2 d’oct. 2014

M'he tornat boja!

Ho he fet! m'he inscrit a la meva primera marató, als meus primers 42.195 seguidets seguidets... Si, ho reconec, he embogit, però és el que hi ha...

Des de que fa 4 anys vaig tornar a recuperar el córrer com el meu esport i el meu "vici" particular, tenia ficada al cap aquesta gran fita, córrer un marató. Durant aquests anys he corregut unes quantes mitges (mitja marató) i sempre m'he trobat molt còmoda, és una distància que m'agrada molt, però tenc el cuquet de la distància mítica al cap i me l'he de treure.

El mes de febrer, vaig fer 42 anys i aquell mateix dia vaig pensar que aquest era l'any perfecte pel debut a la distància de Filípides. Córrer un km per any, tenia el seu punt romàntic i sentimental i mirat així no semblava tant...

Però bé, una volta decidit, havia de pensar en la fita en concret. Quina marató córrer? tenia clar que havia de ser desprès de l'estiu (tot i la calor, és una època que m'agrada fer km), i també vaig descartar d'entrada que fos fora d'Espanya, a la primera no podia afegir-hi els nervis de l'idioma. Així que les opcions es van reduir a dues: València i Sant Sebastià. No ho vaig dubtar, cap a Donostia sense pensar-ho! som una enamorada d'aquesta ciutat i què millor que córrer la meva primera marató a una ciutat que me té enamorada?...

Idò no! impossible! és el que té viure en una illa meravellosa com Menorca, però que té la pitjor cobertura de vols de tot el país. Vaig intentar fer totes les combinacions possibles (només hi podia fer el cap de setmana) però era una autèntica odissea... així que me vaig quedar amb la segona opció: València. També és una ciutat que conec bé i la data 16/11/2014 ja m'anava prou bé.

Així que dia 14 de novembre partesc cap a terres valencianes a menjar paelles, beure orxates i córrer 42 km, "casiná".

De moment la il.lusió em fa seguir el pla d'entrenament el més rigorosament que puc (hi ha setmanes més complicades que d'altres), però vos he de confessar que és dur, molt dur. Visc obsesionada amb les lesions, seria una autèntica mala sort lesionar-me ara (estic tocant llenya, ja crec amb les supersticions i tot!), però amb la càrrega que estic agafant no seria gens anormal. Mai m'havia escoltat tant, conec cada múscul i cada articulació només amb una petita punxada, només els demam cada dia que me respectin fins dia 16 de novembre.

Perquè vos fagueu una idea, només el passat mes de setembre vaig acumular pel "body" 233 km i aquest mes d'octubre me n'esperen 298! Si si amb una marató no es juga i m'està començant a quedar bastant clar... però ja se sap... qui juga amb foc...

la prova gràfica de la "bogeria"
Vos aniré informant. Salut i km!

16 de set. 2014

VeloBiciBike

Perquè hi ha vida més enllà de córrer...

Nooo tranquil·litat! no he penjat les vambes de córrer! però aquest estiu he compartit (encara més) el meu temps amb una incorporació nova a la família ("Éramos pocos y parió la abuela"). És un vehicle amb dues rodes que funciona si les teves cames funcionen... efectivament! una velo/bici/bike, però una velo/bici/bike d'aquelles que te permeten anar a velocitat de "ciclomotor d'hortelà" de la manera més ecològica possible. 

Et voilà! aquí la teniu...
ella i una servidora
Feia molt de temps que li anava al darrera, i abans de Sant Joan vaig tenir una bona oportunitat. La vaig trobar gràcies al hacker del meu fill, que en això de trobar "xollos" és una fletxa, i no m'hi vaig poder resistir...

He de confessar que l'estic emprant més del que me pensava i m'està enganxant molt. És una sensació semblant al córrer, però a la vegada molt diferent. Te permet fer distàncies llargues sense haver d'invertir tant de temps com amb el córrer, Bé, de moment només puc dir alabances.

