3 de febr. 2014

De bassa en bassa...

Diumenge, 2 de febrer de 2014

A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...

6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014. 
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota! 

Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
les 80 persones "sense por a la pluja"
(foto de l'organització)
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa. 

I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.

Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.

Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però  ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.

I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
"les dones que no tenen por a la pluja"
la prova del "delicte"
Fins la propera!

14 de gen. 2014

De Binisafúller a Son Bou pel Camí de Cavalls

"Donde está wally?" 
Diumenge passat més d'un centenar de persones ens vam trobar a Son Bou convocats per l'organització de la III Trail Menorca Camí de Cavalls per dur a terme un entrenament de 20 km pel Camí de Cavalls. Concretament del tram que va de Binisafúller a Son Bou. Segons el meu GPS exactament 20,37 km de meravellós paissatge, camí i companyia.

jo som la de verd fluor comentant la "jugada" ;-)
A les 7:30 era l'hora de trobada per agafar un bus (en vam omplir tres!) que ens translladaria de Son Bou al punt de sortida (Binisafúller). Les ganes i el bon ambient es percebien dins l'aire d'aquell bus. Tothom, tant els que vam fer el recorregut corrents, com els que el van fer caminant, hi anavem amb les ganes de compartir unes hores d'esport i natura i de gaudir d'aquest espai natural de priviligi que és el Camí de Cavalls de Menorca.

Aquí teniu l'enllaç al meu espai a Garmin.connect per si voleu veure els detalls de l'entrenament


Repetirem segur!



7 de gen. 2014

La cursa dels nassos o com acabar l'any corrent per Barcelona...

Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).


La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.


Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.

Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.

postal i nas que ens van repartir als participants
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.

L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.

I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.

La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.

D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.


Feliç 2014!!!

31 de des. 2013

Acabant el 2013

I avui acabaré l'any corrent amb l'home dels nassos i 11.500 persones més, pels carrers de Barcelona... Ja vos explicaré l'experiència ;-)

26 de nov. 2013

I Cursa de la dona Maó


Dissabte vaig participar a la primera Cursa de la dona feta a Menorca, organitzada per l'Ajuntament de Maó. 

Les curses de les dones que s'organitzen per moltes ciutats de l'estat, tenen com a objectiu principal potenciar l'esport i la vida saludable entre la població, però sobretot entre les dones, sector de la població que acostuma a practicar manco esport de manera habitual.

A més, aquest tipus de curses solen tenir finalitat solidària, ja que es sol aprofitar per recaptar doblers per alguna associació, normalment, per les que treballen amb dones afectades per càncer de pit. Aquesta vegada els doblers recaptats anaven destinats a dues associacions que treballen a Menorca amb temes relacionats amb el càncer, ASPANOB i ALBA.

... I cap a Llevant vaig partir, un bon dissabte a l'hora del café, amb un fred que pelava (7º de temperatura i sensació tèrmica de 3º) i un cel que amenaçava pluja (havia estat plovent tot el matí), vaig posar rumb cap al Port de Maó. A les 17:00 era l'hora de la sortida i quan vaig arribar me vaig alegrar de veure que no era l'única "boja" d'aquesta illa. Me va agradar veure que a pesar del mal temps, que convidava a quedar-se a casa amb la manteta damunt les cames i una bona lectura, ens vam arreplegar unes 600 persones de totes les edats i condicions (dones, homes, fillets, nadons dins cotxets, persones amb cadires de rodes...) per córrer pel Port de Maó una estona, però sobretot per posar el nostre granet d'arena i donar suport, ni que sigui econòmic, a dues associacions que treballen des de fa anys a Menorca ajudant a molts fillets i dones que lluiten cada dia per superar la seva cursa personal que té un nom: Cancer.

La cursa tenia dues possibilitats de recorregut:
2,6 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar. Destinat a la participació familiar, es podia fer caminant, amb cotxets. L'important era participar.
7,8 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar 3 vegades. pensat pels qui teniem ganes de córrer pel meravellós port de Maó.

Jo i 156 persones més vam fer la distància de 7,8 km.
El meu temps oficial va ser de 0:37:42 (m/km 4:43) i la sensació d'haver fet el millor "pla" pel capvespre de dissabte 23, de fred, pluja i vent...

;-)

12 de nov. 2013

de xarxes socials...

Els qui anau seguint aquest blog, sabeu que no tot és córrer, i que moltes vegades deix anar el que em passa pel cap mentres faig gambades pels camins de la vida...

L'altre dia quan vaig sortir a fer els meus km vaig pensar amb tot aquest món de les xarxes socials, arrel que una amiga s'ha fet perfil a faceboock molt recentment (si, més val tard que mai...)...

Alguns estudis diuen que les dones naveguem més per internet però que els homes s'hi estan més temps. També diuen que Twitter és més d'homes (però no), Pinterest de dones (majoria) i Faceboock dels dos. Açò si, a Google + i LinkedIn els homes guanyen de carrer l'anomenada "guerra de sexes digital".

Les dones històricament són les que hem teixit les xarxes socials i interactuam més, feim el doble de comentaris a Faceboock i sembla que tenim més "engagement" a les xarxes.

Està clar que les xarxes socials s'han creat per compartir, i aquest és un model femení per excel·lència però si voleu que us digui la veritat, crec que si fa no fa, esteim tots igual de pillats.

