17 de set. 2012

Estiu a l'estil Murakami

Dia 29 de juny a les 24:15 hores vaig llegir les darreres frases del llibre "De que hablo cuando hablo de correr", assaig autobiogràfic d'un, per jo, dels millors escriptors de l'actualitat: Haruki Murakami

l'escriptor japonès 
Desprès de llegir Tokio blues; Kafka a la platja; Sputnik, mi amor; Al sur de la frontera al oeste del sol; Crónica del pajaro que da cuerda al mundo, ... va caure a les meves mans aquest llibre de l'escriptor nipó, on descriu les seves vivències i sensacions com a corredor, les seves experiències en entrenaments i carreres populars, la influència del running en la seva professió d'escriptor i els paralel·lismes entre les dues dedicacions.

portada del llibre
Haruki quan va fer la distància de 42.195 km d'Atenes a Marató

Crec que un bon resum de "De que hablo cuando hablo de correr" seria que Haruki Murakami explica el canvi vital que va representar per a ell, l'autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.

I bé, a les 24:20 d'aquell divendres de començaments d'estiu, em vaig autoproposar un "joc": el juliol i l'agost havia de córrer 50 km cada setmana. Només podia descansar 2 dies a la setmana, per tant, havia de sortir a fer kilòmetres 5 dies a la setmana, el que representava o bé córrer 10 km cada dia o bé sabia que si un dia en feia 8, l'endemà m'en tocaven 12, o si un dia en feia 16, l'endemà en podia fer 4.

I a què ve aquest "autojoc"?... 

Murakami en el llibre descriu una "teoria" sobre els músculs que jo sempre he cregut com a certa, o al manco a jo personalment me funciona. És la teoria de no descansar més de dos dies seguits. Encara que el temps total dedicat a l'entrenament disminuexi, és la regla bàsica.

Els músculs són com animals de càrrega dotats de bona memòria. Si els vas carregant gradualment i amb molt de compte, els músculs es van adaptant de manera natural per a resistir la càrrega. Si els vas convencent a poc a poc acaben per dir "d'acord". Per descomptat que es necessita temps i si els sobrecarregues, es fan mal, però si te prens el teu temps, ells acaben tornant forts sense queixar-se massa. Però si deixes passar uns dies seguits sense fer-los treballar, automàticament pensen: "Com?" "Ja no ens hem d'esforçar?" "Uf, què bé!" i van baixant el llistó. Perquè als músculs també els agrada viure comodament, es relaxan i comencen a oblidar, van perdent el record de l'esforç.

Així que dilluns dia 2 de juliol, vaig començar el repte... i avui dia 17 de setembre puc dir que en dos mesos (juliol i agost) he corregut 450 km, ni un més ni un manco. 

I bé desprès de tants km afegits a les soles, fa un parell de setmanes vaig haver de canviar de vambes...
Vaig optar per unes Anima sana in corpore sano


Què? discretes no?!... és el que té comprar el dia que tens l'hormona de la felicitat disparada...



Ara me toca domar-les...
Bon començament de tardor! amb molts km!


25 de jul. 2012

Fauna runner

Quan un/a surt a córrer no es posa el primer que troba per casa. En qüestió de vestuari està tot molt ben pensat. Per dos motius: el primer la comoditat. És impossible córrer amb una samarreta que t'apreti o l'etiqueta te fregi a cada bot, o alguna part del sostenidor se te clavi fins deixar-te una marca tipus tatto quasi de per vida.

El segon és que amb açò del córrer hi ha certa dosi de vanitat. Quan surts a córrer, la gent te mira, si mira és el que hi ha ... i per açò te "tuneges" un poc o molt, segons el cas. 

Hi ha qui va fardant de bíceps amb la seva samarreta d'estirants, el qui presumeix d'atributs amb unes malles ben apretades, la que es posa una jaqueta de xandall estratègicament col·locada a l'alçada del cul, el que va amb cinta al cap per la suor, la que va amb ulleres de sol encara que estigui ben ennuvolat, el que surt a córrer amb el ca fermat a la cintura...

