19 de nov. 2014

Ressaca post marató

Ja han passat tres dies, però crec que n'hauran de passar uns quants més per poder escriure totes les emocions viscudes el diumenge. Però no podia passar més dies sense entrar en la meva "cova running" i escriure un crit de HO HE ACONSEGUIT. Missió complida! primera marató feta i disfrutada al màxim. Van ser 4 hores i 4 minuts que me van passar volant, però ja vos explicaré tots els detalls (que no són pocs) en una propera entrada.

Gràcies per tots els ànims rebuts per vies molt diverses. Promet post maratonià molt prest! ;-)



10 de nov. 2014

Tictactictactictac...

El compte enrere ha començat! falten 5 dies i 18 hores per devorar cada km dels 42.195. La feina està feta, s'hagués pogut fer millor? segurament, però ja està, ara ja no és temps de pensar en passat. Són molts els km fets durant aquests tres darrers mesos, crec que dia 17 tindré un síndrome d'abstinència brutal. 

Aquests són els 42, km a km... es pot dir que la visita cultural és complerta, crec que no ens deixarem cap edifici històric sense "visitar"...

Nervis?! mooooooolts!!! 


28 d’oct. 2014

Happy tired

No hi ha res que defineixi millor com estic en aquest moment de la meva vida... "HAPPY TIRED"

Fa uns dies me van regalar aquest concepte "Happy tired", que podria traduir-se aproximadament com "feliçment cansat". És ben bé així com me sent últimament i veig que en el fons és com m'agrada sentir-me. Sentir que no t'hi caben més emocions, que voldries tenir el do de la ubiqüitat o tres vides més per fer tot allò que vols fer, per llegir-ho tot, escoltar-ho tot, per anar per tot. Per patir, per gaudir, per riure, per plorar... Sortir de casa cada matí amb tots els sentits apunt per decobrir el màxim de coses. Voltar pel carrer, rallar amb desconeguts, somriure a la gent, comprar bitllets sense tornada...

La vida és una gran aventura. Una aventura que t'has de fer sense esperar que vengui a cercar-te, com en aquells llibres que llegiem de petits, en que la nostra decisió condicionava el desenllaç.

Viure intensament, fer que passin coses. Allistar-te en mil projectes, ser un poc Kamikaze de la vida. Caure, aixecar-te, tornar a caure i tornar-te a aixecar amb el bagatge que t'ha donat la caiguda.

Estimar... als teus, casa teva, el teu barri, la teva ciutat, el teu petit país. Ser conscient de la bellesa que hi ha en les petites coses i anar-la a cercar cada dia. I si! sé que viure la vida en gran és meravellós quan tot va bé, però et devasta quan van mal dades. Però malgrat el perill de caiguda lliure jo me qued amb viure la vida com la gran aventura.

I vos comunic que el "Happy tired" serà el meu gran lema a partir d'ara, perquè defineix a la perfecció com me sent i com és la meva vida en aquests moments. Vaig cansada, però som feliç. Estic per canviar el nom d'aquest bloc, de fet serà el que faré... Stay tuned!

Vaja entrada coach m'ha quedat! és el que té fer tirades llargues, 2 i 3 hores corrent donen per pensar mooooooolt.

Salut i km!


2 d’oct. 2014

M'he tornat boja!

Ho he fet! m'he inscrit a la meva primera marató, als meus primers 42.195 seguidets seguidets... Si, ho reconec, he embogit, però és el que hi ha...

Des de que fa 4 anys vaig tornar a recuperar el córrer com el meu esport i el meu "vici" particular, tenia ficada al cap aquesta gran fita, córrer un marató. Durant aquests anys he corregut unes quantes mitges (mitja marató) i sempre m'he trobat molt còmoda, és una distància que m'agrada molt, però tenc el cuquet de la distància mítica al cap i me l'he de treure.

El mes de febrer, vaig fer 42 anys i aquell mateix dia vaig pensar que aquest era l'any perfecte pel debut a la distància de Filípides. Córrer un km per any, tenia el seu punt romàntic i sentimental i mirat així no semblava tant...

Però bé, una volta decidit, havia de pensar en la fita en concret. Quina marató córrer? tenia clar que havia de ser desprès de l'estiu (tot i la calor, és una època que m'agrada fer km), i també vaig descartar d'entrada que fos fora d'Espanya, a la primera no podia afegir-hi els nervis de l'idioma. Així que les opcions es van reduir a dues: València i Sant Sebastià. No ho vaig dubtar, cap a Donostia sense pensar-ho! som una enamorada d'aquesta ciutat i què millor que córrer la meva primera marató a una ciutat que me té enamorada?...

Idò no! impossible! és el que té viure en una illa meravellosa com Menorca, però que té la pitjor cobertura de vols de tot el país. Vaig intentar fer totes les combinacions possibles (només hi podia fer el cap de setmana) però era una autèntica odissea... així que me vaig quedar amb la segona opció: València. També és una ciutat que conec bé i la data 16/11/2014 ja m'anava prou bé.

