15 de març 2012

De Cala Morell a Algaiarens pel Camí de Cavalls

Distància: 5,4 km
Recorregut: anada i tornada, total: 10,8 km
Dificultat: mitjana (bàsicament perquè passes del nivell de la mar a Ses Fontanelles, a 80 metres en 2 km)
Temps: 1 hora 5 min (comptant les aturades a fer 4 fotos i tres glops d'aigua)

El recorregut el vaig començar d'aquí
"rèplica" de "taula" a l'entrada de l'urbanització de Cala Morell (Ciutadella de Menorca)

El primer quilòmetre i mig (aprox.) d'aquest recorregut transcórrer pel carrer principal de l'urbanització que l'atravessa fins arribar al portell on deixam l'asfalt per começar el tram que ens porta fins el codolar de Biniatram.




Des d'aquí les vistes de la costa nord són espectaculars i és un bon lloc per observar la vegetació litoral adaptada a la forta influència de la tramuntana. Ejem ejem els meus anys al GOB s'han de notar... Santi! com ho veus?... ;)

Quan arribes a Ses Fontanelles, a part d'unes ganes immenses d'entrar dins la mar, 
al fons les platges d'algaiarens: "es bot" a l'esquerra i "es tancats" a la dreta

Ses Fontanelles
es produeix un canvi de vegetació, el camí passa per una zona boscosa que arriba fins la vall d'Algaiarens.

Quan vaig arribar a l'aparcament, vaig fer un glop d'aigua, dos etiraments i vaig tornar pel mateix camí... 

aparcament de les platges de "La Vall"

Per cert, me vaig dedicar a comptar les fites d'aquest tram de Camí de Cavalls (vaja entreteniment pensareu... si mira, m'agafen aquests rampells...) sabeu quantes n'hi ha en només 5,4 km de Camí? idò ni més ni menys que 91! (bé, + - 1) i si segons diuen el Camí de Cavalls fa 185 km, fent una senzilla regla de tres ens sortirien unes 3.000 fites. I bé, ja ho sabeu si vos voleu entretenir a comptar-les... que no vos passi res...
fita del Camí de Cavalls

Bona carrera!


12 de març 2012

Tastet de primavera

Aquesta setmana no d'admeten excuses, al menys meteorològiques, per no sortir a fer quilòmetres... esteim a punt d'encetar una nova primavera i a Menorca sembla que s'ha volgut adelantar...
fel i vinagre o vinagrella... com volgueu

Avui mentres corria per la carretera de Cala Morell (haureu notat que és un lloc on vaig molt sovint, perquè a part de tenir una predilecció especial per aquesta urbanització, m'agrada especilament per dues raons: té una voravia el suficienment ampla i té les costes justes i necessàries per fer pujar la freqüència cardiaca unes quantes vegades) he pensat bastant amb el passat 8 de març (dia de la dona). Mai m'han agradat els "dies de", però he de reconèixer que fan que hi pensis vulguis o no vulguis, i bé, algu és algu...

I pensant amb les coses que he anat llegint aquests dies (avui la informació t'arriba ni l'has de cercar...), he pensat amb una bona amiga. Aquesta amiga últimament sempre té "històries" amb homes més joves que ella, i jo que en moltes ocasions som la seva confident, me deman per què cada vegada li salten els sentiments de culpa per ser ella més "gran" que ells. Si, a vegades són 10 anys i què? fos al revés no passaria absolutament res. Ells en poden tenir 20 més que elles i no passa res, però quan és una dona la que porta 6, 8, 10, 15... anys a la seva parella (eventual, fixe discontinua, o de llarga durada... pensau que els indefinits últimament ja no abunden, ni en el món laboral...) ja no és igual. I és evident que homes i dones no som iguals. Ara diuen que les dones som més llestes, estudiam més, treim millors notes... però els llestos de dever són ells, ho hem de reconèixer. Quan noltros (dones) arribem a aconseguir missatges com:

"Les dones com més ósses (més peludes) més hermoses", "El tamany no importa" (dels pits) o "Les que tenen celutits tenen més vigor sexual" (com diuen dels calbs) i aconseguir que s'ho creguin, arribarem a posar-nos al seu nivell. Perquè realment té mèrit que ens hagin venut aquestes "motos" sense rexistar.

"A les dones joves i guapes els agraden els homes majors", un altre eslògan d'èxit. A jo idò, no me quadra perquè les que han triomfat professionalment i estan forrades (Madonna, Demi Moore, Eva Longoria) els prefereixen més joves i les que han de progressar social i econòmicament, molt més majors. És tan evident que la cosa cau pel seu propi pes...