Però per jo, els millors tunejats són els que no donen una passa sense enfundar-se una samarreta amb el logo d'alguna marató, mitja marató o carrera popular en la que hagin participat, per deixar ben clar que no són un runner qualsevol i els qui pel contrari, van a pit descobert, lluint broncejat i pectoral.

En resum, en qüestió de look runner hi ha gustos ben diversos, però el que està clar és que no es val qualsevol cosa. I si no que li demanin a la filleta d'aquell anunci de Wipp Expres quan s'emprenyava com una mona quan la seva mare (per colmo, no agafarà l'emprenyada amb el pare no...) no tenia preparat el seu kimono...

Quina és la vostra peça runner imprescindible? a jo sempre me veureu córrer amb una gorra o visera, hivern i estiu. L'hivern per protegir-me del fred i l'estiu per protegir-me del sol i per no deixar que la suor corri ulls avall.

Bona carrera amb més o manco roba!


19 de juny 2012

Arriba l'estiu...

Tot i que oficialment el solstici d'estiu no comença fins demà, dia 20 de juny (enguany), aquí a Menorca la calor ja fa setmanes que es deixa notar. Però el meu cos ja està totalment habituat, i tot i que encara molts de dies surt a córrer a les 6'00 del matí, quan la feina me deixa un matí "mig" lliure aprofit per fer kilòmetres pel Camí de Cavalls.

La meva darrera ruta per aquest fantàstic sender que dona la volta a Menorca, va ser de Son Saura (concretament de Es Banyul) fins Cala Macarella. Anada i tornada van ser un total d'uns 15 km.

a la carretera que va de Ciutadella a Son Saura
 te pots trobar  amb aquesta bucòlica estampa... millor no frissar...

imatge molt menorquina.
ja arribant a l'aparcament de la platja de Son Saura

Vaig deixar el cotxe a l'aparcament de la platja de Son Saura i d'allà en pocs metres ja agafes el Camí de Cavalls que travessa tot l'arenal. Passes per darrera la petita Cala des Talaier (si vos hi fixau, podreu veure la Talaia d'Artrutx del segle XVIII, una torre de vigilància des de la que s'alertava de la presència de possibles invasors),

Cala des Talaier amb alguns privilegiats nedant...

suant!
i és a partir d'aquí que ja canvia radicalment el paisatge. Deixes les pedres i el terreny pelat per començar a endinsar-te dins boscos de pins, ullastres i alzines que te fan el recorregut molt més lleuger. A partir de Cala en Turqueta els boscos d'alzines ens acompanyaran al llarg d'uns quants trams a tots els barrancs que desemboquen al mar.
Cala en Turqueta
Al llarg de tot el recorregut vaig poder comprovar que l'estiu efectivament ha arribat a Menorca, per uns quants motius:

1. la intensa calor
2. les ganes d'entrar al mar i més quan veus l'aigua tan neta i transparent
3. els aparcaments de les platges comencen a estar plens
4. te trobes més gent del normal pel Camí de Cavalls, ja que la gent aprofita el camí, per anar d'una platja a l'altra. El que fa que no paris de saludar...
5. les cigales "canten" a tot volum!

I malauradament te trobes amb aquesta imatge...




Si, per desgràcia, a Menorca estiu també és sinònim de "neteja de platges", una neteja molt mal entesa i del tot errònia, ja que a fer net les platges li diuen (la classe político-hotelera), treure la posidonia de l'arena.

Me sap greu però vos he de fer una "lliçó" ecologista...

A Menorca les platges són d'una gran riquesa i hermosura, i constitueixen la base del pilar de l'economia de l'illa, el turisme. El coneixement de la seva dinàmica de formació i de la fauna i flora que hi viu i que en depèn és essencial per a saber interpretar l'estat de salut en què es troben cada una d'elles i per a que aprenguem a cuidar-les millor i a vetllar per la seva conservació.

Les algues, NO són algues! són prats de plantes submarines. Els "alguers" de posidònia (Posidonia oceanica) són els més característics de la Mediterrània. Ocupen extensions notables dels fons arenosos que a Menorca van de 1 a 35 metres, en funció de la transparència de l'aigua, formant un cinturó al voltant de l'illa.