Així que dia 14 de novembre partesc cap a terres valencianes a menjar paelles, beure orxates i córrer 42 km, "casiná".

De moment la il.lusió em fa seguir el pla d'entrenament el més rigorosament que puc (hi ha setmanes més complicades que d'altres), però vos he de confessar que és dur, molt dur. Visc obsesionada amb les lesions, seria una autèntica mala sort lesionar-me ara (estic tocant llenya, ja crec amb les supersticions i tot!), però amb la càrrega que estic agafant no seria gens anormal. Mai m'havia escoltat tant, conec cada múscul i cada articulació només amb una petita punxada, només els demam cada dia que me respectin fins dia 16 de novembre.

Perquè vos fagueu una idea, només el passat mes de setembre vaig acumular pel "body" 233 km i aquest mes d'octubre me n'esperen 298! Si si amb una marató no es juga i m'està començant a quedar bastant clar... però ja se sap... qui juga amb foc...

la prova gràfica de la "bogeria"
Vos aniré informant. Salut i km!

16 de set. 2014

VeloBiciBike

Perquè hi ha vida més enllà de córrer...

Nooo tranquil·litat! no he penjat les vambes de córrer! però aquest estiu he compartit (encara més) el meu temps amb una incorporació nova a la família ("Éramos pocos y parió la abuela"). És un vehicle amb dues rodes que funciona si les teves cames funcionen... efectivament! una velo/bici/bike, però una velo/bici/bike d'aquelles que te permeten anar a velocitat de "ciclomotor d'hortelà" de la manera més ecològica possible. 

Et voilà! aquí la teniu...
ella i una servidora
Feia molt de temps que li anava al darrera, i abans de Sant Joan vaig tenir una bona oportunitat. La vaig trobar gràcies al hacker del meu fill, que en això de trobar "xollos" és una fletxa, i no m'hi vaig poder resistir...

He de confessar que l'estic emprant més del que me pensava i m'està enganxant molt. És una sensació semblant al córrer, però a la vegada molt diferent. Te permet fer distàncies llargues sense haver d'invertir tant de temps com amb el córrer, Bé, de moment només puc dir alabances.

Vos he de confessar que som una enamorada de les velos/bicis/bikes, de totes les formes i colors, ara mateix en tenc tres dins la cotxeria, però pogués (econòmicament i per espai) encara en tindria més. Sempre que puc, els meus desplaçaments són dalt dues rodes a pedals i som una defensora de les seves múltiples bondats... ecològica, sostenible, econòmica, neta, saludable, per tots els públics, per totes les edats...

Al meu Pinterest tenc un tauler dedicat a aquest gran invent, vos deix l'enllaç per si hi voleu fer una ullada... Pinterest Natàlia Moll, tauler VelosBicisBikes


Salut i km! siguin a peu o a pedals! ;-)

30 d’ag. 2014

Córrer per terres del Tour de França

Aquest passat mes de juliol vaig passar uns dies a l'altre costat de la frontera, a Bagnères de Luchon, terres del Tour de França. Vaig córrer quasi cada dia per una carretera molt tranquil·la que uneix petits pobles de la regió, també vaig córrer per un caminet anomenat "chemin des cavalliers" (que no és el mateix que el nostre camí de cavalls) i també vaig fer petits trams d'uns quants GR que passen per la comarca.
marques de GR davant les impresionants muntanyes
del pirineu francés
marques de GR a la ciutat de Bagnères de Luchon
Però el que me va agradar més d'aquest viatge (quan a sensacions de córrer!), va ser poder córrer pels darrers km per on van transcórrer els ciclistes de Le Tour. Una de les etapes del Tour d'enguany, acabava a Luchon i el dia que esperavem la seva arribada, me vaig aixecar a les 7 del matí, me vaig calçar les vambes i vaig baixar al centre de la ciutat per poder gaudir de l'experiència de córrer els darrers kilòmetres que més tard correrien, amb les seves bicicletes, els ciclistes del Tour. 

Va ser tot un privilegi, ja que tots els carrers per on passarien els corredors, ja estaven tancats al trànsit i hi havia molt d'ambient. Personal de l'organització muntant l'arribada, periodistes, fotògrafs, la Gendarmeri intentant posar ordre, curiosos, ciclistes aficionats, gent ja agafant lloc! ningú hagués dit que eren les set del matí!
marques de GR i de Tour
és impresionant el muntatge d'aquest gran esdeveniment!

Hores més tard, aquesta va ser la imatge i l'ambient de la principal avinguda d'aquesta preciosa ciutat ficada en una vall entre grans ports de muntanya...

I si, puc dir que he passat davall l'arc d'arribada de Le Tour, corrent a peu, es clar!

5 d’ag. 2014

Estiu

Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)