26 de febr. 2014

1ª Trail dels Fars


Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...

Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".

Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants

Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.

La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.

A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
7 de les 38 dones participants
12ª     i      1ª 
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell  i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada  arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància. 

Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
 l'arribada a meta
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."

Fins la propera...

18 de febr. 2014

42 febrers

Avui cauen 42 febrers. No és la maduresa (perquè no puc presumir d'haver madurat en el sentit estricte de la paraula) però si que not que he fet un clic amb moltes coses. Si que puc dir que ja no estic per "pijades". Ja no estic per converses banals i frívoles, sincerament, amb la que està caient les trob de mal gust (si fos creient diria que fins i tot són pecaminoses).

Tenc la sort de tenir al voltant gent amb històries vitals interessants, gent inquieta, crítica, apassionada i per damunt de tot BONA.

També es cert que a aquestes alçades del partit, entre criatures, feina, família i amics, només me queden unes quantes horetes esgarrapades per uns quants Twitts, uns quants Instagrams, unes entrades als blocs, uns km de gambades i 10 o 12 whatsapps al grup de girls per riure una estona.

Avui puc celebrar moltes coses...
- perquè ja són 42 anys d'experiències i riures
- perquè prest ja no necessitaré cangurs per anar al cine
- perquè me comença a patinar tot bastant
- perquè els anys de facultat ja sonen a batalles de iaies i fa gràcia
- perquè en el fons no hem canviat tant
- perquè pels fills som les mares més meravelloses del món
- perquè pels pares encara som les filles més estupendes del món (més o manco)
- perquè "más sabe el zorro por viejo que por zorro"
- perquè queden per protagonitzar moltes més escenes almodovarianes
- perquè mai falta un whatsapp quan més es necessita
- perquè la música de "La movida" sempre ens farà ballar
- perquè l'esglèsia i la monarquia sempre es posaran a tir per riure i fer conya
- perquè anirem perdent visió però guanyarem  perspectiva

Així ara toca escollir i desprendre's del que a una ja no li suma i més aviat li resta. Cadascú a "lo" seu!

No diuen que els 40 són els nous 30? idò som-hi!

I sobretot (en el meu cas) que els km no faltin!!! serà l'any dels mítics 42 km?! és un nombre que s'ho mereix. Ja tenc males idees...

3 de febr. 2014

De bassa en bassa...

Diumenge, 2 de febrer de 2014

A les 6:00 del matí sona el pipit pipit, pipit pipit... del despertador... som dilluns? ja?! NO! som diumenge!
defora plou, no millor dit cau un diluvi. Encara amb els ulls a mig obrir envii un whatsapp que diu alguna cosa així com "plou mooooolt!!!" amb la intenció de rebre un "ho deixam córrer" i tornar corrents dins el llit. Però no! al cap de pocs segons reb un "seguim amb el pla" i a la cara se me dibuixa un somriure i vaig directament a preparar-me un bon berenar... el dia s'ho mereix...

6:30 continua plovent...
6:45 continua plovent... agaf "sa velo" (la bici o com li vulgueu dir...) i vaig al punt de trobada de "les dones que no tenen por a la pluja". El trajecte en velo és curt, però el suficient per ja arribar calada. Intent saltar una bassa però la meva psicomotricitat a aquestes hores del matí es veu que encara és nul·la, resultat: peus xops! començam bé...
7:00 continua plovent... partim cap a Cala Galdana...
7:30 continua plovent, arribam a Cala Galdana. Allà ens espera un bus per anar cap a Son Bou el punt de sortida de l'entrenament convocat per l'organització de la Compressport Trail Menorca Camí de Cavalls 2014. 
7:45 continua plovent, fins hi tot arriba a caura pedra...
8:00 arribam a Son Bou i DEIXA DE PLOURE!!! si, quan prenem posicions per fer la ja clàssica foto de grup ja no cau ni una gota! 

Unes 80 persones "sense por a la pluja" ens encaminam a fer de Son Bou a Cala Galdana pel Camí de Cavalls de Menorca.
les 80 persones "sense por a la pluja"
(foto de l'organització)
Seran 18 km de moltes basses, molt de fang, moltes patinades i una travessa de torrent d'aigua fins els genolls. Però també seran 18 km de xalar com a fillets petits saltant de bassa en bassa. 