La posidònia és una planta superior perquè la seva anatomia té parts diferenciades i especialitzades en les diferents funcions vitals de la planta (arrel, tija, fulles, flor, rizoma). Les algues o plantes inferiors no tenen parts diferenciades i especialitzades. El seu funcionament vital és molt més simple i menys evolucionat.

Els alguers de posidònia protegeixen les platges quan són presents i sans. Allà on hi ha alguers, aquests exerceixen de barrera protectora de l'erosió de la platja per les onades, els corrents i el vent: frenen la força de l'aigua i del vent i eviten que l'arena de les platges sigui transportada.

Els alguers són vertaders oasis submarins. Cada un dels éssers que viu dins l'alguer té la seva funció dins la comunitat, el seu nínxol ecològic.

L'arena de les platges es composa de restes de closques de caragolins, de bivalves, de foraminífers i d'altres animalons que viuen als alguers, i que són erosionades i degradades i arrossegades per la mar fins a la platja. També es composa de pedretes que es formen per l'erosió de les roques per les ones. Per tant, l'arena és en part orgànica (petits fragments de closques, de caragolins, d'esquelets d'animals) i en part mineral (roques erosionades).

El turisme és el pilar de l'economia i les platges allò que més atrau de Menorca als turistes, per tant, la platja és una font de riquesa molt important a la nostra illa. Com deu ser la platja que desitgen els turistes? I bé, el turista cerca allò que no té a casa, i si ve a Menorca és perquè desitja trobar-hi allò que és propi de Menorca i que no es troba enlloc més. Si transformem les nortres platges i les destrossem a l'estil del que ha passat a bona part de la resta de la mediterrània, res no atraurà als turistes fins aquí. Les platges en bon estat de salut són la base de la nostra economia, font de riquesa, font de mà d'obra i font de vida.

Els alguers són font d'una biodiversitat i d'una producció d'oxigen (el dona transparència a les aigües) i de nutrients molt rica, i gràcies a ells existeixen les platges. Però es tracta d'un sistema molt sensible que no tolera la contaminació ni els ancoratges massius. La seva desaparició representa tallar les fonts d'alimentació de la platja i de l'ecosistema dunar.

Per poder conservar les nostres platges és important conèixer-les bé. És important prendre consciència de quines són les seves fonts d'alimentació (alguers i dunes) i col·laborar a mantenir-les en bon estat.

I bé, tornant al relat de la ruta "CdC Son Saura - Macarella"...
Una volta vaig arribar a Cala Macarella, vaig girar i vaig tornar a fer camí cap a Son Saura.

aquí a 1 km de la platja de Macarella
arribant a la platja de Son Saura, ja de tornada
Son Saura des Banyul,
encara amb molta posidònia a la vorera... Resisteix!!!





I fins aquí... 
que tingueu un bon començament d'estiu!!!

1 de juny 2012

Ruta pel llevant de Mallorca

El cap de setmana passat vaig anar a Mallorca i vaig posar les vambes dins la bossa per si trobava un foradet, sortir a fer km per terres mallorquines.

Aquí vos deix la ruta
ruta des de Colònia de Sant Pere (Mallorca)

Van ser quasi 14 km (anada i tornada) amb una elevació màxima de quasi 270 m. Si, és el que té l'illa veïna, pots passar del mar a la muntanya en una hora...

Vaig sortir del port de la Colònia de Sant Pere i vaig agafar rumb cap a Betlem. Quan deixes la Colònia de Sant Pere, després d'uns km, deixes l'asfalt i agafes un caminet de pista vora el mar


cartell del camí
tram de camí que entra dins un bosquet baix  molt fresquet i tranquil
el dia era espectacular, la mar com una bassa d'oli

Quan arribes a Betlem, just abans d'entrar al poble, agafes un camí que arriba fins a l'ermita de Betlem. Aquest camí és un germà del nostre GR 223 (Camí de Cavalls de Menorca), ja que és el GR 222. És el GR que va de Lluc a Artà. 