Vos he de confessar que som una enamorada de les velos/bicis/bikes, de totes les formes i colors, ara mateix en tenc tres dins la cotxeria, però pogués (econòmicament i per espai) encara en tindria més. Sempre que puc, els meus desplaçaments són dalt dues rodes a pedals i som una defensora de les seves múltiples bondats... ecològica, sostenible, econòmica, neta, saludable, per tots els públics, per totes les edats...

Al meu Pinterest tenc un tauler dedicat a aquest gran invent, vos deix l'enllaç per si hi voleu fer una ullada... Pinterest Natàlia Moll, tauler VelosBicisBikes


Salut i km! siguin a peu o a pedals! ;-)

30 d’ag. 2014

Córrer per terres del Tour de França

Aquest passat mes de juliol vaig passar uns dies a l'altre costat de la frontera, a Bagnères de Luchon, terres del Tour de França. Vaig córrer quasi cada dia per una carretera molt tranquil·la que uneix petits pobles de la regió, també vaig córrer per un caminet anomenat "chemin des cavalliers" (que no és el mateix que el nostre camí de cavalls) i també vaig fer petits trams d'uns quants GR que passen per la comarca.
marques de GR davant les impresionants muntanyes
del pirineu francés
marques de GR a la ciutat de Bagnères de Luchon
Però el que me va agradar més d'aquest viatge (quan a sensacions de córrer!), va ser poder córrer pels darrers km per on van transcórrer els ciclistes de Le Tour. Una de les etapes del Tour d'enguany, acabava a Luchon i el dia que esperavem la seva arribada, me vaig aixecar a les 7 del matí, me vaig calçar les vambes i vaig baixar al centre de la ciutat per poder gaudir de l'experiència de córrer els darrers kilòmetres que més tard correrien, amb les seves bicicletes, els ciclistes del Tour. 

Va ser tot un privilegi, ja que tots els carrers per on passarien els corredors, ja estaven tancats al trànsit i hi havia molt d'ambient. Personal de l'organització muntant l'arribada, periodistes, fotògrafs, la Gendarmeri intentant posar ordre, curiosos, ciclistes aficionats, gent ja agafant lloc! ningú hagués dit que eren les set del matí!
marques de GR i de Tour
és impresionant el muntatge d'aquest gran esdeveniment!

Hores més tard, aquesta va ser la imatge i l'ambient de la principal avinguda d'aquesta preciosa ciutat ficada en una vall entre grans ports de muntanya...

I si, puc dir que he passat davall l'arc d'arribada de Le Tour, corrent a peu, es clar!

5 d’ag. 2014

Estiu

Quina és la millor recompensa desprès d'aixecar-se a les 7 del matí i fer 10 km corrents?... Sense cap dubte nedar a aquest trosset de mar reservat als matiners/es ;-)


4 de juny 2014

Actualització!


El 26 de febrer és la data de la darrera entrada a aquest bloc!!! no té perdó, ho sé.
Amb aquesta entrada intentaré posar-vos al dia del que he fet durant aquests tres mesos de "mising total" per aquesta casa...

Així d'entrada, d'aconteixaments destacables en tenc tres, vaig per ordre...


El 26 d'abril, va tenir lloc la II Mitja Marató de Fornells. Per jo era una cita inaludible, l'any passat vaig xalar molt amb aquesta carrera i aquest any trob que encara m'ho vaig passar millor. Enguany no vaig fer pòdium (vaig quedar 4ª de la meva categoria) però vaig gaudir molt de cada km, no vaig patir ni cinc minuts (cosa que me fa pensar que hagués pogut apretar un poquet més) i fins i tot durant els primers km, vaig poder mantenir una conversa amb una parella de "Runnering" que van venir de Barcelona per conèixer la cursa.

En el primer km que discórrer pels carrers principals de Es Mercadal
Vaig fer els 21,190 km en 1:51:43 a un ritme de 5:18. Hi havia 173 persones que corrien la mitja. De dones la van córrer 31 i jo vaig quedar en la posició 10 i 126 de la general.