I començam a trotar, jo tenc els peus congelats així que ja me va bé començar a activar-los, sembla que me faltin tots els dits dels peus. Fa molt de fred, però als pocs km ja me començ a treure peces de roba.

Surt el sol i comences a sentir comentaris com "mmmmm que bé!", "surt el sol!" i pens amb la dependència (a nivell anímic) que tenim la gent d'aquesta illa cap aquest element.

Desprès de passar per darrera el Prat de Son Bou, travessam la platja de Binigaus que convida a quedar-s'hi, però  ignoram els cants de sirena i seguim el camí i ens endinsam dins un meravellós tram de bosc per arribar al barranc de Trebalúger, on ens trobam amb la "sorpreseta" del dia, el Torrent de Trebalúger baixa ple d'aigua (com era d'esperar, amb la que ha caigut). Aquí tenim dues opcions: descalçar-nos per "salvar" les vambes o sense pensar-ho gaire travessar tal qual. La meva opció és la segona, allà vaig! l'aigua m'arriba als genolls, per tant, a part de les vambes que semblen dues banyeres també acab amb part de la roba regalimant. Però seguim! ja només ens queden poc més de 4 km per arribar a Cala Galdana i ric perquè les vambes m'han quedat com acabades de sortir de la rentadora.

I desprès de passar per Cala Mitjana ja arribam al punt de destinació. Han estat dues hores justes d'una bona jornada de trail running en estat pur.
"les dones que no tenen por a la pluja"
la prova del "delicte"
Fins la propera!

14 de gen. 2014

De Binisafúller a Son Bou pel Camí de Cavalls

"Donde está wally?" 
Diumenge passat més d'un centenar de persones ens vam trobar a Son Bou convocats per l'organització de la III Trail Menorca Camí de Cavalls per dur a terme un entrenament de 20 km pel Camí de Cavalls. Concretament del tram que va de Binisafúller a Son Bou. Segons el meu GPS exactament 20,37 km de meravellós paissatge, camí i companyia.

jo som la de verd fluor comentant la "jugada" ;-)
A les 7:30 era l'hora de trobada per agafar un bus (en vam omplir tres!) que ens translladaria de Son Bou al punt de sortida (Binisafúller). Les ganes i el bon ambient es percebien dins l'aire d'aquell bus. Tothom, tant els que vam fer el recorregut corrents, com els que el van fer caminant, hi anavem amb les ganes de compartir unes hores d'esport i natura i de gaudir d'aquest espai natural de priviligi que és el Camí de Cavalls de Menorca.

Aquí teniu l'enllaç al meu espai a Garmin.connect per si voleu veure els detalls de l'entrenament


Repetirem segur!



7 de gen. 2014

La cursa dels nassos o com acabar l'any corrent per Barcelona...

Avui fa una setmana (com passen els dies!) era el darrer dia de l'any 31/13 i gaudint d'uns dies de vacances per la capital catalana vaig aprofitar per córrer la famosa "Cursa dels Nassos" que cada any té lloc el darrer dia de l'any. La Cursa dels Nassos vindria a ser la Sant Silvestre "barcelonina" (les Sant Silvestre són les curses que es corren durant el darrer dia de l'any a moltes ciutats del món).


La vam córrer 11.500 persones, xifra oficial (ja que segur vam ser uns quants més... vaig veure molta gent corrent sense dorsal...), uns quans milers de persones un poc sonades, ja que en comptes de pensar en el vestit o el pentinat de la nit de cap d'any (el que seria el més normal...), a les 17:30 h ens vam calçar les vambes, ens vam col·locar el xip i vam començar a galopar pels carrers de Barcelona durant els 10 km del recorregut, que discorria pels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella.


Jo vaig fer el recorregut en un temps real de 00:50:40. La meva posició final va ser la 4.879, la posició per sexe va ser la 415 i la posició per categoria la 414.