Açò si, cadascú amb el seu estil. Per exemple, a Instagram, els homes i les dones tenen un enfoc de la fotografia bastant diferent. Només vos posaré dos exemples (menjar i animals de companyia) però de molts de temes veuriem les diferències...

Tema menjar: els homes acostumen a fotografiar les matèries primeres del plat, peixos per exemple. les dones acostumen a fotografiar el plat ja ben acabat i ben presentat.

Tema "mascotes": els homes solen fer fotografíes de les seves mascotes, cans la majoria, en estat lliure, correns per una platja, saltant, nedant al mar... En canvi elles, solen fotografiar els seus "animals" (majoria moixos i cans) en actitud carinyosa, fent-li besades, dormint al sofà...

Però bé, estils "sexe-digitals" a part, a on vull arribar és a que ara mateix, com a generació, no ens podem permetre "passar" de certes coses (va ser la meva reflexió a l'amiga nouvinguda a les xarxes socials) si tens descendència i te vols quedar amb el personal has de saber configurar la privacitat de Faceboock i no confondre els enllaços amb casaments. I no és bon rotllisme, ni ganes d'enganar els fills fent-los creure que ets més moderna que Lady Gaga. És pura supervivència. si no pujam al carro de les xarxes i del que faci falta, els menors d'edat començaran a parlar un idioma estrany que no sabrem desxifrar. Faran coses estranyes que no sabrem si són delicte o dignes d'elogi. Ens pendran el pèl encara més que habitualment. I agafaran les regnes del poder cultural de casa. I açò no, les regnes les hem de tenir noltros, ben subjectes o ben deixades anar, però noltros.

No és una opció, no és res que ens podem desentendre. Han vingut per quedar-se. Ens hem de tirar a la piscina cibernètica si o si. Hi ha un contuberni judeomasònic que vol fer creure a la gent que aquest embolic de xarxes i internet és per entesos, guais i joves. No hi caigueu de quatre potes!

I si algú es decideix, que em cerqui a Faceboock, Twitter, Instagram, als meus blogs, i on sigui, que allà som, prenent posicions, impedint que algú que no mesura ni metre i mig es faci el llest amb jo.

Aquí queda... ;-)


29 d’oct. 2013

Una més dins el sac...

Diumenge 27 els enganxats a córrer d'aquesta illa teniem una cita: La Mitja Marató Illa de Menorca 2013, els 10 km o la cursa popular. La meva opció van ser els 21,097 km. Serien els meus tercers 21,097 del 2013.

A les 9:30 a la plaça des Born de Ciutadella tenia lloc la sortida. Puntuals unes 468 persones (nombre d'inscrits) de totes les edats vam començar a trotar enfilant el passeig Sant Nicolau cap a la mar...

Va ser una carrera molt dura per les condicions metereològiques, molta calor i xafogor, la humitat no te deixava respirar, el que va fer que més de 30 persones de la Mitja abandonessin la prova. Hi va haver moltes "pàjares" i lipotímies i persones amb símptomes de deshidratació. Beure aigua a cada avituallament era imprescindible. Jo abans de sortir de casa ja m'havia begut mig litre, veia venir que seria un matí d'amollar líquit per cada porus de la pell. 
sempre rodejada de testosterona... dones! animau-vos!
Però també va ser un matí de sorpreses:

La primera va ser descobrir que el gran Tòfol Castanyer (corredor de muntanya de l'equip Salomon) corria la mitja al costat de 297 aficionats i aficionades. Bé açò de al costat és un dir, ja que al primer km ja vam comprovar que aquest menjacamins de muntanya també sabia devorar asfalt.

La segona que aquest home nascut al 72, com una servidora (deu ser l'únic que tenim en comú?... ;p), aconseguía acabar amb un temps de 01:10:49!!!

I la tercera, i per jo la millor... que vaig poder compartir pòdium amb aquest solleric internacional, lluint la camiseta verda d'escola pública, símbol de la lluita per una educació pública de qualitat i de rebuig al TIL i a la LOMQE.

Sí, he de dir que ho vaig fer amb tota la intenció, ja que hi havia tres representants de les administracions (local i insular) que repartien els guardons i ara mateix crec que sempre que tinguem l'ocasió de fer visible públicament el nostre rebuig a unes lleis injustes, manipuladores, segregadores, classistes, conservadores, que menyspreen la nostra llengua i no vetllen pel futur dels ciutadants, ho hem de fer.
fent amistats...
Pòdium categoria veterans i veteranes 40

El resum en nombres:
Total inscrits (Mitja, 10 km i popular): 468
Total inscrits a la Mitja: 297
Total dones que vam fer la Mitja: 36 (jo vaig quedar en la posició 12)
Total dones de la meva categoria (Veteranes 40): 10 (jo vaig quedar en la posició 3)
Total de persones que van abandonar la Mitja: 32
Temps del primer (Tòfol Castanyer): 01:10:49
Temps meu: 01:54:54

He de dir que la meva intenció era baixar de l'hora 50, però vist el que vam veure... crec que puc estar contenta d'haver acabat... qui no es consola és perquè no vol...

I la vida segueix... a les 7:00 de dilluns va sonar el despertador igual... seguim lluitant! ;-)