que viuen als alguers, i que són erosionades i degradades i arrossegades per la mar fins a la platja. També es composa de pedretes que es formen per l'erosió de les roques per les ones. Per tant, l'arena és en part orgànica (petits fragments de closques, de caragolins, d'esquelets d'animals) i en part mineral (roques erosionades).

El turisme és el pilar de l'economia i les platges allò que més atrau de Menorca als turistes, per tant, la platja és una font de riquesa molt important a la nostra illa. Com deu ser la platja que desitgen els turistes? I bé, el turista cerca allò que no té a casa, i si ve a Menorca és perquè desitja trobar-hi allò que és propi de Menorca i que no es troba enlloc més. Si transformem les nortres platges i les destrossem a l'estil del que ha passat a bona part de la resta de la mediterrània, res no atraurà als turistes fins aquí. Les platges en bon estat de salut són la base de la nostra economia, font de riquesa, font de mà d'obra i font de vida.

Els alguers són font d'una biodiversitat i d'una producció d'oxigen (el dona transparència a les aigües) i de nutrients molt rica, i gràcies a ells existeixen les platges. Però es tracta d'un sistema molt sensible que no tolera la contaminació ni els ancoratges massius. La seva desaparició representa tallar les fonts d'alimentació de la platja i de l'ecosistema dunar.

Per poder conservar les nostres platges és important conèixer-les bé. És important prendre consciència de quines són les seves fonts d'alimentació (alguers i dunes) i col·laborar a mantenir-les en bon estat.

I bé, tornant al relat de la ruta "CdC Son Saura - Macarella"...
Una volta vaig arribar a Cala Macarella, vaig girar i vaig tornar a fer camí cap a Son Saura.

aquí a 1 km de la platja de Macarella
arribant a la platja de Son Saura, ja de tornada
Son Saura des Banyul,
encara amb molta posidònia a la vorera... Resisteix!!!





I fins aquí... 
que tingueu un bon començament d'estiu!!!