A partir d'aquest punt comença la pujada sense contemplacions, el camí es comença a estrènyer (hi ha trams que només hi passa una persona)  i el terreny es comença a empinar, però les vistes comencen a ser espectaculars...

vistes des de baix
vistes des de d'alt

Quasi tota la pujada la vaig fer caminant, però quan vaig baixar per ja tornar damunt les meues passes, semblava que m'encalçaven. Vaig fer la baixada bastant ràpid, m'ho estava passant molt bé, però anava molt en compte a on posava els peus ja que era bastant enfora de la civilització i no m'havia creuat amb cap persona en tota la ruta.

Vaig xalar! Mallorca pens tornar amb les vambes dins la bossa!



25 de maig 2012

Ben acompanyada

Divendres passat vaig quedar amb un bon amic per anar a córrer junts. Amb en Santi Catchot. Mira que he arribat a fer coses amb aquest home: anar d'excursió, anellar ocells, intentar transmetre valors d'estima cap a la natura a centenars d'escolars, anar de campament, baixar barrancs, saltar torrents, observar escarabats a les dunes, tastar salicornia, escriure contes a 4 mans, redactar articles a dos cervells, dissenyar activitats per fer estimar Menorca ("qui estima Menorca no la destrueix"), contar contes fent literalment l'animal, contar ocells a l'Albufera des Grau, agafar serps, abraçar arbres, olorar plantes, mirar nius, alimentar eriçons acabats de nèixer, desfer egagròpiles, ... caminar, saltar, ballar, discutir, xalar, conversar, riure ... però córrer, mai!

I com diuen, sempre hi ha una primera vegada. 

Vam quedar a les 10'00 h (jo vaig arribar 15 minuts tard...) al punt de la carretera de Favàritx que comença el Camí de Cavalls. La idea era arribar fins a Addaia, uns 7 km (anada i tornada van ser exactament 15,5 km , si el rellotge no em falla) i aprofitar per posar-nos al dia. 

en Santi
I així va ser, vam trotar fins a Addaia, vam tornar i a part de xalar del paisatge; les salines de Mongofra sempre són un plaer per a la vista, vam poder rallar com els vells temps ho feiem caminant pel barranc de Rafalet.

arribant a les Salines de Mongofra
Tortuga d'aigua dolça menorquina


Açò si, una cosa em va quedar ben clara, he de fer més costes!!! aquests maonesos ho tenen de conya, van a comprar el pa i ja n'han pujat tres de costes! així s'entrena qualsevol ! ... a la pròxima toca ponent que per aquí som més planers ;)

darrers km arribant a Favàritx

Bona carrera ben acompanyats/des !!!

14 de maig 2012

Compartim?

Dimecres passat amb un sol d'escàndol i amb 30º de temperatura, no se me va ocórrer res més que anar a fer un dels trossos de Camí de Cavalls més pelats! ni una miserable ombra en 7 km! un poc més i no vos ho puc explicar...

De Cala Morell a Punta Nati:
distància: 7 km
recorregut: 14 km (anada i tornada)
temps aproximat: 1 hora i 40 minuts
dificultat: fàcil


vistes de l'urbanització de Cala Morell, des del Camí de Cavalls
Vaig començar molt bé, motivada per les fantàstiques vistes que es tenen en el primer tram del recorregut, des de dalt dels penya-segats característics de la costa nord de Menorca. Contenta de creuar-me un petit grupet de turistes fent senderisme, un jove en BTT i una al·lota caminant, vaig pensar que alguna cosa a Menorca està canviant, per sort! 

entrada de Calesmorts
Far Nati
Quan ja arribava a Punta Nati la calor ja me resultava gairebé insuportable, me costava respirar i per colmo l'aigua se m'estava acabant... i encara me quadava la tornada! 7 km més on el meu cervell no va aturar d'emetre missatges negatius a les meves cames... total, me va costar Déu i ajuda (com diuen els Manel) arribar fins a Cala Morell.

A partir d'aquell dia i fins que el meu cos no s'acostumi a aquesta calor sobtada, surt a córrer a les 6 del matí. 

Segons he llegit (m'he hagut d'informar, ja que trobava poc normal el tamany de la "pájara" que vaig tenir) les persones esteim d'entre 4 a 10 dies a habituar-nos a la calor, i és que no m'ho explicava ja que a l'estiu som capaç de sortir a córrer a les 17'00 del capvespre i mai m'ha passat res...