Com veis sortir a córrer te permet bones estones de reflexió... ;)

Aprofitau aquesta setmana "tastet" de primavera! bona carrera! 

aquesta som jo...  feliç amb aquest temps "preprimaveral"



5 de març 2012

Un trosset de Camí de Cavalls...

De Son Xoriguer a Son Saura...
Vaig començar la meva ruta exactament d'aquí,

de "Cala rialla" (és com coneixem aquesta preciosa caseta de la vorera de la mar), just al començament dels "platjals", que de moment, enguany s'aguanta amb molta arena...

L'objectiu era arribar fins a Es Banyul (Son Saura, costa sud de Menorca) i tornar, anada i tornada uns 12 km, que vaig fer a bon ritme, tot i els trams de molta roca, que sempre enlenteix una miqueta, i les constants "badades" a la mar, que sempre fan que tropisis amb ulguna predra mal col·locada...

El Camí de Cavalls (GR 223) a Menorca té una llarga història i tradició, per a tots els habitants de l'illa té un significat que va més enllà del que és purament històric, la seva recuperació ha estat el fruit de molta feina feta per molta gent. Aquest GR dona la volta a l'illa i permet contemplar i gaudir de la variada geografia, els espais naturals i sobretot de la imponent costa menorquina.

Córrer per espais naturals com aquest, fa que te sentis un autèntic privilegiat de la vida, ets tú els teus pensaments i l'entorn en estat pur... el cant d'algún ocell, la remor de la mar, la renou de les passes damunt les roques i la terra i prou.
fita i camí
un trosset de la costa sud
una altra fita que marca el camí de cavalls...
quantes fites hi deu haver al llarg de tot el camí?...
com veis no som l'única "privilegiada"...
un altre trosset de costa
cap a la caseta de "Sa cova des pardals"
Però bé... no tot és tan bucòlic... seguesc amb les meves sortides més "clàssiques" d'anar a fer km per mantenir la forma a ratlla. Fer Camí de Cavalls és preciós, idíl·lic, estimulant... però necessites disposar de temps per fer un mínim recorregut, cosa que no sempre es té...

Bona carrera! damunt asfalt, terra, macs, còdols, pedres, arena, fang, basses... 


14 de febr. 2012

Que torni l'anticicló, per favor...

No he desaparegut del mapa ni la mafia m'ha fet unes sabates de ciment, és que aquestes dues darreres setmanes m'he calçat poc les vambes... entre el fred, més fred, la pluja, més pluja, la vessa, més vessa, neva, no neva... en fi, la cosa es va posar complicada, i per rematar, mirau com vaig acabar el primer dia d'estrenar les noves vambes...


Si, ja ho sé... a casa és impossible trobar unes tiretes "normals"...
si no són animals és en Rayo Mcqueen...



I sabeu a on vaig anar a estrenar-les? a la platja de Son Bou (havia de comprovar que el Gore era Gore...), dimecres passat amb un fred que tallava la respiració i qualsevol cosa i una pluja fina que semblava que no banyava, però només ho semblava...


A la platja no hi havia ningú... evident, la gent "normal" no va a la platja quan fa 3º i plou... però he de confessar que vaig xalar com mai, va ser una sensació difícil de descriure, semblava que estava sola al món... fantàstic!

vaig aprofitar fer fer quatre fotos...





Després de recórrer la platja de punta a punta i arribar fins a la platja de Sant Tomás, vaig agafar el cotxe amb les ganes de veure en directe el temporal de nord que feia aquell dia, vaig anar a Fornells. Allà em vaig canviar les vambes (ja no les aguantava ni un minut més...) i vaig fer una altra tirada fins arribar a la Torre de Fornells, allà si que va ser la lluita de David contra Goliat, per un moment me semblava que corría damunt una cinta de gimnàs, no em movia del mateix lloc, les dues úniques persones que me vaig creuar, trob que encara ho recorden...

Aquí teniu un vídeo d'aquell dia


Veureu que la càmara borina bastant, però és que costava mantenir-me dreta...

I abans d'acabar aquesta nova entrada, vull des d'aquest humil bloc, donar la benvinguda a una nova iniciativa "pro-camí de cavalls", "pro-sport-natura" i "pro-trail-running"... és el "Camí de Cavalls 360º", no sé qui hi ha al darrera (encara...), però així a  primer cop d'ull pinta molt bé. 

                                                                      
Bona carrera, per on us vengui més de gust!




27 de gen. 2012

Nou entreteniment...

