26 de nov. 2013

I Cursa de la dona Maó


Dissabte vaig participar a la primera Cursa de la dona feta a Menorca, organitzada per l'Ajuntament de Maó. 

Les curses de les dones que s'organitzen per moltes ciutats de l'estat, tenen com a objectiu principal potenciar l'esport i la vida saludable entre la població, però sobretot entre les dones, sector de la població que acostuma a practicar manco esport de manera habitual.

A més, aquest tipus de curses solen tenir finalitat solidària, ja que es sol aprofitar per recaptar doblers per alguna associació, normalment, per les que treballen amb dones afectades per càncer de pit. Aquesta vegada els doblers recaptats anaven destinats a dues associacions que treballen a Menorca amb temes relacionats amb el càncer, ASPANOB i ALBA.

... I cap a Llevant vaig partir, un bon dissabte a l'hora del café, amb un fred que pelava (7º de temperatura i sensació tèrmica de 3º) i un cel que amenaçava pluja (havia estat plovent tot el matí), vaig posar rumb cap al Port de Maó. A les 17:00 era l'hora de la sortida i quan vaig arribar me vaig alegrar de veure que no era l'única "boja" d'aquesta illa. Me va agradar veure que a pesar del mal temps, que convidava a quedar-se a casa amb la manteta damunt les cames i una bona lectura, ens vam arreplegar unes 600 persones de totes les edats i condicions (dones, homes, fillets, nadons dins cotxets, persones amb cadires de rodes...) per córrer pel Port de Maó una estona, però sobretot per posar el nostre granet d'arena i donar suport, ni que sigui econòmic, a dues associacions que treballen des de fa anys a Menorca ajudant a molts fillets i dones que lluiten cada dia per superar la seva cursa personal que té un nom: Cancer.

La cursa tenia dues possibilitats de recorregut:
2,6 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar. Destinat a la participació familiar, es podia fer caminant, amb cotxets. L'important era participar.
7,8 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar 3 vegades. pensat pels qui teniem ganes de córrer pel meravellós port de Maó.

Jo i 156 persones més vam fer la distància de 7,8 km.
El meu temps oficial va ser de 0:37:42 (m/km 4:43) i la sensació d'haver fet el millor "pla" pel capvespre de dissabte 23, de fred, pluja i vent...

;-)

12 de nov. 2013

de xarxes socials...

Els qui anau seguint aquest blog, sabeu que no tot és córrer, i que moltes vegades deix anar el que em passa pel cap mentres faig gambades pels camins de la vida...

L'altre dia quan vaig sortir a fer els meus km vaig pensar amb tot aquest món de les xarxes socials, arrel que una amiga s'ha fet perfil a faceboock molt recentment (si, més val tard que mai...)...

Alguns estudis diuen que les dones naveguem més per internet però que els homes s'hi estan més temps. També diuen que Twitter és més d'homes (però no), Pinterest de dones (majoria) i Faceboock dels dos. Açò si, a Google + i LinkedIn els homes guanyen de carrer l'anomenada "guerra de sexes digital".

Les dones històricament són les que hem teixit les xarxes socials i interactuam més, feim el doble de comentaris a Faceboock i sembla que tenim més "engagement" a les xarxes.

Està clar que les xarxes socials s'han creat per compartir, i aquest és un model femení per excel·lència però si voleu que us digui la veritat, crec que si fa no fa, esteim tots igual de pillats.

Açò si, cadascú amb el seu estil. Per exemple, a Instagram, els homes i les dones tenen un enfoc de la fotografia bastant diferent. Només vos posaré dos exemples (menjar i animals de companyia) però de molts de temes veuriem les diferències...

Tema menjar: els homes acostumen a fotografiar les matèries primeres del plat, peixos per exemple. les dones acostumen a fotografiar el plat ja ben acabat i ben presentat.