Així que ja fa 4 dies que surt de casa de bon matí i aprofit per fer una cosa que m'agrada molt... anar pel carril velo de Ciutadella. Sempre que hi ha carril velo per allà on vaig a córrer l'aprofit, no és tan dur com l'asfalt i més regular que les voreres, i me sembla que mai he resultat un estorb per a cap ciclista... mai menys avui... que m'he topat amb un jove "simpàtic" que es veu que no li ha fet massa gràcia COMPARTIR el carril velo amb una servidora... i açò que li he demanat perdó tres vegades, però ha quedat clar que no li ha bastat... a vegades trob a faltar tenir més testosterona, ells si que en tenen de sobres, els falta poc per picar-se. Ja s'ho faran! 

Ciclistes! realment vos molesta trobar gent corrents pel carril velo?... jo que me consider ciclista urbana (sempre me desplaç per Ciutadella amb velo) mai m'ha molestat trobar gent aprofitant el carril velo per córrer, és més trob que està molt bé el poder compartir, respectant els ritmes de cadascú, es clar.


senyal i tram del carril velo COMPARTIT

Bona carrera! i bona aclimatació!


25 d’abr. 2012

Motivació

Ho tenc clar, em falta motivació. Si si com tot a aquesta vida, el més important és tenir objectius, bons objectius, objectius que te motivin per fer coses, i en el meu cas, puc dir que ara mateix em manca una bona motivació running.

Cadascú es posa la motivació al seu nivell o les ganes, n'hi ha que tenen grans motivacions i n'hi ha que en tenen de més petites, però en tot cas totes són vàlides i importants.

Tenc un bon amic que aquest diumenge durà a terme el que ha estat la seva motivació durant unes quantes setmanes. Córrer 45 Km pel Camí de cavalls. Causa? ni més ni manco que celebrar les seves 45 primaveres.

Tenc un altre bon amic que viu al Canadà, que dia 6 de maig, correrà la seva primera marató, i ho farà a la Marató de la ciutat on viu, Vancouver. No tenc cap dubte, que ha estat la seva gran motivació durant molt de temps.

La parella de la meva germana, també fa mesos que té una gran motivació: dia 18 del mes que ve, participarà a la Trail Menorca 2012 , 185 km non stop pel Camí de cavalls de Menorca.

Arnau Julià (campió del món de raids d'aventura i atleta d'ultrafons, tot s'ha de dir...), aquest cap de setmana s'enfrontarà al seu repte menorquí. Vos podeu asseure si esteis drets, no vull que prengueu mal. 3 voltes a Menorca!, una en Kàyak (90 milles nàutiques, uns 167 km), una en BTT (187 km) i una darrera corrents (187 km), total: 541 km !!! poca broma amb la motivació d'aquest senyor !
Camí de cavalls 360 x 3  per més detalls.

Una altra motivació seria per entrar dins un vestit. Una motivació tan bona com qualsevol altra... és el cas de l'amiga d'una amiga, que per enfundar-se el vestit per anar a les noces del seu germà, s'ha posat a córrer com una possessa. Tot sigui per estar a l'alçada de les circumstàncies. 

Més motivacions... la famosa "operació biquini", fa dies que quan surt a córrer me trob gent que no havia vist córrer mai, i possiblement no ho tornin a fer més... fins el maig de l'any que ve.

Però el cas és que tots ells i elles, tenen el que a jo ara mateix em falta... MOTIVACIÓ, me l'he de cercar.

Molta sort a tots i totes amb les vostres motivacions i reptes, siguin petits o grans segur que tots ho aconseguireu! i si no, pensau que almenys voltros heu tingut durant molts de dies, setmanes, mesos, la motivació per sortir a córrer, fes fred o calor, fes pluja o neu... encara que els genolls vos fessin mal, encara que l'esquena vos fes anar encongit, encara que els talons vos amenacéssin cada vegada que posavau els peus al terra... pensau que ha estat el que vos ha fet seguir endavant. I sobretot ha estat el que vos ha fet xalar com a fillets durant moltes setmanes. Molta sort!!!

Vos deix amb una cançò que a jo me motiva. "Here comes your man" dels Pixies


Bons reptes amb molta motivació! ;)