M'acaben d'arribar les meves esperades Salomon XT Wings 2 , Trail running schoe. Es meu nou entreteniment...

Vos les present...


Camí de cavalls allà vaig! 

Estic emocionada només esper que les prediccions meteorològiques d'aquest cap de setmana per una vegada fallin, ja que les he d'estrenar ja!

Ara mateix les duc posades, 



ens hem d'anar acostumant mutuament, tenc uns peus, direm especials, per no dir punyeteros, que a la mínima me surten ampolles d'aquelles que acabes caminant com quan surts de la mar amb les aletes posades.

Però tranquil·les Nike Vomero 5, no penseu que vos abandon vilment...
Dissabte, vos vaig donar una prova de la meva fidelitat... tot i haver dormit 5 hores i córrer per les meves venes ben alegrement, 3 cerveses i 4 gin tònics, me vaig aixecar i vaig anar a fer 11'5 km per la carretera de Cala Morell fins La Vall. Si si pujada de Son Àngel inclosa! 1 km de pujada... que sempre va bé per posar al límit el cor i més després d'haver anat de festa unes hores abans...

Lloc de Son Àngel

a Son Àngel es dediquen a fer rutes a cavall

vista des de dalt la costa de Son Àngel, el dia no era molt clar,
però si vos ho imaginau al fons es veu Ciutadella

Ja vos contaré la primera sortida amb les Trail running...
Bona carrera!




19 de gen. 2012

Anticicló

L'anticicló s'ha instal·lat damunt Menorca i aquests dies estic emocionada. Llueix un sol esplèndit i la temperatura per sortir a fer km és perfecta, no cal massa roba i hi ha llum natural més minuts... ideal!

Aquests dies estic anant a córrer per la carretera de Sa farola (Calan busquets, passeig de Sa farola, carretera de Calan Blanes) i també per la carretera del Far Nati, ja veis que la cosa va de fars...

paisatge típic anant cap al Far Nati

carretera que va al Far Nati, el carril velo s'agraeix...

Far Nati, costa nord de Menorca

Però aquesta alegria quasi primaveral que m'està invadint aquests dies, ahir es va veure una mica troncada, per culpa dels que jo anomen "conductors terroristes". Va passar per aquesta carretera


No, no és Twin Peaks, és la carretera de Calan Busquets (Ciutadella), un lloc molt agradable per córrer fins que te trobes amb aquesta espècie de conductors, que per desgràcia estan lluny de ser espècie en perill d'extinció, més bé podriem dir que són espècie en perill de proliferació...

Me fa ràbia l'actitud d'alguns conductors (i no posaré / es, perquè no és el cas) a la carretera. És la llei de la jungla, selva o asfalt com vulgueu. Te veuen córrer per la voravia (si es pot dir voravia... a molts llocs hi ha escassos 5 cm) suant, deixant el fetge, i què fan ells? apretar l'accelerador i passar tan aprop de tú que notes com el vent "t'acaricia" un costat. És igual que faixis una senyal de: "eh! tranquil!", que li dediquis una mirada assassina o que faixis una girada de cap a l'estil Robert de Niro a Taxi Driver. Rés, ni cas, ells van en cotxe i comanden i segur que pensen: "te fots, no corris per aquí! creus que me decantaré? decanta't tú!". El que dic, la jungla de l'asfalt.

Jo crec que en el fons, el que passa és que tenen un poquet d'enveja de la gent que córrer i no precisament en cotxe...

Però tranquils, no m'espatllaran el bon rotllo d'aquests dies anticiclònics...

Aprofitau el bon temps, a ple gener és un regal... bona carrera


18 de gen. 2012

Córrer o morir

La nit de Nadal me van regalar el llibre de Kilian Jornet, Córrer o morir. M'ha impactat, m'ha fet somriure, m'ha fet patir, però sobretot m'ha fet pensar molt. És un llibre fàcil, però profund que t'enganxa fins a la darrera frase. 



kilian Jornet, és un fora de sèrie, una persona amb una fortalesa mental increïble i un instint de superació fora del normal. Córrer o morir és el diari d'un guanyador, però sobretot una filosofia de vida.

El llibre comença amb el seu manifest de l'Skyrunner, un començament fort. Vos escric el primer paràgraf...

"Kiss or Kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l'esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t'has dit, amb un gran somriure: "Una altra volta! Un parell d'hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla'l, destrueix-lo, elimina'l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata'ls". Sóc egoista, oi?, L'esport és egoista, perquè s'ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soletat i l'infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang... Hi ha alguna cosa millor?"
(...)

Vos deix amb en Kilian en acció, jo ho confés... m'he enamorat...