Com sempre a Barcelona, la temperatura ideal i l'ambient espectacular. Molta gent animant pels carrers i molt bon ambient també entre els participants de la cursa, hi havia gent disfressada i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé. A tots en el fons ens unia les ganes d'acabar l'any fent el que ens agrada: córrer.

postal i nas que ens van repartir als participants
Aquí vos transcric un text sobre la llegenda de l'home dels nassos, escrit per Xavier Cordomí i Andreu Bernadàs.

L'home dels nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l'imaginari popular com a constant evocació del darrer dia de l'any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i recercar aquell personatge que llueix tants nassos com dies hi ha a l'any és una juguesca que tots els pares proposen als seus fills. D'aquesta manera, la quitxalla -i algun que altre badoc- emprenen una atribolada recerca entre els vianants, convençuts d'ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat semblant fenomen i convençuts d'haver estat l'objecte d'una enganyifa tot just tres dies després d'haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l'home dels nassos només cal que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos.

I és que certament el dia 31 de desembre, a l'any, només li resta un dia; un dia de balanç i de celebració per l'any que passa i una nit per entrar al ninou plens d'il·lusions, de projectes i d'esperances.

La tradició d'aquest personatge que amb l'ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l'any per anunciar-nos el que arriba, ja té el seu referent històric de ben antic -el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s'acaba i una altra de criatura per l'any que começa, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener-.

D'aquesta manera, i tot seguint la tradició, un any més l'home dels nassos arriba a Barcelona. Però enguany alguna cosa ha canviat, la fantasia del nostre imaginari particular pren forma en una figura divertida i fantàstica que celebra -per una cara- el comiat de l'any que mor i, tot passant full -per l'altra cara- recull les il·lusions i els desitjos de tots els ciutadans per a l'any que comença.


Feliç 2014!!!

31 de des. 2013

Acabant el 2013

I avui acabaré l'any corrent amb l'home dels nassos i 11.500 persones més, pels carrers de Barcelona... Ja vos explicaré l'experiència ;-)

26 de nov. 2013

I Cursa de la dona Maó


Dissabte vaig participar a la primera Cursa de la dona feta a Menorca, organitzada per l'Ajuntament de Maó. 

Les curses de les dones que s'organitzen per moltes ciutats de l'estat, tenen com a objectiu principal potenciar l'esport i la vida saludable entre la població, però sobretot entre les dones, sector de la població que acostuma a practicar manco esport de manera habitual.

A més, aquest tipus de curses solen tenir finalitat solidària, ja que es sol aprofitar per recaptar doblers per alguna associació, normalment, per les que treballen amb dones afectades per càncer de pit. Aquesta vegada els doblers recaptats anaven destinats a dues associacions que treballen a Menorca amb temes relacionats amb el càncer, ASPANOB i ALBA.

... I cap a Llevant vaig partir, un bon dissabte a l'hora del café, amb un fred que pelava (7º de temperatura i sensació tèrmica de 3º) i un cel que amenaçava pluja (havia estat plovent tot el matí), vaig posar rumb cap al Port de Maó. A les 17:00 era l'hora de la sortida i quan vaig arribar me vaig alegrar de veure que no era l'única "boja" d'aquesta illa. Me va agradar veure que a pesar del mal temps, que convidava a quedar-se a casa amb la manteta damunt les cames i una bona lectura, ens vam arreplegar unes 600 persones de totes les edats i condicions (dones, homes, fillets, nadons dins cotxets, persones amb cadires de rodes...) per córrer pel Port de Maó una estona, però sobretot per posar el nostre granet d'arena i donar suport, ni que sigui econòmic, a dues associacions que treballen des de fa anys a Menorca ajudant a molts fillets i dones que lluiten cada dia per superar la seva cursa personal que té un nom: Cancer.

La cursa tenia dues possibilitats de recorregut:
2,6 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar. Destinat a la participació familiar, es podia fer caminant, amb cotxets. L'important era participar.
7,8 km: de Rochina a la rotonda de cala Figuera i tornar 3 vegades. pensat pels qui teniem ganes de córrer pel meravellós port de Maó.

Jo i 156 persones més vam fer la distància de 7,8 km.
El meu temps oficial va ser de 0:37:42 (m/km 4:43) i la sensació d'haver fet el millor "pla" pel capvespre de dissabte 23, de fred, pluja i vent...

;-)