29 d’oct. 2013

Una més dins el sac...

Diumenge 27 els enganxats a córrer d'aquesta illa teniem una cita: La Mitja Marató Illa de Menorca 2013, els 10 km o la cursa popular. La meva opció van ser els 21,097 km. Serien els meus tercers 21,097 del 2013.

A les 9:30 a la plaça des Born de Ciutadella tenia lloc la sortida. Puntuals unes 468 persones (nombre d'inscrits) de totes les edats vam començar a trotar enfilant el passeig Sant Nicolau cap a la mar...

Va ser una carrera molt dura per les condicions metereològiques, molta calor i xafogor, la humitat no te deixava respirar, el que va fer que més de 30 persones de la Mitja abandonessin la prova. Hi va haver moltes "pàjares" i lipotímies i persones amb símptomes de deshidratació. Beure aigua a cada avituallament era imprescindible. Jo abans de sortir de casa ja m'havia begut mig litre, veia venir que seria un matí d'amollar líquit per cada porus de la pell. 
sempre rodejada de testosterona... dones! animau-vos!
Però també va ser un matí de sorpreses:

La primera va ser descobrir que el gran Tòfol Castanyer (corredor de muntanya de l'equip Salomon) corria la mitja al costat de 297 aficionats i aficionades. Bé açò de al costat és un dir, ja que al primer km ja vam comprovar que aquest menjacamins de muntanya també sabia devorar asfalt.

La segona que aquest home nascut al 72, com una servidora (deu ser l'únic que tenim en comú?... ;p), aconseguía acabar amb un temps de 01:10:49!!!

I la tercera, i per jo la millor... que vaig poder compartir pòdium amb aquest solleric internacional, lluint la camiseta verda d'escola pública, símbol de la lluita per una educació pública de qualitat i de rebuig al TIL i a la LOMQE.

Sí, he de dir que ho vaig fer amb tota la intenció, ja que hi havia tres representants de les administracions (local i insular) que repartien els guardons i ara mateix crec que sempre que tinguem l'ocasió de fer visible públicament el nostre rebuig a unes lleis injustes, manipuladores, segregadores, classistes, conservadores, que menyspreen la nostra llengua i no vetllen pel futur dels ciutadants, ho hem de fer.
fent amistats...
Pòdium categoria veterans i veteranes 40

El resum en nombres:
Total inscrits (Mitja, 10 km i popular): 468
Total inscrits a la Mitja: 297
Total dones que vam fer la Mitja: 36 (jo vaig quedar en la posició 12)
Total dones de la meva categoria (Veteranes 40): 10 (jo vaig quedar en la posició 3)
Total de persones que van abandonar la Mitja: 32
Temps del primer (Tòfol Castanyer): 01:10:49
Temps meu: 01:54:54

He de dir que la meva intenció era baixar de l'hora 50, però vist el que vam veure... crec que puc estar contenta d'haver acabat... qui no es consola és perquè no vol...

I la vida segueix... a les 7:00 de dilluns va sonar el despertador igual... seguim lluitant! ;-)


25 de set. 2013

Línia contínua, la gran oblidada...


En teoria tothom que condueix un vehicle a motor, me referesc a cotxes i motos bàsicament, ha de saber a la perfecció què és una línia contínua. Idò NO, vos ho puc assegurar perquè ho comprov cada dia que surt a córrer per algún tram de carretera. En teoria tots els que condueixen duen dins la cartera un carnet amb el seu careto estampat que l'acredita com a sabedor d'aquests "petits" detalls del codi de circulació, però molts d'aquests o es passen pel forro les normes de la DGT o quan eren petits es van perdre els didàctics capítols de "Barrio Sésamo" on s'explicava, repetint fins que te quedava gravat a la memòria in eternum, els conceptes bàsics de la vida, com poden ser contínu i discontínu.

Segons el diccionari, una línia contínua és la marca viària que consisteix en una línia de traç contínu que separa dos carrils i indica la prohibició de qualsevol canvi de carril que impliqui CREUAR aquesta línia.

Vos ha quedat clar?! no es pot CREUAR!!! ni trepitjar, ni traspassar, ni calcigar, ni TOCAR!