Tema "mascotes": els homes solen fer fotografíes de les seves mascotes, cans la majoria, en estat lliure, correns per una platja, saltant, nedant al mar... En canvi elles, solen fotografiar els seus "animals" (majoria moixos i cans) en actitud carinyosa, fent-li besades, dormint al sofà...

Però bé, estils "sexe-digitals" a part, a on vull arribar és a que ara mateix, com a generació, no ens podem permetre "passar" de certes coses (va ser la meva reflexió a l'amiga nouvinguda a les xarxes socials) si tens descendència i te vols quedar amb el personal has de saber configurar la privacitat de Faceboock i no confondre els enllaços amb casaments. I no és bon rotllisme, ni ganes d'enganar els fills fent-los creure que ets més moderna que Lady Gaga. És pura supervivència. si no pujam al carro de les xarxes i del que faci falta, els menors d'edat començaran a parlar un idioma estrany que no sabrem desxifrar. Faran coses estranyes que no sabrem si són delicte o dignes d'elogi. Ens pendran el pèl encara més que habitualment. I agafaran les regnes del poder cultural de casa. I açò no, les regnes les hem de tenir noltros, ben subjectes o ben deixades anar, però noltros.

No és una opció, no és res que ens podem desentendre. Han vingut per quedar-se. Ens hem de tirar a la piscina cibernètica si o si. Hi ha un contuberni judeomasònic que vol fer creure a la gent que aquest embolic de xarxes i internet és per entesos, guais i joves. No hi caigueu de quatre potes!

I si algú es decideix, que em cerqui a Faceboock, Twitter, Instagram, als meus blogs, i on sigui, que allà som, prenent posicions, impedint que algú que no mesura ni metre i mig es faci el llest amb jo.

Aquí queda... ;-)


29 d’oct. 2013

Una més dins el sac...

Diumenge 27 els enganxats a córrer d'aquesta illa teniem una cita: La Mitja Marató Illa de Menorca 2013, els 10 km o la cursa popular. La meva opció van ser els 21,097 km. Serien els meus tercers 21,097 del 2013.

A les 9:30 a la plaça des Born de Ciutadella tenia lloc la sortida. Puntuals unes 468 persones (nombre d'inscrits) de totes les edats vam començar a trotar enfilant el passeig Sant Nicolau cap a la mar...

Va ser una carrera molt dura per les condicions metereològiques, molta calor i xafogor, la humitat no te deixava respirar, el que va fer que més de 30 persones de la Mitja abandonessin la prova. Hi va haver moltes "pàjares" i lipotímies i persones amb símptomes de deshidratació. Beure aigua a cada avituallament era imprescindible. Jo abans de sortir de casa ja m'havia begut mig litre, veia venir que seria un matí d'amollar líquit per cada porus de la pell. 
sempre rodejada de testosterona... dones! animau-vos!
Però també va ser un matí de sorpreses:

La primera va ser descobrir que el gran Tòfol Castanyer (corredor de muntanya de l'equip Salomon) corria la mitja al costat de 297 aficionats i aficionades. Bé açò de al costat és un dir, ja que al primer km ja vam comprovar que aquest menjacamins de muntanya també sabia devorar asfalt.

La segona que aquest home nascut al 72, com una servidora (deu ser l'únic que tenim en comú?... ;p), aconseguía acabar amb un temps de 01:10:49!!!

I la tercera, i per jo la millor... que vaig poder compartir pòdium amb aquest solleric internacional, lluint la camiseta verda d'escola pública, símbol de la lluita per una educació pública de qualitat i de rebuig al TIL i a la LOMQE.

