14 de febr. 2012

Que torni l'anticicló, per favor...

No he desaparegut del mapa ni la mafia m'ha fet unes sabates de ciment, és que aquestes dues darreres setmanes m'he calçat poc les vambes... entre el fred, més fred, la pluja, més pluja, la vessa, més vessa, neva, no neva... en fi, la cosa es va posar complicada, i per rematar, mirau com vaig acabar el primer dia d'estrenar les noves vambes...


Si, ja ho sé... a casa és impossible trobar unes tiretes "normals"...
si no són animals és en Rayo Mcqueen...



I sabeu a on vaig anar a estrenar-les? a la platja de Son Bou (havia de comprovar que el Gore era Gore...), dimecres passat amb un fred que tallava la respiració i qualsevol cosa i una pluja fina que semblava que no banyava, però només ho semblava...


A la platja no hi havia ningú... evident, la gent "normal" no va a la platja quan fa 3º i plou... però he de confessar que vaig xalar com mai, va ser una sensació difícil de descriure, semblava que estava sola al món... fantàstic!

vaig aprofitar fer fer quatre fotos...





Després de recórrer la platja de punta a punta i arribar fins a la platja de Sant Tomás, vaig agafar el cotxe amb les ganes de veure en directe el temporal de nord que feia aquell dia, vaig anar a Fornells. Allà em vaig canviar les vambes (ja no les aguantava ni un minut més...) i vaig fer una altra tirada fins arribar a la Torre de Fornells, allà si que va ser la lluita de David contra Goliat, per un moment me semblava que corría damunt una cinta de gimnàs, no em movia del mateix lloc, les dues úniques persones que me vaig creuar, trob que encara ho recorden...

Aquí teniu un vídeo d'aquell dia


Veureu que la càmara borina bastant, però és que costava mantenir-me dreta...

I abans d'acabar aquesta nova entrada, vull des d'aquest humil bloc, donar la benvinguda a una nova iniciativa "pro-camí de cavalls", "pro-sport-natura" i "pro-trail-running"... és el "Camí de Cavalls 360º", no sé qui hi ha al darrera (encara...), però així a  primer cop d'ull pinta molt bé. 

                                                                      
Bona carrera, per on us vengui més de gust!




27 de gen. 2012

Nou entreteniment...

M'acaben d'arribar les meves esperades Salomon XT Wings 2 , Trail running schoe. Es meu nou entreteniment...

Vos les present...


Camí de cavalls allà vaig! 

Estic emocionada només esper que les prediccions meteorològiques d'aquest cap de setmana per una vegada fallin, ja que les he d'estrenar ja!

Ara mateix les duc posades, 



ens hem d'anar acostumant mutuament, tenc uns peus, direm especials, per no dir punyeteros, que a la mínima me surten ampolles d'aquelles que acabes caminant com quan surts de la mar amb les aletes posades.

Però tranquil·les Nike Vomero 5, no penseu que vos abandon vilment...
Dissabte, vos vaig donar una prova de la meva fidelitat... tot i haver dormit 5 hores i córrer per les meves venes ben alegrement, 3 cerveses i 4 gin tònics, me vaig aixecar i vaig anar a fer 11'5 km per la carretera de Cala Morell fins La Vall. Si si pujada de Son Àngel inclosa! 1 km de pujada... que sempre va bé per posar al límit el cor i més després d'haver anat de festa unes hores abans...

Lloc de Son Àngel

a Son Àngel es dediquen a fer rutes a cavall

vista des de dalt la costa de Son Àngel, el dia no era molt clar,
però si vos ho imaginau al fons es veu Ciutadella

Ja vos contaré la primera sortida amb les Trail running...
Bona carrera!




19 de gen. 2012

Anticicló

L'anticicló s'ha instal·lat damunt Menorca i aquests dies estic emocionada. Llueix un sol esplèndit i la temperatura per sortir a fer km és perfecta, no cal massa roba i hi ha llum natural més minuts... ideal!

Aquests dies estic anant a córrer per la carretera de Sa farola (Calan busquets, passeig de Sa farola, carretera de Calan Blanes) i també per la carretera del Far Nati, ja veis que la cosa va de fars...

paisatge típic anant cap al Far Nati

carretera que va al Far Nati, el carril velo s'agraeix...

Far Nati, costa nord de Menorca

Però aquesta alegria quasi primaveral que m'està invadint aquests dies, ahir es va veure una mica troncada, per culpa dels que jo anomen "conductors terroristes". Va passar per aquesta carretera


No, no és Twin Peaks, és la carretera de Calan Busquets (Ciutadella), un lloc molt agradable per córrer fins que te trobes amb aquesta espècie de conductors, que per desgràcia estan lluny de ser espècie en perill d'extinció, més bé podriem dir que són espècie en perill de proliferació...