Pocs dies desprès (l'1 de maig), vaig participar a la Cursa del Camí Reial, una cursa amb molta tradició, que ja duu XI edicions.

És una cursa exigent, ja que encara que "només" siguin 10 km, els 5 primers són de pujada (i no podem dir que suau). Però és una cursa molt xula ja que combina asfalt i camí de terra i pedra (tram que discórrer pel Camí Reial), el que la fa diferent i més entretinguda. La cursa comença i acaba a la plaça Espanya de Ferreries i el bon ambient va estar assegurat.

Moment de la primera pujada,
encara dins el poble de Ferreries.
jo amb dorsal 222
Moment de l'arribada a meta
me sap greu, però no puc posar l'autoria de les fotos, me les van passar per whasapp.
sigui qui sigui, Gràcies!!!

I el tercer "esdeveniment" té a veure amb la III Trail Menorca Camí de Cavalls. No, jo al final no hi vaig participar de la manera que fiava, corrent el Trekking sud (55 km), per diferents motius no va poder ser, però hi vaig participar d'una altra manera, fent de voluntària a l'avituallament situat a Ets Alocs (km 33 dels qui fèien la volta a Menorca sencera i la mitja nord).

avituallament de Ets Alocs amb els altres voluntaris
D'aquesta experiència he de dir que me va sorprendre, per vàries raons: 1ª la bona companyia, vaig compartir matí amb en Miquel i n'Albert, dos bons elements amb qui vaig poder riure molt. 2ª l'agraïment dels corredors/es, sincerament, no me pensava que la gent t'agraís tant el que tú els ajudessis amb tot el que estava en les teves mans. 3ª la feinada que vam fer! trob que mai havia obert tants envasos de pernil en la meva vida (una vegetariana com jo!), 4ª les mil anègdotes que vam viure en directe...

Vam currar de valent. Primer muntant "la paradeta", servint als corredors, omplint camels, bidons, ajudant a preparar-se els entrepans, repostant plàtans, plàtans i més plàtans... desmuntant el "xiringuito", carregant el super Jeep de n'Albert...

Trob que vaig acabar més cansada que si hagués participat corrent!
Va ser una bona experiència.

Aquí el vídeo del moment que vam abandonar l'avituallament amb el Jeep ple a vessar...






26 de febr. 2014

1ª Trail dels Fars


Quan fa uns mesos me vaig assabentar del naixement d'aquesta cursa a Menorca, vaig pensar que seria una cita obligada. I així va ser...

Aquest cap de setmana passat, a Menorca, es va celebrar la primera "Compressport Trail dels Fars".

Una data: 23 de febrer de 2014
Dues carreres: una marató (44 km) i una mitja marató (21 km)
Un gest solidari: cursa popular de 7 Km (la inscripció era la donació d'aliments destinats a una entitat que treballa a Menorca)
Un marc incomparable: el Camí de Cavalls de Menorca
Tres convidats de luxe: Tòfol Castanyer, Toti Bes i Fernanda Maciel
Un nombre: 320 participants

Jo vaig fer la mitja marató (21 km), la meva primera mitja marató de trail, i tot i que últimament vaig bastant a córrer pel Camí de Cavalls, quan t'estrenes amb un tipus de carrera sempre hi ha aquells nervis inicials que no pots controlar. El tram m'era del tot conegut (d'Algaiarens a Ciutadella), l'he fet unes quantes vegades, però tot i així al ser un tram molt tècnic, sobretot de Cala Morell a Far Nati, no podies baixar la guàrdia, ja que sinó la caiguda estava assegurada.

La sortida era a les 10:30 a l'aparcament de la platja d'Algaiarens, i allà erem els 156 inscrits en aquesta distància. Un total de 118 homes i 38 dones vam sortir d'Algaiarens, 15 minuts passades les 10:30 del matí. El sol ens va acompanyar durant tota la jornada, amb una temperatura més digna del mes de maig que no del febrer.