Sí, he de dir que ho vaig fer amb tota la intenció, ja que hi havia tres representants de les administracions (local i insular) que repartien els guardons i ara mateix crec que sempre que tinguem l'ocasió de fer visible públicament el nostre rebuig a unes lleis injustes, manipuladores, segregadores, classistes, conservadores, que menyspreen la nostra llengua i no vetllen pel futur dels ciutadants, ho hem de fer.
fent amistats...
Pòdium categoria veterans i veteranes 40

El resum en nombres:
Total inscrits (Mitja, 10 km i popular): 468
Total inscrits a la Mitja: 297
Total dones que vam fer la Mitja: 36 (jo vaig quedar en la posició 12)
Total dones de la meva categoria (Veteranes 40): 10 (jo vaig quedar en la posició 3)
Total de persones que van abandonar la Mitja: 32
Temps del primer (Tòfol Castanyer): 01:10:49
Temps meu: 01:54:54

He de dir que la meva intenció era baixar de l'hora 50, però vist el que vam veure... crec que puc estar contenta d'haver acabat... qui no es consola és perquè no vol...

I la vida segueix... a les 7:00 de dilluns va sonar el despertador igual... seguim lluitant! ;-)


25 de set. 2013

Línia contínua, la gran oblidada...


En teoria tothom que condueix un vehicle a motor, me referesc a cotxes i motos bàsicament, ha de saber a la perfecció què és una línia contínua. Idò NO, vos ho puc assegurar perquè ho comprov cada dia que surt a córrer per algún tram de carretera. En teoria tots els que condueixen duen dins la cartera un carnet amb el seu careto estampat que l'acredita com a sabedor d'aquests "petits" detalls del codi de circulació, però molts d'aquests o es passen pel forro les normes de la DGT o quan eren petits es van perdre els didàctics capítols de "Barrio Sésamo" on s'explicava, repetint fins que te quedava gravat a la memòria in eternum, els conceptes bàsics de la vida, com poden ser contínu i discontínu.

Segons el diccionari, una línia contínua és la marca viària que consisteix en una línia de traç contínu que separa dos carrils i indica la prohibició de qualsevol canvi de carril que impliqui CREUAR aquesta línia.

Vos ha quedat clar?! no es pot CREUAR!!! ni trepitjar, ni traspassar, ni calcigar, ni TOCAR!

Estic cansada de les demostracions de velocitat, estic fins els nassos dels conductors que es creuen la reencarnació de Fittipaldi, estic fins el monyo dels alts nivells de testosterona al volant!

A tots ells (si me sap greu, la majoria de vegades són ells) els dedic una gran botifarra!


Corredors i ciclistes mereixem un respecte i hi ha coses que no podem tolerar. Massa ciclistes ja han deixat la seva vida a la carretera, una societat civilitzada no es pot permetre aquests tipus de conductes. Entre tots ho podem fer millor, no és tan difícil, només deman RESPECTE




13 de set. 2013

Euskal Herriko eskutik

Com ja vos vaig anticipar fa uns dies, aquest passat mes de juliol vaig poder gaudir de córrer per terres de Euskal herria. Aprofitant l'estada de 10 dies al nucli de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, no podien faltar les meves escapades a fer km.

La Reserva de Biosfera de Urdaibai està situada al golf de Bizkaia. Penya-segats, platges. boscos, rius, maresmes... a Urdaibai es concentra la major diversitat paisatgística i ecològica d'Euskadi.
la RB de Urdaibai marcada en color vermell
La ría de Mundaka és el centre de la Reserva de Biosfera, declarada per la UNESCO al 1984.  Constitueix la zona humida més important d'Euskadi.

Mundaka també és molt coneguda com a paradís del surf.
Mundialment famosa per la seva "onada esquerra"
El País Basc té la sort de tenir uns quants GR i PR, senders de Gran i Petit recorregut que recórren aquestes precioses terres verdes i humides.

En les meves sortides a córrer vaig poder gaudir de recórrer uns quants km del GR 98 i uns quants d'un PR que s'anava creuant i ajuntant amb el GR en molts de trams.

El GR 98 volta la RB de Urdaibai, amb una distància total de 120 km circulars (sortida i arribada des de Guernica), dividits en 7 etapes.

Aquesta és la ruta que vaig fer més...