Estic cansada de les demostracions de velocitat, estic fins els nassos dels conductors que es creuen la reencarnació de Fittipaldi, estic fins el monyo dels alts nivells de testosterona al volant!

A tots ells (si me sap greu, la majoria de vegades són ells) els dedic una gran botifarra!


Corredors i ciclistes mereixem un respecte i hi ha coses que no podem tolerar. Massa ciclistes ja han deixat la seva vida a la carretera, una societat civilitzada no es pot permetre aquests tipus de conductes. Entre tots ho podem fer millor, no és tan difícil, només deman RESPECTE




13 de set. 2013

Euskal Herriko eskutik

Com ja vos vaig anticipar fa uns dies, aquest passat mes de juliol vaig poder gaudir de córrer per terres de Euskal herria. Aprofitant l'estada de 10 dies al nucli de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, no podien faltar les meves escapades a fer km.

La Reserva de Biosfera de Urdaibai està situada al golf de Bizkaia. Penya-segats, platges. boscos, rius, maresmes... a Urdaibai es concentra la major diversitat paisatgística i ecològica d'Euskadi.
la RB de Urdaibai marcada en color vermell
La ría de Mundaka és el centre de la Reserva de Biosfera, declarada per la UNESCO al 1984.  Constitueix la zona humida més important d'Euskadi.

Mundaka també és molt coneguda com a paradís del surf.
Mundialment famosa per la seva "onada esquerra"
El País Basc té la sort de tenir uns quants GR i PR, senders de Gran i Petit recorregut que recórren aquestes precioses terres verdes i humides.

En les meves sortides a córrer vaig poder gaudir de recórrer uns quants km del GR 98 i uns quants d'un PR que s'anava creuant i ajuntant amb el GR en molts de trams.

El GR 98 volta la RB de Urdaibai, amb una distància total de 120 km circulars (sortida i arribada des de Guernica), dividits en 7 etapes.

Aquesta és la ruta que vaig fer més...

Uns 9 km amb vistes espectaculars de les maresmes, les platges, els pobles i els boscos...
maresma de Urdaibai
bosc
marca de PR a un arbre
a la foto marea baixa
segons l'hora que sortia a córrer, les barques estaven surant damunt el mar o bé reposant damunt l'arena... era una sorpresa...
marca de GR i PR  junts
també has de passar un parell de vegades per les vies del tren...
durant tot el recorregut trobes molts cartells informatius de la flora i la fauna que habita la zona
en general està molt ben senyalitzat

I aquesta ha estat la meva "aventura running basca" d'aquest estiu... esper tornar! hurrengo arte!!!

10 de set. 2013

Quin estiu!!!


Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...

Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.

Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.

He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses... 

 He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell  a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!

I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!




 Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...


 Let's go!!!

30 de jul. 2013

Tram del Camí de Cavalls amb bona companyia

Diumenge a les 7:30 vaig quedar amb tres bons amics per anar a trotar un parell d'hores amb bona companyia. El dia ja de bon matí apuntava clarament calorós i xafogós, però les ganes sempre fan més lleugeres les sensacions i enganen un poquet el cervell. Vam decidir fer un tram del Camí de cavalls que te bastants trossets de bona ombre, bàsicament per evitar acabar "socorrats". Vam fer de Son Saura a Macarella i vam tornar pel mateix camí. Total poc més de 12 km.

La bona companyia va estar formada per un ciutadellenc, en Pepe i dues mallorquines amb cama menorquina, na Ma. Antònia i na Clara.

La recompensa final va ser acabar la jornada amb una bona nedada a Son Saura, quan encara la platja està buida de gent i de barques.

Un plaer! Fins sa pròxima!

3 de jul. 2013

"Duatló" particular


Ahir me vaig calçar les soles de trail i vaig anar a fer km pel Camí de Cavalls. Vaig fer un poc més de 18 km per la costa sud i quan vaig acabar tenia tanta calor, estava tan suada i la mar estava tan espectacular, que no vaig poder fer de manco que tirar-me a nedar sense pensar-m'ho gaire. Me vaig treure tot el que duia al damunt i vaig entrar al mar que em cridava amb cant de sirenes. 



És el millor de córrer pel Camí de Cavalls a aquesta època de l'any, que sempre pots acabar la sessió de córrer amb una sessió  d'spa natural que no té preu.