A Algaiarens me vaig trobar amb molta gent coneguda, els runners a Menorca ja som com una petita-gran família. Però també vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una gran professional d'aquest món, Fernanda Maciel, amb qui vaig poder compartir uns minuts d'escalfament i una foto per a la posteritat...
7 de les 38 dones participants
12ª     i      1ª 
I desprès de fer poc més d'un km voltant per La Vall, ja vam enfilar cap a Ses Fontanelles. Vam passar per Cala Morell  i vam encarar el tram més tècnic del nostre recorregut, de Cala Morell a Far Nati. Una vegada  arribaves a Far Nati, ja havies d'agafar la carretera que va cap a Ciutadella, 7 km d'asfalt i pista que al principi me van resultar molt durs. Quan ja duus un poc més d'una hora i mitja saltant damunt roques i pedres, tornar a l'asfalt, a jo personalment, se me fa pesat, tot i que a poc a poc vaig poder accelerar el ritme per arribar a meta en un temps oficial de 2:13:51. Vaig quedar la nombre 12 del total de dones que fèiem aquesta distància. 

Però una de les coses que vull destacar d'aquesta carrera, que ha nascut enguany a Menorca, és la bona organització. Tot va estar molt ben organitzat, el trasllat, els avituallaments, l'entrega de dorsals, l'atenció als corredors/es, l'arribada a meta... Com sempre i com tot, sempre es poden anar millorant coses (ja faré arribar els meus suggeriments a l'organització), però en general crec que tothom, tan residents com visitants, ens vam endur una bona imatge d'aquest nou esdeveniment esportiu i de l'entorn privilegiat que tenim a aquesta illa per gaudir d'aquest esport.
 l'arribada a meta
Destacar també, l'ambient festiu que es va viure durant tot el matí. A la majoria de trams anaves trobant grupets de gent animant i gaudint de la cursa. A vegades semblava que sortia gent de davall les pedres i tot (mai tan ben dit). I es que el Camí de Cavalls és una joia que tenim a Menorca que hem de cuidar i protegir. Com dic en moltes ocasions... "Qui coneix Menorca, l'estima, i qui l'estima no la destrueix..."

Fins la propera...

18 de febr. 2014

42 febrers

Avui cauen 42 febrers. No és la maduresa (perquè no puc presumir d'haver madurat en el sentit estricte de la paraula) però si que not que he fet un clic amb moltes coses. Si que puc dir que ja no estic per "pijades". Ja no estic per converses banals i frívoles, sincerament, amb la que està caient les trob de mal gust (si fos creient diria que fins i tot són pecaminoses).

Tenc la sort de tenir al voltant gent amb històries vitals interessants, gent inquieta, crítica, apassionada i per damunt de tot BONA.

També es cert que a aquestes alçades del partit, entre criatures, feina, família i amics, només me queden unes quantes horetes esgarrapades per uns quants Twitts, uns quants Instagrams, unes entrades als blocs, uns km de gambades i 10 o 12 whatsapps al grup de girls per riure una estona.

Avui puc celebrar moltes coses...
- perquè ja són 42 anys d'experiències i riures
- perquè prest ja no necessitaré cangurs per anar al cine
- perquè me comença a patinar tot bastant
- perquè els anys de facultat ja sonen a batalles de iaies i fa gràcia
- perquè en el fons no hem canviat tant
- perquè pels fills som les mares més meravelloses del món
- perquè pels pares encara som les filles més estupendes del món (més o manco)
- perquè "más sabe el zorro por viejo que por zorro"
- perquè queden per protagonitzar moltes més escenes almodovarianes
- perquè mai falta un whatsapp quan més es necessita
- perquè la música de "La movida" sempre ens farà ballar
- perquè l'esglèsia i la monarquia sempre es posaran a tir per riure i fer conya
- perquè anirem perdent visió però guanyarem  perspectiva

Així ara toca escollir i desprendre's del que a una ja no li suma i més aviat li resta. Cadascú a "lo" seu!

No diuen que els 40 són els nous 30? idò som-hi!

I sobretot (en el meu cas) que els km no faltin!!! serà l'any dels mítics 42 km?! és un nombre que s'ho mereix. Ja tenc males idees...