Uns 9 km amb vistes espectaculars de les maresmes, les platges, els pobles i els boscos...
maresma de Urdaibai
bosc
marca de PR a un arbre
a la foto marea baixa
segons l'hora que sortia a córrer, les barques estaven surant damunt el mar o bé reposant damunt l'arena... era una sorpresa...
marca de GR i PR  junts
també has de passar un parell de vegades per les vies del tren...
durant tot el recorregut trobes molts cartells informatius de la flora i la fauna que habita la zona
en general està molt ben senyalitzat

I aquesta ha estat la meva "aventura running basca" d'aquest estiu... esper tornar! hurrengo arte!!!

10 de set. 2013

Quin estiu!!!


Som aquí! estic viva, no m'han segrestat ni m'han abduït, però m'he pigat un estiu que ni temps per escriure... açò si, per córrer sempre he trobat un moment, aquest espai ja no m'el roba ni "El Dioni"...

Vaig començar l'estiu amb un fantàstic viatge al País Basc, on evidentment vaig incloure dins l'equipatge unes vambes. Però aquestes sortides a córrer per Euskal Herria, mereixen una entrada a part, que promet no tardar massa en fer-la.

Desprès de retorn a Menorca a finals de juliol, el que queda d'estiu vos el puc resumir en dues paraules: Córrer i nedar.

He corregut gairebé a diari, he nedat gairebé a diari i gairebé a diari he fet les dues coses... 

 He fet molt asfalt, però també trail. Aprofitant la clàssica estada a la casa familiar de Cala Morell, durant quinze dies, a part de fer la carretera que va de Cala Morell  a Ciutadella, anada i tornada (uns 11 km), també he fet unes quantes vegades el tram de Camí de cavalls que va de Cala Morell a Algaiarens, tant anada i tornada pel mateix Camí de cavalls, com una circular que combina trail amb asfalt. Sortint de Cala Morell, agafant el Camí de cavalls cap a Algaiarens i tornar a Cala Morell per la carretera. Amb super pujada (de la platja a Son Àngel) inclosa!

I una novetat d'aquest estiu!
vaig participar a la carrera popular d'Alaior. Va ser abans de les festes de Sant Llorenç (Alaior), la cursa estava enmarcada dins la 14a Lliga de curses populars d'estiu que es fan a Menorca. Eren els meus primers 3 km a ritme de carrera i no me va anar malament... vaig quedar la tercera de la meva categoria, ara , recordaré per molt de temps les costes que té Alaior. L'any que ve miraré d'anar a Mercadal o Ferreries que segur el circuit no és tan pujabaixa... Açò si, m'ho vaig passar molt bé, molta gent, ambient festiu i molta molta calor... a la plaça, el termòmetre a l'hora de la carrera (fosquet), marcava 29º!!!




 Una altra cosa que he fet un parell de vegades, també aquest estiu, ha estat córrer a peu descalç. Açò si, sempre per l'arena d'una platja. L'estiu passat ja ho vaig fer unes quantes vegades i la sensació me va agradar molt. Aquest hi he tornat i ho recoman a qualsevol, és una sensació molt agradable pels peus i les cames, a part que la sensació de llibertat t'omple el cap de bon rollo per a la resta de l'any...


 Let's go!!!

30 de jul. 2013

Tram del Camí de Cavalls amb bona companyia

Diumenge a les 7:30 vaig quedar amb tres bons amics per anar a trotar un parell d'hores amb bona companyia. El dia ja de bon matí apuntava clarament calorós i xafogós, però les ganes sempre fan més lleugeres les sensacions i enganen un poquet el cervell. Vam decidir fer un tram del Camí de cavalls que te bastants trossets de bona ombre, bàsicament per evitar acabar "socorrats". Vam fer de Son Saura a Macarella i vam tornar pel mateix camí. Total poc més de 12 km.

La bona companyia va estar formada per un ciutadellenc, en Pepe i dues mallorquines amb cama menorquina, na Ma. Antònia i na Clara.

La recompensa final va ser acabar la jornada amb una bona nedada a Son Saura, quan encara la platja està buida de gent i de barques.

Un plaer! Fins sa pròxima!