Així als km de trot a peu vaig sumar unes quantes braçades a mar obert que fan que la recuperació de les cames sigui d'efecte immediat.

Ahir també va ser un dia especial perquè vaig estrenar la samarreta que m'han regalat els amics de Run BCN. Moltes gràcies! companys. Ja podeu dir que un trosset de Run BCN ja córrer per terres menorquines.
Gràcies Run BCN m'ha fet molta il·lusió aquest regal sorpresa

I a seguir amb els duatlós improvitzats...  ;-)

6 de juny 2013

"Pijades" no gràcies!

Acab d'escriure aquesta parrafada a la pàgina de Faceboock de "Mujeresquecorren"...

 Sinceramente, vídeos como este flaco favor le hacen a este deporte. El correr es un deporte que siempre ha sido popular y tiene que seguir siéndolo. Con tanta tontería solo consiguen banalizar este gran deporte. Esta niña qué pretende? con tanta pose y tanto autobombo? mucha foto y mucho "glamour" para qué? para hacer los 10 km en más de 60 min (claro esta más pendiente de la camara que de la carrera...). Que fomenta? la tontería y ningún valor. El running tiene unos valores muy claros e importantes (esfuerzo, sacrificio, voluntad, salud...) que son los que se tienen que difundir. Pijadas como esta se salen de la filosofía del deporte popular y a mi entender de la filosofía de #mujeresquecorren que según tenia entendido era el de fomentar este fantástico deporte entre las mujeres a la vez que se colabora con una buena causa (unoentrecienmil). Lo siento, lo tenia que decir...

Vos explic. Som seguidora a Faceboock d'aquesta pàgina, que en principi el que pretén és fomentar el córrer entre les dones, a més de donar suport a una bona causa solidària com és "Uno entre cien mil", una associació que treballa per recaptar fons per a la investigació de la leucèmia infantil. Tot fins aquí molt bé, però fa un parell de dies a aquesta pàgina van penjar el següent vídeo d'una, en teoría, coneguda blogger italiana. Aquí vos el deix, perquè jutgeu...


A jo la sang em va bullir!
Senyores i senyors no podem fomentar CAP esport d'aquesta manera tan superficial i estereotipada. Ha costat molts anys perquè les dones es calcin unes bambes com perquè ara ens vulguin vendre la moto que si ho feim serem unes "guais" fantàstiques i divines. NO me neg! "pijades" NO per favor! el córrer és un esport que sempre ha estat popular i així ha de seguir. És un esport que pot fer qualsevol, a qualsevol edat i en qualsevol condició. Només cal un bon calçat adequat i tenir ganes de gaudir trotant.

Sí, s'està posant de moda, amb tot el que comporta. Les marques no han tardat en fer la seva aparició estel·lar per convèncer al personal de tot el que és "imprescindible" per córrer "feliç", però no hem de veure les modes com a enemics, tot el contrari, em d'aprofitar el moment per difondre els valors d'aquest meravellós esport. Sacrifici, hàbits saludables, salut, rutina, felicitat, armonia, esforç, voluntat... tot açò i més és el que t'aporta el córrer, valors totalment oposats als que difón aquest vídeo:

1. és una carrera només per a dones. ??? perquè? amb el que ha costat! que a les carreres populars hi participin dones! encara ara la participació femenina a les carreres només sol ser del 10%. No fomentem fer coses "només" per homes o "només" per dones. No per favor, ja n'hem tingut prou anys!

2. la "famosa" en qüestió es passa tota l'estona en que en teoria hauria d'escalfar (seria el correcte minuts abans d'una carera) fent-se fotos i fent "tonteries".

3. fa una carrera de 10 km en un temps de més d'una hora. Per què? jo no me ficaré amb el temps, cadascú córrer al ritme que vol (evidentment!), però amb la poca concentració amb que córrer (es passa la carrera filmant i posturejant per les fotos) és del tot normal.

Bé, aquí queda la meva opinió, me sap greu però ho havia d'explicar o rebentava... esper que vídeos com aquest només acabin sent anécdota i l'esperit del córrer segueixi sent el que ha estat sempre... amb la incorporació massiva de les dones, açò si!...

Salut i km