Me fa ràbia l'actitud d'alguns conductors (i no posaré / es, perquè no és el cas) a la carretera. És la llei de la jungla, selva o asfalt com vulgueu. Te veuen córrer per la voravia (si es pot dir voravia... a molts llocs hi ha escassos 5 cm) suant, deixant el fetge, i què fan ells? apretar l'accelerador i passar tan aprop de tú que notes com el vent "t'acaricia" un costat. És igual que faixis una senyal de: "eh! tranquil!", que li dediquis una mirada assassina o que faixis una girada de cap a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver. Rés, ni cas, ells van en cotxe i comanden i segur que pensen: "te fots, no corris per aquí! creus que me decantaré? decanta't tú!". El que dic, la jungla de l'asfalt.

Jo crec que en el fons, el que passa és que tenen un poquet d'enveja de la gent que córrer i no precisament en cotxe...

Però tranquils, no m'espatllaran el bon rotllo d'aquests dies anticiclònics...

Aprofitau el bon temps, a ple gener és un regal... bona carrera


18 de gen. 2012

Córrer o morir

La nit de Nadal me van regalar el llibre de Kilian Jornet, Córrer o morir. M'ha impactat, m'ha fet somriure, m'ha fet patir, però sobretot m'ha fet pensar molt. És un llibre fàcil, però profund que t'enganxa fins a la darrera frase. 



kilian Jornet, és un fora de sèrie, una persona amb una fortalesa mental increïble i un instint de superació fora del normal. Córrer o morir és el diari d'un guanyador, però sobretot una filosofia de vida.

El llibre comença amb el seu manifest de l'Skyrunner, un començament fort. Vos escric el primer paràgraf...

"Kiss or Kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriure: "Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls". Sóc egoista, oi?, L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soletat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?"
(...)

Vos deix amb en Kilian en acció, jo ho confés... m'he enamorat... 



4 de gen. 2012

Desitjos d'any nou...

És un clàssic no? quan arriba aquesta època ja s'ha fet un clàssic el fet de fer una llista amb tots els bons propòsits de l'any que comença. Jo no seré manco i faré una llista de desitjos "running" a complir pel 2012.
Començ:

1. córrer més (i més ràpid...).
2. organitzar-me millor (o simplement organitzar-me...)
3. actualitzar aquest bloc amb més freqüència (conseqüència lògica de l'anterior...)
4. participar a alguna carrera (ho sé, ho sé, és necessari...)
5. i dues coses més, que millor me les guard (són les més importants...)

I com que per algun costat s'ha de començar... m'en vaig a córrer...

Vos deix amb una cançó que segur haureu escoltat unes quantes vegades aquest Nadal. La cançò del grup Pastora, a jo personalment m'ha donat molt "bon rollo"...

Bon any running!

29 de des. 2011

Córrer per necessitat

Avui he sortit a córrer quasi per prescripció metge... Ahir vam celebrar el 5è aniversari de la criatura menor que ronda per la casa.

Amb els anys he aconseguit reduir les festes a la mínima quantitat i expresíó, sé que mai em donaran la medalla a la mare més enrollada, ja ho sé, però reconec que hi ha aspectes de la vida social en miniatura que no hi pas i açò que sent una profunda admiració pels pares i mares que no aturen d'organitzar saraus a casa. Crec que és un gest heròic i lloable, admir profundament que hi hagi gent que sigui capaç de convidar vint-i-cinc criatures de cinc anys a casa i els donin carta blanca perquè s'escampin per cada racó de la casa.

Jo no som així. Sóm especialment antipàtica amb els fillets que s'amaguen a dins els armaris amb les vambes plenes d'arena de l'arener del pati de l'escola, amb aquells que no et fan ni cas tot i que és la primera vegada que vénen a casa. Amb els petits elements que fan salt de trampolí a tots els llits que se li posen a tir. Si, amb aquests se me posa cara de pitbull emprenyat i els dic desafiant: "Eh, tú, marrec, vigila que sé on amagues el cromo de Messi".

El que més m'ha sorprés en aquests pocs anys que fa que exercesc de mare, és el frenètic ritme de vida social que poden arribar a dur les criatures si tú no estires bruscament el frè de mà i atures l'envestida amb un bon "trompo". Si els deixes poden arribar a dur un ritme de trobades socials digne d'un hereu del principat de Mònaco.

Però bé, sort de les meves "escapades" a fer Km, aquests dies esdevenen "aigüa del Carme" pel meu cos i cervell. Avui he fet els meus 10 km, a un ritme bastant lent, tot s'ha de dir, es veu que els excessos de Nadal ja es deixen notar...

el figura va nèixer el 28 de desembre de fa 5 anys... el dia d'enganar...

Preparats pel Cap d'any?
Acabareu l'any amb les vambes posades?
Algú correrà alguna Sant Silvestre?
Si és així...

Bona Carrera! i bon acabament d'any!

23 de des. 2011

Nadal...

Algún consell per sobreviure als excessos de Nadal?...

La glucosa és necessària, açò ningú ho posa en dubte, és més, quan es fa una carrera de fons, un xute de glucosa fa que els  músculs tornin a viure, per seguir carburant.

Però quan arriba Nadal... excessos de dolços, tiberis, alcohol...

Esper que les carreres per anar a fer les ditxoses compres de regals, no siguin les úniques...

BON NADAL !



i com sempre... bona carrera, es clar...